El silenci i la por dominen la vida social a Palma

La vida cultural, la literatura, la música i la pintura estaven dirigides a legitimar la filosofia feixista del nou règim. El franquisme, amb la connivència de l’Església Catòlica, generà nous mecanismes de repressió i control de la població en uns moments en què la cultura en català, basc o gallec havia quedat socialment anul·lada, exceptuant-ne els aspectes folklòrics que, com que no revestien cap amenaça política, s’utilitzaren com a mostra de la rica varietat cultural d’Espanya. L’oci de la ciutat continuarà al voltant de les afeccions que ja agrupaven molta gent durant la Segona República com el ciclisme, els espectacles de tauromàquia, el teatre, el cine i el futbol, però també la natació, el frontó i les carreres de cans i de cavalls.

El ciclisme era, molt probablement, l’activitat esportiva més popular de Ciutat, amb el velòdrom del Tirador com a principal punt de trobada per als amants d’aquest esport. Segons l’historiador Manuel García, durant la Guerra Civil, el ciclisme -com la resta d’esports- va estar pràcticament paralitzat.

La ràdio, que va anar creixent en nombre d’aparells i arribà a uns cinc mil a final dels anys trenta, fou el mitjà més idoni per transmetre les principals consignes del moment. La ràdio s’havia convertit en el mitjà més ràpid i eficaç que tenien els militars per cridar els homes a files, per explicar com actuar davant una alarma i, en definitiva, per donar les directrius a la societat civil. Ràdio Mallorca es convertí en una de les principals infraestructures informatives que connectaven els poders civil i militar amb la població civil.

Pel que fa a la religió, l’Església havia aconseguit alinear-se amb el poder polític i convertir-se en un important element de control social: les campanes de les esglésies tornaven a tocar intensament, especialment el 4 d’octubre de 1936, quan s’havia llegit des del balcó de l’Ajuntament que Franco passava a ser el president del Govern Nacional de Burgos i l’únic dirigent del nou règim. A partir d’aquest dia, Palma, com moltes altres ciutats i pobles d’Espanya, estaria sotmesa al seu poder. Començaria una etapa marcada durant molt de temps per la personalitat i les estratègies del General Franco, “ caudillo de España por la gracia de Dios ”. Un lideratge que, com en el cas dels altres dos líders feixistes del seu temps, Hitler i Mussolini, es caracteritzava per la seva determinació en la persecució i anul·lació política, econòmica, social i cultural dels adversaris.

El recentment guardonat Premi Nacional d’Història, Enrique Moradiellos, a la biografia Franco. Anatomía de un dictador, aporta una idea molt completa de la seva personalitat política i de les seves gestes militars. Franco era, sobretot, un militar que, en un llibre que ell mateix va publicar el 1922 (Marruecos, diario de una bandera ), explicava així la seva manera de fer la guerra: “A migdia aconseguesc autorització del general para castigar els poblats d’on va partir la reacció, des dels quals l’enemic ens hostilitza. L’empresa és difícil i bonica… Mentre una secció, obrint el foc sobre les cases, protegeix la maniobra, se’n despenja una altra per un petit tallat i, envoltant els poblats, passa a degolla els seus habitants. Les flames s’aixequen dels sostres dels habitatges i els legionaris en persegueixen els habitants”.

Moradiellos també ens conta com, uns anys mes tard, la tardor del 1938, pràcticament assegurada la victòria, Franco recordava la seva experiència africana: “Els meus anys a l’Àfrica viuen amb mi amb indicible força. Allà nasqué la possibilitat de rescatar l’Espanya gran. Allà es formà l’ideal que avui ens redimeix. Sense l’Àfrica, jo a penes puc explicar-me a mi mateix, ni m’explic complidament als companys d’armes”.

La vida a Palma sota la Guerra Civil, marcada ja pel franquisme, no era fàcil per a molts ciutadans a causa dels problemes econòmics que provocà: la situació arribà a ser desesperada per a totes aquelles persones que, ara, formaven part del bàndol vençut. Milers de palmesans i palmesanes foren represaliats, mentre el silenci i la por dominaven bona part de la vida a Ciutat.