Pluges i ruixats
Ferreries va rebre especialment, ja que s’hi inundaren finques i camps
Enguany no han mancat les pluges de final d’estiu. I, com tan sovint, els ruixats han estat forts i concentrats. Dimarts va tocar a Menorca: les imatges de les aigües roges de terra envaint la costa menorquina eren espectaculars. També ho era veure l’aigua saltant tanques i tapant els sementers, fent enderrossalls arreu. Varen ploure més de 100 litres en una hora a Ferreries, però l’aiguat va afectar l’illa de cap a cap. L’aigua, en no bastar-li el solc dels torrents, va prendre per on va poder i va fer un bon naufragi, fins i tot a les cases del poble de Ferreries. Els camps sembrats de farratgeres també varen rebre. En especial va fer mal al barranc d’Algendar a Ferreries, negant diverses finques hortícoles i camps d’arbres fruiters.
Ses Veles i els parcs solars
La Direcció d’Agricultura ha fet un informe desfavorable sobre el camp fotovoltaic
La Comissió Balear de Medi Ambient ha informat negativament d’un projecte de parc fotovoltaic a ses Veles, al faldar del puig de Santa Magdalena d’Inca, després de l’informe desfavorable de la Direcció General d’Agricultura. La notícia no deixa de ser memorable, sobretot després de tants d’anys de desconsideració cap a les realitats agràries. L’informe d’Agricultura no podia ser en un altre sentit, llevat que es volgués convertir l’informe en una befa a allò que motiva la necessitat d’aquest tràmit: evitar que els sòls agraris de més qualitat de les Balears acabin maçolats per la febrada de l’especulació solar. A les Illes, sobretot a Mallorca, fins ara tot s’ha resolt pegant bufetades al territori i als sols agraris, considerats poc retents i sempre venals. I el nostre sòl agrari és limitat i ha rebut massa empentes.
Agromart i les taronges de Sóller
L’empresa en posa a la venda nou tones cada setmana, comptant-hi les llimones
A la vida, també en el sector agroalimentari, hi ha moltes enganyifes. Quantes vegades hem vist anunciats grans projectes en què, en gratar una mica, no hi ha res! En canvi, els projectes que fan forat de bon de veres poden no tenir tanta fortuna mediàtica. En el nostre petit país ‘fer coses’ pot ser perillós i vendre fum pot tenir èxit. Em venen al cap aquestes reflexions quan pens en el treball fet per Agromart, amb les seves 22 botigues, en el foment dels productes de qualitat de la nostra pagesia. Fa uns mesos varen arribar a un acord amb la Cooperativa de Sóller per distribuir taronges i llimones per tot Mallorca. Cada setmana Agromart posa al mercat 9 tones de taronges i llimones de Sóller. Un producte excel·lent, que va de l’hort a la taula sense tocar la cambra frigorífica.
Èxit del pa de xeixa
Es consolida per la demanda de la gent que vol producte bo i de procedència local
Si una cosa és clara en els darrers trenta d’història alimentària balear és que sols si es juguen les cartes de la qualitat hi ha possibilitats per a les produccions locals. Les identificacions de qualitat són l’èxit de la nostra agricultura moderna: els vins, el formatge de Menorca, els olis de Mallorca i Eivissa, la sobrassada de porc negre, les olives i el pebre bord. Món a part són l’ensaïmada i els licors, poc connectats amb les produccions agràries locals. Però hi ha productes que tenen èxit abans d’aconseguir una marca que els protegeixi. El que és bo és bo i fora. Aquest és el cas del pa de xeixa, un producte de fleca que es consolida perquè respon a la demanda de la gent que vol menjar pa bo i de segura procedència local. No seria absurd aconseguir el reconeixement del pa de xeixa entre les produccions de qualitat de les Balears. El que no es faci en aquest camí és cedir espai als productes industrials.
Carn-i-xulla de Menorca
La xarcuteria defensaria millor aquest embotit si tingués identificació geogràfica
Un altre món que va fent camí, de capital importància per a les carnisseries de proximitat, és el dels embotits tradicionals que no són la sobrassada. En aquest terreny està quasi tot per fer. Hem de parlar de la sobrassada de Menorca i d’Eivissa, del botifarró, de la botifarra i dels blanquets, dels camallots i varies, i, d’una manera especial, de la carn-i-xulla de Menorca. Menorca té una joia xarcutera de primer nivell que es defensa tota sola, però que es defensaria millor si disposàs d’una identificació geogràfica. Remarquem que hi ha un estol de llocs de Menorca que fan carn-i-xulla pagesa, artesanal i de porc negre. De moment, la carn-i-xulla triomfa a Mallorca, on s’ha naturalitzat com un embotit conegut i valorat, com passà amb el formatge menorquí, que esdevingué el formatge per excel·lència consumit a Mallorca.
