PalmaE l creixement de nous hotels durant la dècada dels 60 va ser extraordinari, com bé ens explica Manuel Cabellos en el seu llibre sobre la Platja de Palma: “L’ordenança de 30 m d’alçària sense coeficient de limitació de densitat només va estar vigent des de la seva aprovació el 5 de desembre de 1967, fins al 27 de novembre de 1968. Durant aquests dotze mesos s’obviava l’existència d’una densitat màxima que s’incomplia”. Al mateix llibre hi ha una impactant fotografia on es veuen una quarantena d’edificis alts que es varen construir al nucli urbà de Llucmajor.
Un gran nombre d’edificis d’aquella època es feien amb la participació econòmica financera intensa dels touroperadors europeus anglesos i alemanys, com varen ser els casos de Riu, Escarrer o Barceló, avui propietaris de grans cadenes hoteleres internacionals. Segons Pere Ferrer, el millor biògraf de Joan March, aquest no va voler invertir en el ‘boom’ turístic perquè no hi veia futur, encara que això no era del tot cert perquè va invertir en hotels a Amèrica.
La cirereta del pastís de tota aquesta febre d’or del turisme va ser la inauguració que va fer el ministre Fraga Iribarne el 1964 de l’hotel número 1.000, el famós Hotel de Mar a Cas Català, a la frontera entre Palma i Calvià. L’Hotel de Mar va ser construït per Tomeu Buadas, de la mateixa família que uns anys abans havia recuperat l’Hotel Formentor. L’encàrrec va ser per a l’arquitecte català José Antonio Coderch de Sentmenat. Una vegada més, la relació Barcelona-Palma tornava a crear un fruit exquisit (malgrat que l’autor digués que era la seva pitjor obra), com ho confirma l’arquitecte Pere Nicolau al seu llibre sobre l’hotel: “L’Hotel de Mar és, en contra de l’opinió del seu autor, una de les millors obres de Coderch i un desaprofitat paradigma del que hauria pogut ser l’arquitectura turística mediterrània”.
Aquesta relació econòmica i professional ens recorda altres edificis excel·lents d’altres èpoques de Palma que varen sorgir de la col·laboració entre mallorquins i catalans: el Gran Hotel, el Círculo Mallorquín, la casa Fuster, l’Hotel Mediterrani, l’Hotel Victòria, el Maricel, l’Alhambra, el Príncipe Alfonso… De vegades, els financers d’aquestes obres ocultaven la font de la seva riquesa.
Tots aquests projectes excepcionals, i no els centenars de pèssim gust i qualitat que s’havien fet, devien ser a la ment de Manuel Fraga quan el dia de la inauguració de l’Hotel de Mar, digué, qui sap si en to irònic: “Confii que la intel·ligència, la sensibilitat i el zel, mai escatimats en aquesta illa en el seu llarg recorregut pel seu doctorat turístic, presidiran durant molt de temps les hores del seu futur”.
