El silenci dels anyells

PalmaL’estiu té una olor seca, potser és l’herba o la terra xuclada. Malgrat la humitat que s’arrapa, el paisatge esdevé extremadament àrid. Aviat el so eixordador de les cigales no donarà treva als migdies. Record el belar de les ovelles a les nits i el dringar de les esquelles mentre aprofitaven les temperatures benèvoles per pasturar. Hi havia quelcom de plàcid i segur en aquests sons. Si no t’adormies les sabies a prop per poder-les contar i les imaginaves afaitadetes i golafres a la tanca del costat. 

El temps de tondre no té una data fixa però se situa entre el maig i el juny, a final de primavera. La tasca de pelar els animals es fa per evitar picades d’insectes i infeccions, a més de procurar el seu benestar. A les finques grans on en tenen moltes sol estar molt organitzat, amb tasques en cadena i molta manya per deixar els mens nets i sense ferides. Aquesta jornada tan participativa sol acabar en bauxa, com a bona diada. Coca amb verdura, sobrassada, pa, arròs, cabrit i galetes de tondre. Així com per les matances s’oferien figues seques i galetes de crema de coco, aquestes eren les pastes habituals el dia de tondre les ovelles.

Una forma ben característica

Les galetes de tondre o també galetes arrissades es fan amb una màquina de capolar a la qual es posa una peça dentada per on surt la pasta i que els dona la forma tan característica. Una manera molt curiosa d’elaborar les galetes que permetrà la uniformitat i la possibilitat d’una major producció, per la qual cosa són ideals en esdeveniments on ha d’assistir molta gent. 

De les galetes de tondre en trobam poques referències escrites en els llibres antics, a diferència dels crespells, les pastes seques més populars i apreciades de la nostra rebosteria que s’elaboren amb els mateixos ingredients. Una d’elles és la que trobam en el capítol dedicat a les Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Pina en el recull La cuina conventual a Mallorca d’Aina Pascual i Jaume Llabrés (2005). Les germanes franciscanes les anomenen galetes arrissades de Sant Francesc. Segons s’esmenta en el llibre, la recepta del convent no és gaire antiga i es va fer per primera vegada amb motiu d’unes noces a s’Horta. Es feien per convidar, acompanyades amb mistela. També era costum fer-ne bossetes el dia de Sant Pere per obsequiar els infants que formaven la Guardeta del Nin Jesús. La imatge es treia en processó i els nins i nines li anaven darrere. Les bossetes, que contenien tres galetes cada una, eren de paper de seda de colors fetes per les monges, que n’aferraven els costats amb pasteta de farina.

A Menorca es coneixen com a arrissats o rissats i són una de les menges típiques de les festes de Sant Joan. Entre altres plats, és tradicional trobar-les a les taules de les cases ciutadellenques durant aquests dies. Sembla que també es feien quan es mesurava el gra obtingut entre el pagès i l’amo del terreny. Curiosament no en trobam cap referència en el llibre gastronòmic menorquí De Re Cibaria (1923), on sí que hi ha diverses receptes de galetes dolces i rosquilles, d’ingredients semblants. 

A la Península també hi ha tradició de galetes arrissades. En alguns llocs d’Extremadura es coneixen com a galetes de màquina, fetes de la mateixa manera que nosaltres, per celebrar les festes populars.

La recepta de les galetes és de la meva tia Antonina, a qui estaré sempre agraïda. Esper que us agradi.