18 enllaços per entendre l'espionatge electrònic als EUA... i aquí
Convé destacar que la indignació només ha sorgit quan s'ha comprovat l'existència d'espionatge interior, mentre que les escoltes i la monitorització de la resta del món, que es coneixen des de fa anys, semblen perfectament acceptables. Sigui com sigui, a continuació us proposo uns enllaços que us poden ajudar a calibrar la magnitud del cas conegut com a PRISM.
1. Per començar, l'article de Glenn Greenwald a 'The Guardian' que ha aixecat la llebre: 'NSA collecting phone records of millions of Verizon customers daily'.
2. L'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA és l'organisme que s'encarrega d'aquestes tasques. El seu pressupost supera la suma dels de la CIA i l'FBI, les altres dues potes de l'espionatge nord-americà. Aquesta és la web oficial de la NSA i això el que en diu la Wikipedia.
3. Almenys dues de les empreses implicades han negat –amb la boca petita– haver donat accés als seus sistemes a la NSA. Aquestes són les explicacions de Larry Page, conseller delegat de Google, i Mark Zuckerberg, el seu homòleg de Facebook. Ambdues declaracions estan redactades amb moltíssima cura per evitar reconèixer que sí que proporcionen informació al govern dels EUA quan aquest els la reclama.
4. Per conèixer l'abast de les activitats del complex nord-americà d'espionatge, i en especial la NSA, és molt recomanable el dossier especial 'Top Secret America' http:/que Dana Priest i William Arkin van publicar fa un parell d'anys al 'Washington Post'.
5. Però la referència informativa sobre les activitats de la NSA són els tres llibres publicats fins ara per James Bamford sobre el tema:
'The Puzzle Palace' (1983), 'Body of Secrets' (2002) i 'The Shadow Factory' (2009). Per si pensàveu llegir només el més recent, em sap greu dir-vos que hi ha molt poca redundància entre el contingut de tots tres.
6. L'immens volum de dades recollides per la NSA sobre l'activitat digital dels habitants del planeta s'emmagatzema en un centre de dades secret a Camp Williams, prop de Bluffdale (Utah). El mateix Bamford en va publicar un extens reportatge a 'Wired'.
7. El principal problema de la NSA no és la recopilació de les dades, sinó la seva anàlisi, que probablement constitueix un dels casos més destacats de l'anomenat Big Data. Els espies dels EUA fan servir Accumulo, una base de dades de la Fundació Apache basada en la tecnologia de Google!
8. No cal anar fins als EUA per trobar casos d'escoltes telefòniques. El ministeri de l'Interior del govern espanyol disposa del SITEL (Sistema Integrat d'Interceptació de Telecomunicacions), que fan servir la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI. Aquesta és la descripció de les funcions del SITEL, tal com apareixen esmentades en aquesta sentència del Tribunal Suprem de l'any 2009.
9. Si a aquestes alçades ja us ha entrat una comprensible paranoia, us recordo aquest article meu del gener sobre 10 eines per preservar la vostra privacitat a la xarxa. Entre elles destaco el Tor Project de navegació segura, però recordeu que tota la informació que faciliteu –voluntàriament o de manera implícita– a qualsevol empresa d'internet és susceptible de ser lliurada a les autoritats.
10. Estic segur que també us interessarà Silent Circle, el servei integral de telecomunicacions xifrades creat per Phil Zimmermann, l'inventor del sistema criptogràfic PGP. Costa 240 dòlars a l'any.
11. Sembla clar que la seguretat de les telecomunicacions és un negoci per explotar. Telefónica Digital ha presentat aquesta setmana Eleven Paths, una nova filial que es dedicarà precisament a aquests temes. Probablement hagi sigut casualitat, però la 'teleco' de la matriu espanyola no podria haver sigut més oportuna.
