EDUCACIÓ

Crida a la implicació municipal per revertir la segregació escolar

La Fundació Bofill reclama planificar l’oferta de places, reduir ràtios i identificar els alumnes desfavorits

Aconseguir la complicitat dels ajuntaments és la clau per capgirar una situació força alarmant que té un impacte en la societat del futur: els estudis alerten que nivells de segregació escolar com els de Catalunya provoquen més nivells d’atur, més precarietat laboral i més problemes de cohesió social.

Revertir la segregació escolar, el fenomen de distribuir de manera desigual els alumnes (per origen o per condicions socioeconòmiques) entre els centres educatius d’un territori, no es pot fer d’un dia per l’altre. Però malgrat que els resultats es vegin a llarg termini, hi ha una bateria de mesures que ja es poden engegar i que poden ajudar a aturar el que es considera el principal problema del sistema educatiu a Catalunya. El departament d’Educació té el paper central, però es vol buscar també la corresponsabilitat dels ajuntaments i interpel·lar-los directament perquè la lluita contra aquest problema sigui una de les prioritats de l’agenda electoral.

Amb aquest objectiu, la Fundació Jaume Bofill va presentar ahir el document Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l’oportunitat, una bateria de propostes urgents -i de baix cost- que poden aplicar els ajuntaments, l’administració que més coneix el teixit escolar al territori. Alguns consistoris ja fa anys que lideren aquesta lluita i, aprofitant els marges d’acció política que tenen, s’han atrevit a aplicar mesures molt concretes per lluitar contra la segregació. Malgrat ser conscients que no hi ha una recepta universal, la Fundació Bofill reclama estendre aquestes bones pràctiques i, en una cadena de responsabilitats, aconseguir la implicació municipal. Reclamen als consistoris planificar l’oferta de places, equilibrar el repartiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), controlar el frau en l’empadronament o reforçar les escoles amb menys demanda. “Els municipis que no lluitin activament contra la segregació s’hauran de justificar davant la ciutadania”, va avisar Ismael Palacín, director de l’entitat.

Un dels factors que genera segregació escolar és l’assignació de les places de les escoles. Entre les mesures proposades destaca la que demana als ajuntaments que, juntament amb els serveis territorials del departament, planifiquin una oferta de places realista i des d’una òptica antisegregació per “evitar sempre l’excés d’oferta” en els centres més demanats, perquè això condemna els centres amb baixa demanda a la segregació; o utilitzar les ràtios per distribuir d’una manera més equilibrada l’alumnat. Això vol dir, per exemple, aprofitar la caiguda de la demanda per reduir el nombre d’alumnes per aula als centres amb més dificultats. Una mesura que passa, també perquè els ajuntaments promoguin acords entre tots els centres per gestionar i repartir-se l’alumnat que arriba a mig curs, i evitar que aquesta matrícula viva acabi tota en els centres de baixa demanda.

Més enllà dels alumnes nouvinguts, resulta “clau” distribuir “de manera equilibrada” l’alumnat amb NEE. Per això és important identificar abans de començar P3 quants alumnes requereixen una atenció especial, amb la complicitat dels serveis socials o els CAPs. La llei preveu ara que tots els centres reservin dues places per aula per infants amb NEE, una xifra que queda curta cada any. La Fundació Bofill creu, però, que incrementar de manera generalitzada aquestes places reservades és una “mala praxis” . En aquesta línia, el Síndic de Greuges planteja que, a banda d’un mínim de places per a nens amb dificultats, es permeti als centres amb més complexitat fixar un màxim i no admetre més alumnes amb problemes d’aprenentatge. En matèria d’admissió, el departament està elaborant un nou decret que modificarà el sistema de punts perquè deixi de comptar ser fill o germà d’exalumnes del centre o tenir malalties digestives.

La Fundació Bofill també proposa que no es doni per fet que diverses escoles estiguin vinculades a un institut per fer secundària, ja que acaba reproduint la segregació. També proposen que el mateix mapa d’escolarització ja garanteixi que hi hagi varietat social i econòmica a tots els centres.

Una de les principals variables a l’hora de distribuir l’alumnat és la titularitat del centre i, malgrat que el Síndic de Greuges va dir que no és el principal factor que explica el fenomen, hi ha diferències molt notables entre la xarxa pública i la concertada. Gràcies a un recurs a la comissió de Transparència, Eldiario.es va publicar que els col·legis concertats escolaritzen la meitat dels alumnes desfavorits i estrangers que els tocarien o que a Barcelona, dos de cada tres col·legis públics doblen en immigrants l’escola concertada més propera. El departament d’Educació i el Síndic de Greuges, juntament amb els sindicats i entitats municipalistes, estan negociant el Pacte contra la segregació. L’ARA ja va avançar que s’obligarà tots els centres (públics, concertats i privats) a fer públiques totes les quotes que cobren a les famílies, des dels llibres de text, els xandalls o les excursions. Ahir el director general del professorat, Ignasi Garcia-Plata, va posar sobre la taula la possibilitat de finançar de manera asimètrica els centres per afavorir als més estigmatitzats.

La tria de les famílies, la clau

Al final, però, resulta cabdal la preferència de les famílies. La Fundació Bofill reclama més acompanyament i formació als centres que tenen problemes per donar-se a conèixer, garantir una “informació homogènia” de tots els centres de la ciutat i impulsar projectes educatius renovadors que puguin atraure famílies que, d’entrada, refusarien anar en aquestes escoles. Per equilibrar la qualitat educativa de totes les escoles del municipi, es planteja fins i tot fer rotar els professors entre diversos centres. Malgrat tot, les administracions saben que han de lluitar contra estigmes i prejudicis i per això hi ha qui ha posat sobre la taula la necessitat de limitar el dret de les famílies a escollir escola i que cada infant vagi a l’escola del seu barri. “No podem fer que la lliure elecció passi per sobre de qualsevol consideració”, va dir Garcia Plata, que va reclamar tenir sempre en compte l’equitat.

Els 5 casos d’èxit

Olot

A Olot van decidir fa anys que totes les escoles tindrien un nombre semblant d’alumnes immigrants i amb necessitats educatives especials (discapacitats, trastorns de conducta, rendes molt baixes o que no parlen l’idioma). El projecte passava per un acord transversal que implicava la corresponsabilitat de les escoles concertades (que assumien les despeses addicionals), un gran consens polític, l’acceptació i complicitat de les famílies i més recursos econòmics, per exemple, per garantir el transport públic gratuït als infants amb NEE.

Girona

No hi ha una recepta única per dividir un municipi en zones a l’hora d’escolaritzar. A Girona van revisar la seva zonificació fa uns anys per garantir que fossin més heterogènies socialment i reduir les diferències entre centres. A més, es van impulsar projectes d’innovació en algunes escoles a través de l’art, la ciència i la tecnologia i amb la col·laboració d’entitats culturals del municipi.

Manlleu

El model Manlleu és una referència quan es parla de revertir la segregació escolar. Van ser pioners a l’hora de repartir de manera equitativa l’alumnat nouvingut entre centres públics i concertats. Amb una zona única d’escolarització i més enllà de la seva titularitat, tots els centres que reben diners públics són tractats per igual pel que fa a recursos, activitats, ajuts i subvencions.

Valls

A Valls dues escoles concentraven la majoria de l’alumnat d’origen estranger i rebien les inscripcions a mig curs, cosa que provocava que moltes famílies no volguessin portar-hi els seus fills. Es va eliminar la vinculació que hi ha entre les escoles de primària i el seu institut de referència per no perpetuar la segregació i es van reservar més places de NEE a totes les escoles públiques i concertades.

Mataró

Mataró va ser un ajuntament pioner en implementar el Pla Educatiu d’Entorn, un programa impulsat pel departament d’Educació en diversos municipis en el marc del pla per la llengua i la cohesió social. El Síndic de Greuges va valorar en el seu informe de 2016 les bones pràctiques impulsades a nivell local, com una distribució més equitativa de l’alumnat immigrant i amb NEE.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF