Societat 31/05/2019

Em sent tan estimat a Catalunya com a Mallorca

Aquesta és la setmana que li espera a Tomeu Penya

Miquel Barceló
2 min
Em sent tan estimat a Catalunya com a Mallorca

A Inca hi ha una associació de disminuïts psíquics que ha elaborat ventalls amb noms de cançons meves i dilluns la visitaré. Els han de vendre per recaptar fons. Segurament hi dedicaré bastant de temps, perquè, a més d’estar amb els personatges i firmar els ventalls, hauré d’atendre familiars, amics..., però ho faig sempre amb molt de gust. Dimarts el dedicaré a la rutina: jugar a tuti una estona, passejar els cans i fer set o vuit quilòmetres en dues modalitats: corrent i caminant. Si vaig per avall, corr si vaig cap amunt camín. L’endemà partiré cap a Catalunya, per atendre entrevistes. Discmedi, la meva discogràfica, ja em té l’itinerari fet. Aniré a Catalunya Ràdio, RAC1, Ràdio Barcelona, TV3...

Hi vaig a presentar el meu darrer disc, RDI Comunitat des Pla. La correspondència és mútua amb els mitjans: ells em promocionen a mi i jo els promocion els seus programes. M’interessa mantenir presència allà, com ho he fet al llarg de la meva carrera. Dijous, dia 6, de bon matí anirem a Girona i després a diverses capitals de comarca. Farem una burrada de quilòmetres en dos dies; a més de Girona, hem de visitar Tarragona i Lleida. Allà on no puguem arribar, ho deixarem per a una altra ocasió, segurament a final de mes. Aquesta és la rutina que sol tenir després de cada disc que trec, cada dos anys.

Procur anar allà on em demanen. No sé dir que no. Surten televisions noves i m’agrada fer cas a la gent que és emprenedora perquè m’hi trob molt bé i sé el que costa començar de baix. A més, em sent tan estimat a Catalunya com al meu poble, que és dir Mallorca, Menorca, Eivissa... No hi ha diferència entre Balears i Catalunya en venda de discs, premis i reconeixements. I no oblit que a l’Expo de Sevilla hi vaig anar en representació de Catalunya; tot un honor.

Dijous vespre agafaré avió i tornaré a casa. Divendres, continuaré amb la rutina: agafar la guitarra i sortir al carrer... cantar damunt la paret i sentir l’estima de la gent, que això és el més important de tot. A vegades et passen coses sorprenents, com que s’aturi una persona major que va en cotxe i davant jo es posi a cantar Nina, una de les meves primeres cançons, i que llavors et digui: “Em sé totes les teves cançons”. Això m’omple d’orgull, si tant vols, més que si et dediquen una plaça. He de reconèixer que, amb el pas del temps, cada vegada que surt fora fris de tornar. I això que abans sortia per dos dies i hi estava dues setmanes.

Ara començ a preparar un nou disc completament original, que sortirà d’aquí a dos anys i que no tindrà res a veure amb el darrer. Cada dia treball de 8 a 12 hores, moltes durant la nit, creant. La creació t’arriba quan menys t’ho esperes. A vegades som a foravila amb la guitarra i arranc a córrer cap a casa perquè duc una frase dins el cap i si no l’escric aviat em fuig, i la gent em mira curiosa demanant-se què em passa.

stats