La segona onada del coronavirus tenyeix l'Estat de restriccions

El ministeri de Sanitat apunta que les dades mostren una "fase d'estabilització"

La segona onada de la pandèmia i el creixement dels contagis han tornat a dibuixar un mapa de l'Estat marcat per les restriccions, tant pel que fa a la mobilitat com a l'obertura o no d'activitats com l'hostaleria, però també les culturals i esportives. Si bé els rebrots de principis d'estiu es van poder controlar de manera més o menys generalitzada, excepte en alguns punts com l'Aragó o Catalunya, que van haver d'aprovar mesures més contundents al juliol quan acumulaven el 65% dels contagis, des de finals d'agost i principis de setembre el nombre de contagis per coronavirus no ha fet més que créixer arreu de l'Estat.

Espanya va entrar oficialment en plena segona onada al setembre, amb una transmissió comunitària descontrolada. Sota un nou estat d'alarma des del 25 d'octubre –aquest cop amb més protagonisme per a les comunitats autònomes–, el color que predomina a tot el territori és el vermell, com a la majoria de països d'Europa, amb una incidència de més de 600 casos per cada 100.000 habitants en més de la meitat de les regions.

Ceuta i Melilla són dos dels punts que ara més preocupen. De fet, en totes dues ciutats autònomes s'ha disparat la incidència acumulada fins a superar els més de 1.000 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies. També ho ha fet la pressió hospitalària, de les més elevades de l'Estat, amb el 20% i el 26% dels llits dels hospitals ocupats per casos de covid-19 respectivament, segons les últimes dades oficials del ministeri de Sanitat. De fet, el Sindicat de Metges de Melilla avisava fa uns dies que la ciutat arribaria "al col·lapse". Les xifres, però, també són elevades perquè tenen una densitat de població molt menor.

Tanmateix, aquestes no són les úniques regions que registren unes xifres per sobre dels llindars que el ministeri de Sanitat va establir com a "màxims", entre els quals una incidència acumulada de 500. A l'Aragó, Navarra i la Rioja la incidència continua sent elevada. Tanmateix, les mesures aprovades fa dues setmanes estan donant resultats, apunten des del ministeri de Sanitat, i el mateix director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha parlat aquest dimarts d'una "fase d'estabilització" de la segona onada, tot i que la paraula "prudència" continua regnant en el seu discurs. A més, les xifres d'incidència acumulada es llegeixen de la mà de la taxa de positivitat, és a dir, el percentatge de positius per cada 100.000 proves realitzades, i 12 comunitats se situen per sobre del 15%. La mitjana d'Espanya és del 13%, quan a principis de juliol era del 3%.

La segona onada desperta el fantasma del col·lapse sanitari

Com més casos de coronavirus, més hospitalitzats i més defuncions, ha mantingut Simón aquest dimarts. L'epidemiòleg ha reconegut que l'impacte de les mesures als hospitals i a la llista de defuncions encara "tardarà a arribar". A la pressió hospitalària dels llits normals (4 comunitats estan per sobre del 20%) s'hi afegeix l'ocupació als llits d'UCI, amb algunes comunitats amb xifres "preocupants", ha reconegut Simón. Aragó, Catalunya, Melilla i la Rioja tenen més del 40% dels llits UCI ocupats.

En canvi, on algunes veus apunten que la situació s'ha estabilitzat és a Madrid. La comunitat va viure les seves pitjors setmanes abans que altres regions que ara s'observen amb lupa. En aquests moments, la incidència acumulada a la comunitat els últims catorze dies és de 339, mentre que la taxa de positivitat és del 6% i la pressió hospitalària ha caigut fins a un 16%. L'oasi, però, és a fora de la Península. Canàries és la comunitat amb una incidència més baixa, de 82 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies i és també la comunitat que menys restriccions ha adoptat per afrontar aquest escenari.

Tancament autonòmic generalitzat

Moltes comunitats miren amb preocupació l'avenç de la pandèmia, fins al punt que regions com Astúries van demanar al govern espanyol l'aprovació d'un confinament domiciliari, una mesura que ara per ara està en stand by a l'espera que les restriccions fins ara aprovades permetin aplanar la corba de contagis els pròxims dies. A tot l'Estat hi ha un toc de queda generalitzat i recollit a l'estat d'alarma; l'únic que canvia entre regions és la franja horària de la seva l'aplicació. També hi ha un confinament perimetral autonòmic, a excepció de les Canàries, Madrid (que només el fa per dies i coincidint amb els ponts festius), i Galícia i Extremadura (que tenen confinades de manera perimetral només algunes localitats concretes; en el cas gallec les principals ciutats). A més a més, dins de cada comunitat hi ha ciutats o zones confinades.

Algunes zones –les que tenen una situació epidemiològica més complicada– han optat, a més, per establir restriccions pròpies encara més severes. Més enllà dels casos diagnosticats, però, les restriccions, i per tant el nivell d'alerta de cada regió, depenen de molts altres factors, com ara la població afectada o la situació als hospitals. Encapçalen la llista Astúries i Catalunya (que va ser la primera), que han tancat tots els serveis no essencials, des de la restauració fins als grans centres comercials, així com els teatres i els cinemes. Altres comunitats, com Castella i Lleó, Galícia (a les ciutats confinades perimetralment) o el País Basc han decidit, per ara, tancar només bars i restaurants. Algunes regions, en canvi, mantenen els establiments oberts, però estan aplicant mesures que en limiten els horaris o l'aforament. Aquest és el cas d'Andalusia, que tanca els establiments a partir de les sis de la tarda, o l'Aragó, que ho fa a partir de les vuit del vespre, també de tot el que no es considera essencial. Múrcia ja ha avançat que a partir d'aquest dissabte es posarà al nivell de regions com el País Basc.

En gairebé totes les comunitats, les mesures s'allargaran fins a la segona setmana de novembre, quan les autoritats regionals les revisaran i ampliaran, o no, en funció de la situació epidemiològica.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF