Les sentències urbanístiques hipotequen el futur de Menorca
A les indemnitzacions pels casos Cesgarden i Princesa Son Bou, s’hi afegeix la de Biniancolla, que pot arribar als 50 milions d’euros
MaóLa decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) de desestimar el recurs del Consell de Menorca, l’Ajuntament de Sant Lluís i la societat propietària del parc aquàtic de Biniancolla, contra la sentència que anul·lava l’interès general que el mateix Consell havia atorgat al parc aquàtic, deixa el govern insular en una situació financera límit. Malgrat que encara queda la via del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, tot apunta al pagament d’una nova indemnització que pot arribar als 50 milions d’euros.
La construcció del parc aquàtic va ser una de les polèmiques territorials dels anys 2013 i 2014 a Menorca. El projecte, promogut per l’actual president de l’Associació Hotelera de l’illa, Luis Casals, plantejava fer un parc aquàtic en sòl rústic protegit. Les al·legacions de diverses entitats que recordaven que aquestes instal·lacions s’han de fer sempre en sòl urbanitzable no varen servir de res. De fet, els informes tècnics i jurídics del Consell de Menorca, llavors governat pel Partit Popular, també s’oposaven a la iniciativa.
La denúncia de la societat Delfines Centre Sport SL, propietària del parc aquàtic situat a Ciutadella i competència directa del de Sant Lluís, es basava en el greuge per la seva activitat que representava la resolució del Consell autoritzant la construcció en sòl rústic. Per justificar el tràmit, la responsable d’Ordenació Territorial, Marta Vidal, argumentà que l’interès general responia al caràcter desestacionalitzador del projecte. A més de permetre l’edificació en superfície protegida, es va eximir el parc d’haver de complir amb els paràmetres urbanístics màxims, de manera que la superfície d’ocupació de parcel·la va passar del 4% al 55%. També se’l va exonerar del volum màxim admès, que era de 1.500 m3, mentre que els edificis projectats tenien 2.474 i 1.738 m3, respectivament.
Pagaments pendents
L’equip de govern del Consell segueix amb preocupació aquest nou capítol. Cal recordar que l’Administració arrossega el pagament d’una indemnització de 28,8 milions d’euros pel cas Cesgarden i una altra de 7 milions d’euros per al Princesa Son Bou. El conseller insular d’Economia, Miquel Company, reconeix el neguit que genera a l’equip de govern la possibilitat d’haver d’afrontar una nova indemnització encara més gran. “Estam preocupats”, assegura, i afegeix: “Respectam les decisions judicials i hem d’actuar en conseqüència, analitzant tot el procediment de com es va atorgar, quines opcions tenim. Hi ha poc marge, recorrerem al Suprem, però sabem que és complicat”.
Company apunta que, en el pitjor dels escenaris si el Suprem no dictamina a favor del recurs del Consell, hauran “d’esperar la demanda del promotor” que, previsiblement, durà a la indemnització multitudinària. El Consell rebutja parlar de xifres, però la propietat del parc aquàtic ha deixat caure la possible reclamació d’entre 40 i 50 milions d’euros de compensació. Aquesta quantitat, pel conseller insular d’Economia, “dificultaria les finances del futur de l’Administració”. “Intentarem minimitzar-ne l’impacte”, assegura, i lamenta que la diferència entre aquesta sentència i els casos Cesgarden i Princesa Son Bou és que “mentre que els anteriors casos responen a un planejament global de Menorca per protegir el territori, aquest és per donar l’autorització en un sòl rústic i protegit”.
L’entitat ecologista GOB considera que el projecte és un escàndol urbanístic. El responsable de l’Ordenació Territorial del GOB, Miquel Camps, creu que cal revisar bé tot l’expedient per poder “esbrinar quins compromisos va agafar el promotor en la desestacionalització promesa, i també veure si té sentit iniciar un procés penal per les escandaloses decisions que es van prendre”. Camps afirma que la sentència sobre Biniancolla “reafirma que el parc no es podia construir en zona protegida, que no responia a un interès general i que no desestacionalitza”. És pessimista amb el recurs al Suprem. “És lògic que el Consell intenti lluitar fins al final, perquè s’exposa a una indemnització que superarà el cas Cesgarden. De tota manera, és probable que el Suprem no ho admeti ni a tràmit”, apunta.
Miquel Camps entén que el projecte de Biniancolla és un clar exemple “d’urbanisme a la carta i de tracte de favor”. Lamenta les decisions de l’executiu encapçalat pel popular Santiago Tadeo, que emprà un informe del departament de Turisme, certificant que el parc ajudaria a desestacionalitzar la temporada turística, per convèncer l’Ajuntament de Sant Lluís, també gestionat en aquell moment pel PP, per concedir la llicència i l’execució de les obres. Per Camps, “el més curiós és que a només 300 metres hi havia parcel·les urbanitzables disponibles, però no eren propietat del promotor”.
El PP no fa autocrítica
El Partit Popular ha presentat una proposta d’acord per via d’urgència que es debatrà al ple de dilluns i que pretén articular un front comú de tots els partits amb representació al Consell, serveis jurídics de la institució i els professionals externs que porten el cas. La idea és consensuar una estratègia de defensa. Els populars proposen crear un equip de treball. El conseller conservador Carlos Salgado assegura que discrepen de la sentència judicial i avança que “podria ser recomanable presentar-hi un incident de nul·litat”. A més, reclama unitat dient que “la institució està per damunt d’interessos partidistes i ara no és el moment de llançar-se pedres a la teulada”. Salgado nega l’existència d’informes tècnics negatius i que la resolució es concedís d’acord amb informes externs. “L’expedient només té un informe negatiu, però aquest va deixar-ho de ser quan el tècnic de l’Ajuntament de Sant Lluís va aclarir petits serrells que quedaven pendents”, afirma, i es justifica: “També vam demanar informes externs per tenir més opinions jurídiques per fonamentar la decisió, en previsió als recursos que ja s’havien anunciat”.
