Els sectors educatiu i sanitari treballen per recuperar el terreny perdut durant la crisi

Els principals reptes mediambientals estan relacionats amb les conseqüències de la massificació

Els principals reptes mediambientals estan relacionats amb les conseqüències de la massificació turística, com la degradació dels espais naturals i la manca d’infraestructures. D’altra banda, la Universitat de les Illes Balears iniciarà el curs el 10 de setembre, més prest que mai

ESTABILITZAR LA PLANTILLA DOCENT

El curs començarà tard a les Balears. Els alumnes d’Infantil i Primària tornaran a les aules el 12 de setembre, mentre que a la majoria de comunitats ho faran el 10. També serà dia 12 quan els estudiants d’ESO, Batxillerat i FP reprenguin la seva activitat. Serà un curs amb menys interins i aules prefabricades, però tan ple de reptes com cada any. “Cal continuar estabilitzant la plantilla docent amb oposicions i evitar que les proves siguin eliminatòries, així com ampliar el nombre d’aprovats que passin a la fase de concurs”, explica Toni Baos, de FE-CCOO. Quant a l’ensenyament concertat, les demandes van dirigides a les millores salarials, i la “revisió de l’aplicació de la jubilació parcial a partir de 2019”. També cal “millorar les ràtios als centres”, segons comenta Ramon Mondéjar, de l’STEI Privada Concertada. Els pressuposts “han de ser suficients per atendre totes les necessitats que actualment té el nostre sistema educatiu, tant d’infraestructures educatives com de personal i altres elements”, apunta Albert Lobo, vicepresident de FAPA Mallorca.

REIVINDICACIONS ECOLOGISTES

Els reptes mediambientals del pròxim curs no són altres que les matèries que el passat curs varen rebre un bon suspens. “El sòl s’està omplint a tota velocitat, amb una edificació disparada. Ja hi ha dos milions de places construïdes i només se’n pot edificar un milió més”, explica Jaume Adrover, de Terraferida. Qualsevol tipus de política “va darrere d’això”. “Les depuradores no basten, les carreteres no poden absorbir el flux de vehicles i les platges no poden admetre més gent”. Caldria “modificar els plans territorials” per evitar el que encara ha de venir. “L’administració cada vegada té menys poder. S’ha convertit en una mena d’empresa de gestió d’emergències. S’han de fer vertaders esforços per part de la comunitat per gestionar la massificació”, afegeix Adrover. “Amb més creixement, el benestar davalla en picat”.

El GOB també incidirà en el creixement territorial i el boom immobiliari. “Estam desenvolupant la campanya #Araomai per parlar d’aquests problemes”, diu Margalida Ramis. “Les noves promocions immobiliàries estan vinculades a l’habitatge de luxe, amb una finalitat clarament especulativa”, continua. “També cal revisar el pla de carreteres, perquè s’estan construint variants innecessàries en sòl rústic”.

Per descomptat, cal lluitar contra “els efectes de la massificació turística, com la degradació dels espais naturals, que s’han convertit en un producte turístic més”. Ramis considera que cal enllestir “un procés de reflexió més enllà de les eleccions”. “S’ha de plantejar una alternativa als ciutadans des d’un punt de vista ecosocial”.

EL REPTE DE REDUIR LLISTES D’ESPERA A LA SANITAT

El curs sanitari es presenta ple de feina. Malgrat que s’ha recuperat terreny perdut arran de la crisi econòmica, encara hi ha fites importants que s’han d’assolir. “Alguns dels objectius prioritaris són reduir les llistes d’espera i implementar el pla d’infraestructures per reformar, renovar i construir nous centres de salut”, assenyalen fonts de la Conselleria de Salut. “També s’ha de consolidar l’estratègia d’atenció a les persones amb malalties cròniques i tirar endavant convocatòries de l’Oferta Pública d’Ocupació”. La gratuïtat dels aparcaments dels hospitals públics és un altre dels punts pendents. A més, s’ha d’“aprovar el decret de carrera investigadora i aprovar la nova Llei d’addiccions”.

El SATSE s’assenyala que és “molt important que culmini l’oferta de treball”. Segons indica el secretari autonòmic de l’esmentat sindicat, Jorge Tera, “també és molt important recuperar la jornada de 35 hores setmanals”.

LA UIB OBRIRÀ L’AULA DIGITAL

El curs començarà a la UIB el pròxim 10 de setembre, més prest que mai. “Això és necessari per adequar-nos a Europa”, apunta Jordi Llabrés, vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals de la Universitat de les Illes Balears. La lliçó inaugural del curs 2018/2019 serà a càrrec del doctor Pere Salvà, catedràtic de Geografia Humana, i se celebrarà el 7 de setembre. “L’Aula Digital serà una de les novetats d’enguany. Vàrem ser pioners amb el Campus Virtual i ara hem fet una reforma important”, diu Llabrés, que també destaca la posada en marxa del nou grau de Direcció Hotelera, amb titulació oficial. “També engegarem el Màster en Gestió de Polítiques Públiques, que és fruit del treball conjunt amb el Govern i el Consell de Mallorca”. També serà el primer any del títol d’Especalista Universitari en Indústria Nàutica. La UIB assessorarà la Unió Europea en la transició energètica de les illes de la Mediterrània, després que la Comissió Europea hagi seleccionat un consorci internacional amb participació del Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic de la UIB.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF