Com recuperar les ganes de sexe (tot i la pandèmia)

L’estrès i les preocupacions fan caure el desig de les parelles. Us expliquem com recuperar-lo

Melissa Petro és una escriptora de 40 anys que viu a Nova York amb el seu marit i els seus dos fills petits. Ella i el seu marit sobreviuen entre les feines respectives i la criança dels fills i, tal com explica, tenir cura d'una criatura de 12 mesos i una altra de 3 anys durant la pandèmia ha sigut "esgotador, incessant i molt poc sexi". I últimament el seu marit ha estat dormint al sofà que tenen a la sala. "No és que no vulgui tenir relacions sexuals –diu Petro–, és que hi ha massa altres coses a fer a part de tenir sexe. I això que trobo atractiu el meu company i en teoria m'agradaria tenir-hi relacions. Però la nostra vida sexual sovint sembla impossible", diu.

Petro no està sola. Segons un estudi del Kinsey Institute sobre l'impacte del covid-19 en les parelles casades, un 24% dels enquestats diuen que tenen ara menys sexe del que tenien abans de la pandèmia, i un 17% de les dones expliquen que han notat una baixada en la satisfacció emocional i sexual. Un altre estudi publicat al Journal of Sex&Marital Therapy a la primavera suggeria que un terç de les parelles han patit algun tipus de conflicte relacionat amb la pandèmia i que la majoria deien que la seva vida sexual se'n ressentia. "Trobem a faltar moltes de les parts de la nostra vida passada", diu Maya Luetke, investigadora del Centre per la Promoció de la Salut Sexual de la Universitat d'Indiana, que ha liderat l'estudi. Luetke apunta que, "així com el 2020 es considera un any perdut en molts aspectes, també ho ha sigut en termes de sexe".

En la mateixa línia, la sexòloga i educadora sexual Emily Nagoski no es mostra sorpresa pels resultats dels informes. Ella apunta que el desig i la inhibició sexual funcionen com l'accelerador i el fre d’un cotxe. I tot i que en aquests moments hi ha més factors a les vides de les parelles que els estan fent trepitjar el fre, l’esperança no està perduda. Encara hi ha moltes coses que es poden fer per posar el peu a l’accelerador de la sexualitat. 

Canviar la perspectiva

L'autocrítica i jutjar l’altre són maneres típiques de fer disminuir el desig sexual. Més de la meitat de les dones, segons un estudi del Journal of Sexual Medicine, asseguren que l’estrès, la depressió i l’ansietat fan disminuir el seus interès en el sexe així com la seva capacitat d’excitació i d’arribar a l’orgasme. Nagoski diu que és “normal sentir menys desig durant una crisi, com la pandèmia”, i apunta: “Sentim que tot el món, fins i tot l’aire que respirem, és una amenaça potencial per a nosaltres i per a la nostra família. I tot això fa que premem el fre”. 

El primer pas per millorar la nostra vida sexual pot ser un canvi d’actitud més que no pas de comportament. “Si tens relacions sexuals perquè toca o perquè se suposa que ho has de fer no ho faràs moltes vegades i és probable que no ho disfrutis”, diu Nagoski. Per tant, ella aconsella: “No decideixis tenir relacions sexuals, posat en la pell d’una persona que adora el sexe”. 

Melissa Petro explica que ella i el seu marit intenten, tot i les dificultats, trobar algun moment per al sexe, ni que sigui “un diumenge de cada tres”. “Intento treure’m del cap la muntanya de coses que tinc per fer, relaxar-me i pensar en el moment present”, diu. Després, es prenen l’un a l’altre menys seriosament. “Estem més relaxats”, diu. 

Planificar el moment de tenir sexe

“La gent s’encalla amb la idea del desig espontani de tenir relacions”, diu Nagoski, que explica que sobretot en les dones això és molt inusual. Nagoski explica que, segons diversos estudis sobre desig sexual i gènere, només un 15% aproximadament de les dones experimenten aquest desig espontani, mentre que la gran majoria experimenta un desig reactiu que s’activa quan hi ha una situació eròtica. “Quan estudiem persones que tenen una vida sexual de qualitat en relacions llargues, no descriuen el desig espontani com una característica present”, destaca Nagoski. I què expliquen? Quan els psicòlegs clínics Peggy Kleinplatz i A. Dana Menard van dur a terme un estudi per al seu llibre Magnificient sex: lessons from extraordinary lovers, van descobrir que els ingredients per a una bona vida sexual es mantenien independentment del gènere, l’orientació sexual i altres factors. Entre els ingredients repetits destaquen la comunicació, l’empatia, la connexió i el viure el moment present. Ignoren conceptes com l’espontaneïtat romàntica i, en canvi, defensen la planificació. El bon sexe, van descobrir, no passa espontàniament. Cal intencionalitat. No tingueu por d’anotar-ho al vostre calendari perquè així “podreu crear intencionadament les condicions perquè es doni la màgia”, apunten els dos experts en el seu llibre. 

Tot i que tenir un desig sexual baix durant la pandèmia és normal i comprensible, sí que hi ha coses que podeu fer per augmentar el desig en una relació. Una cosa que la ciència diu que augmenta l’excitació és una experiència nova. No només sexual, qualsevol cosa que pugui accelerar el vostre cor. Pot ser una oportunitat “per obrir un diàleg amb la parella sobre la relació i els vostres desitjos, fantasies, necessitats…”, diu Maya Luetke, que estudia la connexió entre els conflictes i la intimitat sexual a la Universitat d’Indiana. Ella apunta per email que, si aquestes converses són incòmodes, una bona idea pot ser veure un terapeuta especialitzat en sexualitat. O trobar una altra manera d’augmentar el ritme del cor. Ara potser no és bon moment per pujar a una muntanya russa o ballar en un concert ple de gent, però si que podeu fer junts un entrenament a YouTube, anar a fer una excursió en parella o mirar una pel·lícula de por quan els nens ja siguin al llit. Alguns investigadors suggereixen que estar excitat per fer plans amb la parella fa que l’altra persona ens sembli més atractiva. 

Identificar l'estrès

En canvi, quan el cervell percep una amenaça (un lleó perseguint-nos, per exemple) el cos activa el sistema nerviós simpàtic, que envia senyals, com l’adrenalina i el cortisol, per poder córrer més ràpid o lluitar més fort. Un cop l’amenaça ha desaparegut (has escapat, has matat el lleó), el sistema nerviós parasimpàtic s’engega, et treu de l’estat d’alerta i et retorna a la calma. Aquest estat de calma és responsable també de l’excitació sexual. En altres paraules, el cervell sap que quan el lleó et persegueix no vols sexe. Els factors d'estrès del món actual però són més ambigus que un lleó. És menys clar per al teu cervell que l’amenaça ha passat –quan t’han ingressat el sou o quan s’ha acabat el dia d’escola online–. Per tant, Nagoski aconsella “completar el cicle de l’estrès” o fer coses que li demostrin al cos que el perill ha passat. Quan vas a córrer després d’un dia de feina estàs passant del mode lluita al mode esport i li estàs dient al cos que l'estrès ha passat, com a mínim fins demà. 

I fins i tot encara que no et sentis prou segur per sentir desig, pots tocar el teu company i connectar d’una manera íntima. Estar estirats junts mirant una pel·lícula, anar a fer un passeig, fer exercici junts... Totes aquestes coses reporten molts beneficis, encara que no portin al sexe.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF