EDUCACIÓ
Societat 12/06/2019

35.000 selectivitats diferents

Uns 35.000 alumnes s’examinen a partir d'avui i fins divendres de les proves d’accés a la universitat

Laia Vicens
7 min
Alumnes fent un dels exàmens de selectivitat 2016

BarcelonaLa selectivitat, que fa 45 anys que es fa a l’Estat, representa un 40% de la nota d’accés i és considerada com un dels exàmens més transcendentals per als estudiants, que viuen amb inquietud els dies previs i renuncien a activitats quotidianes per dedicar-se a fons a l’estudi. Uns 35.000 alumnes s’examinen a partir d'avui i fins divendres de les proves d’accés a la universitat.

35.000selectivitats diferents

Estela Rubio

La primera preferència és periodisme a la UAB, que té un 9,410 de nota de tall

“Jo no crec que les PAU siguin l’única oportunitat”

Des de petita li ha agradat la història i aquesta és, precisament, l’assignatura que més maldecaps li està portant els dies previs a la selectivitat. “Hem d’estudiar moltes dates i n’hi ha tantes que em preocupa no memoritzar-les totes”, explica l’Estela, que ha estudiat la branca humanística del batxillerat. En un exercici de sensatesa, ha decidit prendre-s’ho amb filosofia: “Jo sé que potser no entro a periodisme. Molta gent veu la selectivitat com l’única oportunitat, però crec que no passa res per entrar en una altra carrera i després canviar-me si ho vull”. Per això, tot i reconèixer que està nerviosa no ha volgut alterar gaire el seu dia a dia. No ha demanat festa al call center on treballa els matins dels caps de setmana i ha seguit anant a jugar a vòlei o a fer un volt “per no estar estudiant tota l’estona”. Sí que ha renunciat, però, a sortir de nit a les festes de la Creu Alta de Sabadell amb el seu grup d’amigues. Ja ho farà a Mallorca, on s’escaparà per celebrar el final de curs. Abans de les vacances, però, falta fer l’últim esforç. Aquests dies ha estudiat a casa i a l’institut, on els professors ho han aprofitat per resoldre dubtes. L’Estela té clar que la feina de veritat ja l’ha fet durant el batxillerat. “Organitzar-se és el més important”.

Yao-Yao

Yao-Yao

Ha estudiat el batxillerat científic i vol fer bioquímica a la UAB, on l’any passat la nota de tall va ser un 10,9

“He de treure molt bona nota, però soc jo que em pressiono a mi mateixa”

Per organitzar-se, la Yao-Yao ha planificat estudiar cada dia una assignatura. Divendres, quan va atendre la trucada de l’ARA, feia matemàtiques. Però aquesta no és la matèria que porta pitjor. “Química és la que em fa patir més”, diu. Està nerviosa, perquè sap que als exàmens d’accés a la universitat s’hi juga molt. Ha fet un molt bon batxillerat i li ha quedat un 8,02 de mitjana, però vol estudiar bioquímica a l’Autònoma, on la nota de tall l’any passat va ser d’un 10,96. “Em quedo bastant lluny...”, reconeix. Per això ja té un pla B pensat, que és fer farmàcia a la Universitat de Barcelona, on la nota d’accés -un 9,5-és més assequible.

Per aconseguir-ho està estudiant tant com pot. “M’he proposat no sortir de casa, i ja porto quatre dies”, relata. Ha deixat de sortir de festa i d’anar a prendre el te o el cafè cada tarda, i ha demanat un dia de festa al restaurant on treballa els caps de setmana. La pressió, però, no ve de la família. “Sé que he de treure molt bona nota, però els meus pares em donen llibertat. Soc jo que em pressiono a mi mateixa”, diu.

La Yao-Yao va arribar a Vic fa nou anys i al principi li va costar adaptar-se, sobretot per la llengua. “No sabia pronunciar la erra perquè és una lletra que el meu idioma no té”. Sembla mentida, tenint en compte l’accent vigatà que té al parlar. Passi el que passi a la selectivitat, la Yao-Yao començarà una nova etapa al setembre: deixarà Vic per traslladar-se a Barcelona. En els pròxims dies sabrà si per fer bioquímica o farmàcia.

Natàlia Berthet

Natàlia Berthet Martí

Els seus plans passen per estudiar medicina, una de les carreres amb la nota d’accés més alta. Si no hi entra, vol fer biologia o història

“Si no entro a medicina no passa res, no és un fracàs”

La Natàlia vol estudiar medicina, que té una nota de tall al voltant del 12. Té un bon punt de partida -un 9 a batxillerat- i una visió pràctica: “Si no hi entro no passa res, no és un fracàs. Els meus pares m’estan ajudant a mentalitzar-me”. En el pitjor dels escenaris triarà biologia o història, una assignatura que l’apassiona, perquè “estudiant història d’Espanya es veuen les bases del que està passant ara”.

Tot i el repte, la Natàlia no ha canviat gaire el seu dia a dia. “No he deixat d’anar a vòlei perquè és la manera de no estressar-me”, diu. També segueix trobant estones per dibuixar i llegir, a vegades abans d’anar a dormir. De fet, és conscient de la importància de descansar: “Si no dormo, estic de mal humor i no rendeixo”.

A poques hores de fer les PAU, és crítica amb un sistema que fa 45 anys que dura però que sempre és controvertit. “T’ho jugues tot als exàmens i no hi ha proves d’aptitud personal”, apunta, i afegeix: “Hi ha estudiants que no arriben a una nota tan alta i que queden fora quan tindrien molt bon tracte amb el pacient”.

Dissabte marxarà d’Interrail per Europa amb amigues, i a l’estiu farà un voluntariat al Casal dels Infants i s’escaparà amb els seus cosins a Itàlia. Abans, però, ha de fer el pas final: “Des del primer dia ens parlen de la selectivitat. Sentim més aquest nom que el nostre!”

Joan Tomàs

Joan Tomàs

Estudiarà ‘business management’ a l’Albion College, als Estats Units, gràcies a una beca

“No necessito la selectivitat, però la faré per si de cas”

El Joan és un privilegiat: afronta la selectivitat deslliurat de qualsevol pressió, amb la garantia de ja tenir plaça a l’Albion College, als Estats Units, per estudiar business management, el que aquí és administració i direcció d’empreses. Ha aconseguit una beca per compaginar els estudis amb els entrenaments de futbol. Per aconseguir-ho ha superat dos exàmens, el SAT -una mena de selectivitat americana- i el TOEFL -per acreditar el nivell d’anglès-. “No necessito la selectivitat, però la faré per si de cas passa qualsevol cosa”, diu previsor.

De selectivitats n’hi ha tantes com alumnes es presenten, però el cert és que la del Joan és de les més atípiques. No està fent jornades maratonianes d’estudi, sinó que als matins va a l’institut a repassar i a la tardes, a casa, s’hi posa una o dues hores. “Jo continuo fent futbol, vaig al gimnàs i surto amb els amics”, explica. En canvi, hi ha companys de classe que “estan molt nerviosos perquè necessiten treure molt bona nota”. “Alguns van totes les hores a l’institut, a la biblioteca, dinen i segueixen estudiant”, compara.

S’examinarà de català, castellà, anglès, història, matemàtiques aplicades a les ciències socials i economia. Com la majoria, història el preocupa especialment. “El temari és bastant llarg, és la que em costa més d’estudiar i de retenir”, es justifica. Per això li ha anat bé que l’afegissin a un grup de WhatsApp on hi ha més de 200 persones que comparteixen apunts i esquemes. “N’he agafat un d’història”, diu.

El 97% dels estudiants aproven la selectivitat, però el Joan aspira a una mica més i vol treure un 7. “Amb això marxaria molt content”. Ho sabrà el 26 de juny.

Valèria Armas

Valèria Armas

Vol fer enginyeria de xarxes de telecomunicació, a la UPF. La nota de tall és un 5

“Estic nerviosa per la pressió de l’entorn, no per la nota”

“Hi havia moments que estudiava i no em sortia res. Em vaig posar molt nerviosa i fins i tot pensava en no fer la selectivitat”. Les paraules de la Valèria mostren l’angoixa amb què viuen alguns estudiants les proves d’accés a la universitat. En el fons sap que no té un escenari complicat: ha aprovat bé el batxillerat tecnològic i només amb un 4 a la selectivitat entrarà a la carrera que vol, perquè la nota de tall per fer l’enginyeria de xarxes de telecomunicació a la Pompeu Fabra és un 5. Però les emocions davant d’una prova així no són fàcils de controlar: “Estic nerviosa per la pressió de l’entorn, no per la nota que necessito”, explica.

La Valèria se sent ofegada des dels exàmens finals de batxillerat. “Les matemàtiques i la física m’agradaven, però de cop ja no m’agradava res”, recorda. Ho atribueix a “l’estrès” del segon curs de batxillerat, un any que, lamenta, està “enfocat només a la selectivitat”. “Estudiava per estudiar, fent un examen rere l’altre”, diu.

Aquests dies previs a les PAU són complicats per a la Valèria, sense gaire temps per esbargir-se: “Em costa una mica dormir i gairebé no surto de casa”. Ha participat en un dels tallers organitzats per l’ajuntament del seu poble per donar trucs per enfrontar-se als temuts exàmens. Però la Valèria vol canvis profunds i demana als responsables de la selectivitat i als professors de batxillerat dels instituts que s’estudiï el currículum d’ara “però d’una manera diferent, no tan ràpid ni amb tanta pressa”.

Així es preparen per a la selectivitat els lectors de l'ARA

Marina Morales

"Per descansar faig extraescolars i reviso les xarxes socials. Miro vídeos d'història per repassar de manera menys feixuga"

Alex Rubio

"Practico matemàtiques amb els exàmens de mostra i faig esquemes d'història. Intento prendre-m'ho amb calma, però la inquietud no se'n va"

Mire Prat i Esquerdo

"Em va bé estudiar amb algú perquè em sento acompanyada, i escoltar múscia per no atabalar-me. Per airejar-me vaig al gimnàs"

Xavier

"El més important és haver treballat durant tot el curs, les classes de preparació, fer exercicis per familiaritzar-te amb l'examen i estar serè"

Gerard Castro López

"Vull entrar a matemàtiques i la nota de tall és un 12,7. Quan tinc temps miro 'Les de l'hoquei' i llegeixo algun còmic del 'Detectiu Conan'"

Sofia

"Dedico unes 10 hores al dia a l'estudi perquè necessito un 11,5. Aquests dies anar al cinema o quedar amb amics és impossible"

Clàudia

"Arribar a un 9,2 és un repte, però tinc el convenciment que tindré la satisfacció d'haver-me esforçat per una cosa que realment m'agrada"

Cinc preguntes per saber-ho tot de les PAU

És veritat que és l’examen clau?

El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, nega que sigui un examen a cara o creu. “Val més la nota final d’una assignatura del primer trimestre de primer de batxillerat que la nota d’un examen d’una matèria de la selectivitat”, assegura. Per calcular la nota d’accés, el batxillerat pesa el 60%: “No s’ho juguen tot a la selectivitat, porten dos anys jugant-s’ho”.

Per què es fa, si ‘tothom’ aprova?

Només el 3% dels estudiants suspenen les PAU, i cada cop hi ha més veus que en qüestionen la utilitat. A Espanya ja fa 45 anys que es fan, perquè no s’ha aconseguit cap altra via millor per regular l’accés a la universitat. Baulenas deixa clar que la selectivitat “no avalua coneixements assolits ni dona cap títol”, però la defensa com la via “per ordenar l’entrada a la universitat”.

Quin institut té els millors percentatges?

Com passa amb les proves de competències bàsiques de la Generalitat, mai s’han publicat les notes per centres educatius. Baulenas diu que és un tema sobre la taula: “Ens ho estem replantejant”. N’hi ha que pensen que publicar els resultats per instituts dona més informació a les famílies, però també hi ha el risc d’estigmatitzar, més encara, els centres desfavorits.

Qui dissenya i corregeix els exàmens?

Uns 3.000 docents dissenyen, vigilen i corregeixen les proves, a canvi d’una retribució econòmica. En el procés també hi participen els Mossos d’Esquadra, perquè guarden els exàmens impresos fins que són distribuïts als 22 municipis on es pot fer la selectivitat.

Hi haurà canvis pròximament a les PAU?

Ja fa anys que docents, alumnes i experts reclamen una selectivitat menys memorística. Baulenas explica que no es pot canviar el model ni l’enfocament si abans no canvia el currículum de batxillerat, que depèn de la conselleria d’Educació. En canvi, a la conselleria creuen que cal canviar la manera d’avaluar perquè així també canviarà la manera d’aprendre.

stats