“No som gaire cafetera, m’estim més mullar galletes dins la llet”

Serà una setmana atípica, això per descomptat. Dijous és Cap d’Any i les restriccions ens impedeixen fer les grans reunions familiars que són habituals per aquestes dates. Igualment, no hi ha temps per al descans. Dilluns sempre és un dia frenètic perquè hi ha Consell de Govern. Com que visc a Eivissa, agaf el primer vol del matí i a les 8.30 h ja som a Palma. Hi ha pocs matins que pugui berenar. No som cafetera, m’estim més mullar galletes dins la llet. Tot i que confés que, a vegades, quan estic amb gent, faig un cafè descafeïnat per no demanar un tassó de llet. És una beneitura, però em pens que es riuran de mi. Quan no tenc temps de berenar, agaf un Actimel per beure’l a l’aeroport. A l’envàs no hi posa els mil·lilitres, i hi ha guàrdies del control de seguretat que me’l deixen passar i altres que no. És tot un misteri.

Els vespres que puc torn a casa. Cada setmana ho faig diferent, depèn de l’agenda, i hi ha dies que faig nit a Mallorca, però el meu domicili és al municipi de Sant Josep. Em pensava que m’acostumaria als vols, que com més n’agafes, millor. Però no: ho continuu passant fatal quan fa mal temps, no ho puc evitar. En tot cas, i com bé em manava ma mare, no em queixaré, que això ho faig perquè vull. Cert és, però, que quan arrib a casa estic fora de combat i no servesc per a res. Sempre duc algun llibre a la bossa, per si tenc temps a l’avió o l’aeroport. Però la veritat és que a vegades aprofit el vol per llegir documentació o informes de feina, perquè m’hi concentr més que no al despatx; allà tot el dia sona el telèfon i sempre hi ha altres feines que et distreuen.

Dimarts tenc el Consell de Capitalitat de l’Ajuntament d’Eivissa, i hauré de trobar un moment per fer el consejillo, que és com anomenam el Consell de Secretaris. Haurem de començar a preparar el Consell de Govern de dia 4 de gener.

Passaré el Cap d’Any amb la meva unitat familiar, que som quatre persones. El tema del menjar el deixaré al meu home, jo som un desastre als fogons, preferesc menjar. Igualment, crec que enguany ho farem tot més senzill. Amb els nins vàrem dir de torrar un poc de sobrassada i pa pagès. Ara bé, si algun familiar ve amb una carmanyola de sofrit pagès, una plat típic eivissenc amb carn de pollastre i bestiar i patató, no diré que no. De fet, no dic mai que no a cap carmanyola.

Esper aprendre un poc més d’escacs, és humiliant jugar amb els meus fills: m’apallissen. Crec que ha estat culpa de la sèrie Gambito de dama, tot i que a l’escola havien fet alguna activitat relacionada amb els escacs. Som una apassionada del teatre i m’agradaria veure alguna cosa el cap de setmana, però encara no sé què fan. Però el que és clar és que diumenge hauré d’enllestir el Consell de Govern. El covid-19 no ens deixa descansar. Jo abans pensava que no podria viure sense migdiades... Ara he descobert que és possible.