Tot el que creies saber sobre la vaga de controladors aeris de 2010 podria ser mentida

Vint jutjats espanyols arxiven les causes penals contra els empleats pel caos aeri del pont de la Constitució de fa sis anys

El 3 de desembre de 2010, en ple pont de la Constitució, més de 600 controladors aeris de tot l’Estat van ser acusats de sedició per haver abandonat els seus llocs de treball i haver provocat que 300.000 viatgers veiessin els seus vols cancel·lats o retardats. L’aleshores ministre de Foment, José Blanco, va acusar els controladors d’utilitzar els passatgers com a “ostatges”  d’una vaga oculta, que va titllar de “sabotatge al normal funcionament de la navegació aèria”. A les 22.45 hores, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, firmava la militarització de l’espai aeri per tal de garantir el servei.

Sis anys després, l’actuació del govern i d’Aena s’esquerda: 20 jutjats espanyols han arxivat les accions penals contra els controladors aeris i han desmentit taxativament que els empleats haguessin abandonat els seus llocs de treball. Només queden pendents els casos de Madrid i Palma. A més, el Tribunal suprem nega l’existència d’una acció conjunta i concertada per part dels treballadors. És el punt de partida d’un documental que la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA) –que representa el 90% dels treballadors– ha presentat aquest dimarts a Barcelona, sota el títol 'Controladors aeris 2010: la vaga que mai va existir', i on desmunten la versió que el govern va vendre a la població el 2010, i que compta amb els testimonis del jutge instructor de Santiago de Compostel·la, José Antonio Vázquez Taín, l’aleshores portaveu d’IU al Congrés, Gaspar Llamazares, o representants del món aeronàutic i la societat civil, entre d’altres. Zapatero, Enaire o Blanco es van negar a participar en el documental.

"Víctimes d'una trampa"

La portaveu del sindicat USCA, Susana Romero, afirma que els controladors aeris van ser “víctimes d’una trampa” per part d’Aena, a la qual van caure de quatre grapes. Segons la versió del sindicat, tot va començar uns mesos abans del gran caos, quan Aena es va adonar que els seus treballadors havien esgotat –o estaven a punt d’esgotar– el màxim de 1.670 hores de jornada laboral anual fixada per la llei i que, per tant, no podrien garantir el funcionament del servei fins a acabar l’any. Davant d’aquesta situació, Aena va intentar que l’agència estatal de seguretat aèria li permetés augmentar en un 10% la quota anual d’hores que podia fer un treballador, cosa que l’organisme va rebutjar fermament. També van rebre un contundent 'no' per part de l’Advocacia de l’Estat, que els va recriminar la “incorrecta gestió dels recursos humans”.

Amb aquest escenari, diu Romero, Aena només tenia una sortida per garantir els serveis de cara al pont de la Constitució de 2010: militaritzar els controladors aeris i obligar-los a seguir treballant encara que haguessin superat les seves hores, culpabilitzar-los del caos i encobrir així la seva mala gestió. Per fer-ho, però, necessitaven una excusa. I la van trobar. A les 15.04 hores del dia 3, el departament de Recursos Humans d’Aena va instar els controladors d’aeroports concrets –els que després van registrar incidències– a omplir uns formularis on havien de fer constar si tenien qualsevol problema per dur a terme la seva feina. Centenars de treballadors van omplir els formularis: alguns perquè demanaven el relleu –en haver superat les dues hores seguides treballant– i d’altres perquè ja havien superat la jornada. Ho van fer estranyats, perquè la situació no era en absolut nova, i mai abans havien hagut d'omplir cap formulari. Unes hores després, al final del torn de tarda, Aena va decidir unilateralment tancar l’espai aeri, i el president del govern va anunciar que els controladors havien "abandonat els seus llocs de treball al·legant insuficiència de capacitats, tots alhora”.

La reveladora caixa negra

El sistema Palestra, la caixa negra que registra totes les activitats al centre de control, entre altres proves, contradiu les versions del govern i d’Aena, segons explica l'advocat d'USCA, Diego Salmerón: la tarda del 3 de desembre hi havia, segons aquesta caixa negra, un mínim de 55 controladors treballant i disposats a seguir-ho fent, com ja feien des de feia mesos encara que haguessin esgotat les hores. A l'Estat hi ha prop de 2.000 controladors aeris, dels quals el 3 de desembre estaven cridats a treballar 800. Segons USCA, tots ells van acudir als seus llocs de treball, excepte entre un 3% i un 4% de baixes.

El documental d'USCA assenyala una altra possible motivació oculta darrere el caos aeri de 2010 i la voluntat clara de "demonitzar" els controladors. Per a Pilar Vera, presidenta de la Federació Internacional de Víctimes d'Accidents Aeris, les causes del conflicte d'aquell any van ser "una guerra econòmica per abaratir costos" de cara a la privatització d'Aena, que el 2015 va sortir a borsa. "Calia rebaixar costos, i el col·lectiu més car era el dels controladors", conclou Vera.

Els controladors de Barcelona, "al límit" de cara a l'estiu

Ara, la nova cúpula d’USCA alerta: els controladors tornen a estar “al límit”, sobretot a Barcelona, i temen no poder garantir els serveis de cara a la campanya d’estiu. Pedro Gragera, president del sindicat, denuncia que des de fa 10 anys no s'ha permès incorporar cap nou treballador ni rejovenir la plantilla, que és la més vella d'Europa, comparable amb Romania i Albània. El sindicat xifra en 500 les baixes –no substituïdes– que han patit en la darrera dècada.

El sindicat USCA també lamenta que el 2010 no se sabessin explicar correctament sobre el motiu real de l'aturada – qualificada de vaga encoberta– "pel caos informatiu que el sindicat mateix patia" i que fins un temps després no va aconseguir resoldre.

L'ARA s'ha posat en contacte amb l'organisme que, sota el paraigua del ministeri de Foment, gestiona actualment el col·lectiu dels controladors aeris, Enaire, però han declinat contestar a cap de les preguntes d'aquest diari, al·legant que el procés judicial "encara està obert".

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF