LA SETMANA QUE M’ESPERA

“Vaig a classes de ball perquè som un poc travada”

L'actriu Ann Perelló explica com serà la seva setmana 

Visc en una anarquia horària total. Em costa molt aixecar-me els dematins. Sempre solc tenir el despertador a les vuit i mitja, però fins que no són les nou no m’aixec. En aquells minuts que hi ha entre despertar-se i aixecar-se ve a veure’m n’Ash al llit, la moixeta que ara tenim -la meva parella i jo- a casa. A qualsevol casa on estiguem, perquè tot i que vivim a Madrid, aquesta setmana venim a Mallorca (quan som aquí estam a Muro o a Capellans) per feina i no tenim bitllet de tornada. Però aixecar-me em costa igual pertot.

Religiosament, cada matí em pos tres productes diferents a la cara -una crema i dos tònics- i els vespres també. Vaig tenir acne fa anys i em va molt bé per a la pell. A més, aquest moment té una cosa d’autocura que m’agrada, em fa desconnectar aquests deu minuts que em faig un massatge a la cara.

Som de berenar de cafè amb llet de civada i una torrada amb alvocat, perquè som una moderna, i així és com ha de ser el berenar. Just després, quan ja m’he convertit en una persona, em pos a fer feina. Si no som de rodatge, fer feina sol consistir a mirar el correu, fer reunions per videoconferència i continuar amb els diferents projectes que tingui en marxa: ara mateix la preproducció d’una cosa secreta i l’obra de teatre Nua. I sí, som d’aquelles persones que fan videoconferències vestides de qualsevol manera. Fa uns dies vaig haver d’obligar-me a treure’m el barnús i posar-me una dessuadora per aparentar una mica de seriositat fer veure que som adulta.

Tot i que m’agrada cuinar, sempre acaba cuinant en Pau. Em queden bé els woks, o l’arròs a la cubana. És un plat molt fàcil, però em flipa.

Un dels objectius que tenc aquesta setmana és reprendre el repte de fer ioga durant 30 dies. El vaig abandonar i tenc ganes de tornar-hi. En general, els capvespres solc fer esport. Vaig a classes de ball a Madrid amb una amiga, perquè som un poc travada i em va bé. Però, si som a Mallorca, preferesc anar a córrer, cosa que a la ciutat no faig mai perquè no em sent bé amb l’aire que hi ha.

Els vespres són per a les sèries. Estic mirant Pàtria, Years and years... Sempre en tenc unes quantes en marxa, i en posam una o altra depenent de l’estat d’ànim.

Aquest dimarts tenc francès, que fa un temps que estudii. I dimecres he d’anar a Palma. Tenc algunes coses concretes a fer, però bàsicament són reunions i escriure. Un dels plans que més ganes em fa muntar és convidar uns amics que cuinen magníficament a casa, i preparar sushi tots junts. Després, treure els jocs de taula per fer una bona vetlada, fins que el toc de queda ens deixi. Això, per mi, és un vespre ideal.

Divendres tenc bolo de Batwoman, així que abans de fer-lo hauré de trobar una estona per assajar amba Vicka Duran. M’ho apuntaré, que jo, si no m’ho apunt, no me’n record.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF