La segona fase de l’exhumació de fosses comença aquest dilluns a Alaró
Esperen trobar el cos de qui fou batle de Mancor i el seu fill
PalmaContinuen les tasques per recuperar un passat que no s’ha d’oblidar. La memòria històrica arribarà aquest dilluns a Alaró, on l’empresa especialitzada Aranzadi iniciarà els treballs d’exhumació a la fossa.
S’inicia així la segona fase del Pla d’actuació de 2018 impulsat per la Conselleria de Cultura. Enguany es preveu obrir més deu fosses de Mallorca i una d’Eivissa. A la d’Alaró esperen trobar-hi els cossos del batle de Mancor, Pau Crespí, i el seu fill, Nofre Crespí.
El batle d’Alaró, Guillem Balboa, va assenyalar que era una petició que s’havia fet des del seu municipi i que ja s’havien aprovat mocions en aquest sentit. “Pensam que serà una intervenció relativament fàcil de dur a terme i nosaltres hem oferit tota la nostra col·laboració”.
Una vegada acabada l’actuació a la fossa d’Alaró, es farà a la de Santa Maria, on es pensa que només hi ha enterrat qui va ser el batle de Búger, Joan Alemany Villalonga.
Dimecres passat, la consellera de Cultura, Fanny Tur, es va reunir amb membres de la Comissió de Fosses i batles dels diferents municipis implicats per presentar-los el calendari d’exhumacions que té previst per a un període de nou mesos. El pressupost d’aquest projecte és de 480.600 euros.
A partir del setembre es començarà la segona fase d’exhumació de la fossa de Porreres, que ja es va obrir el novembre del 2016 i en què es varen trobar les restes de 55 víctimes de la Guerra Civil. També s’actuarà en la de Montuïri i es preveu intervenir en els pous de Son Lluís (Porreres) i de l’Àguila (Llucmajor), i les fosses de Sencelles, de Calvià, de Marratxí, de les Figueretes, del cementeri vell d’Eivissa), d’Alaró, de Llucmajor, de Santa Maria i de Deià. Així mateix, s’hi inclou l’execució dels certificats de viabilitat de les fosses de Manacor i de la fossa de Bunyola.
Una de les esperances de l’associació per a la memòria històrica és trobar a la fossa de Porreres els cossos d’Aurora Picornell, Belarmina González i Catalina Flaquer i les seves filles, Antònia i Maria Pasqual.
Maria Antònia Oliver, presidenta de l’associació, va dir que ells voldrien prioritzar les fosses en les quals hi ha persones enterrades d’una primera generació de familiars que encara són vius, com és el cas de la fossa de Porreres i la de Montuïri. Oliver afegí que comprèn que s’hagi prioritzat intervenir primer sobre la d’Alaró i la de Santa Maria, perquè són les de més fàcil accés.
La fossa de sa Coma
Hi ha també un projecte d’exhumació pendent a la fossa de sa Coma, que l’exconseller d’Assumptes Externs, Raül Romeva, havia negociat amb Cultura abans de la imposició de l’article 155 i abans del seu ingrés a presó. Allà podria haver-hi enterrats entre 200 i 400 cossos de milicians antifranquistes, aquells que varen desembarcar entre Portocristo i Cala Millor l’agost del 36 sota les ordres del capità Bayo. La intenció d’aquest conveni de col·laboració entre el Govern de les Illes i la Generalitat era, en primera instància, senyalitzar aquesta fossa. L’aplicació de l’article 155 va suposar l’aturada del projecte. Tot i això, Fanny Tur s’ha mostrat més que favorable a reprendre les negociacions.
