MEMÒRIA HISTÒRICA
Societat 14/04/2018

La segona fase de Porreres expropiarà drets funeraris

Una de les 17 famílies s’ha negat a permetre l’enderroc

Miquel Barceló
3 min
L’acte d’homenatge a les víctimes de Porreres acabà ahir amb una ofrena floral a la fossa comuna, on es varen localitzar 55 cossos.

PorreresLa negativa d’una de les 17 famílies propietàries dels 35 nínxols i les dues capelles del bloc mortuori, que fou edificat als anys 50 sobre la fossa comuna de Porreres, obligarà el Govern a demanar-ne l’expropiació de drets funeraris, com preveu la Llei de fosses. Així ho han confirmat a l’ARA Balears des de la Conselleria de Participació, Cultura i Esports, després que ahir ho anunciàs, en l’homenatge a les víctimes, la batlessa de Porreres, Xesca Mora, al centenar d’assistents a l’acte.

Per Xesca Mora, el fet que només una de les 17 propietats es negui a autoritzar l’enderroc dels llocs d’enterrament per deixar que s’hi continuï excavant i exhumant cossos demostra que Porreres vol arribar fins al final en tot aquest procés, que comencà el novembre de 2016.

Demà, dilluns, el Govern sol·licitarà a l’Advocacia de la Comunitat Autònoma els corresponents informes per poder activar el procés d’expropiació de drets funeraris, cosa que permetrà desmuntar els 35 nínxols i dues capelles. La passa següent és posar en custòdia les restes dels enterraments i, després, conclosa la segona fase d’excavació, tornar a aixecar al mateix indret unes sepultures idèntiques, en les quals es tornaran a dipositar les restes.

Durant mesos, la Comissió de la Memòria Històrica de Porreres ha treballat amb la Conselleria de Participació i Cultura, de la qual depèn la Direcció General de Memòria Democràtica, per tal d’aconseguir les autoritzacions particulars que permetin retirar provisionalment de damunt la fossa comuna el bloc de 35 nínxols i dues capelles que obstaculitzen les tasques de recerca de més cossos de desapareguts durant la guerra. De fet , ahir, el doctor en Història Tomeu Garí, autor dels estudis sobre la fossa, recordà que queden, com a mínim, al voltant d’uns 50 desapareguts encara per localitzar i que entre aquests hi ha un grup de dones, entre les quals es trobaria el cos de la comunista Aurora Picornell, un dels símbols de la resistència als colpistes que el 1936 provocaren la Guerra Civil.

Projecte d’intervencions

Demà, dilluns, també acaba el termini de presentació de projectes per a l’excavació i exhumació a onze punts de les Balears, entre els quals s’inclou la segona fase de la fossa de Porreres. El pressupost d’aquesta licitació és de 480.000 euros. Llavors, una comissió haurà d’avaluar les ofertes i adjudicar el projecte, que l’empresa guanyadora haurà de realitzar en un termini de nou mesos. Es creu que, en principi, la segona intervenció al cementeri de Porreres podria no executar-se enguany. Tot dependrà de com es desenvolupa l’expedient d’expropiació de drets funeraris, que començarà en pocs dies.

En tot cas, si no hi ha contratemps greus, la previsió del Govern és que el mes de juny es pugui iniciar la primera de les onze intervencions programades i que són: la segona fase del cementeri de Montuïri, els pous de Son Lluís a Porreres i pou de l’Àguila a Llucmajor, i l’obertura de fosses a Sencelles, Calvià, Marratxí, al cementeri vell d’Eivissa, Alaró, Llucmajor, Santa Maria i Deià.

Homenatge a les víctimes, malgrat la pluja

L’oratori de la Santa Creu acollí ahir l’homenatge institucional a les víctimes assassinades a Porreres durant la Guerra Civil. L’acte es va dur a terme dins el petit temple a causa de la pluja. Enguany, la ponent de l’homenatge ha estat la diputada socialista Sílvia Cano, qui recordà la lluita dels represaliats en defensa dels ideals i valors de la II República. A l’acte, hi assistiren la batlessa de Porreres, Xesca Mora; el senador Francesc Antich; la vicepresidenta del Govern, Bel Busquests; el batle de Llucmajor, Gori Estarellas; la batlessa d’Algaida, Maria A. Mulet, i el conseller de Desenvolupament Local, Joan Font. A les diverses intervencions, també de gent anònima, seguí la interpretació de l’himne de la República i, al final, l’ofrena floral al lloc dels afusellaments i també a la fossa comuna dins el cementeri.

stats