Ritxar Bacete: "Rompre amb la masculinitat tradicional augmenta l'esperança de vida dels homes"

PalmaRitxar Bacete és un antropòleg originari de Vitòria, treballador social i especialista en gènere, masculinitats i polítiques d'igualtat.

Aquest cap de setmana és a Palma per presentar el seu nou llibre 'Nuevos hombres buenos', editat per Península Atalaya. Ho farà en el marc d'unes jornades titulades 'Masculinitats no hegemòniques', que es faran al centre Flassaders amb el suport de l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i l'Institut Balear de la Dona.

Des de la seva publicació, Ritxar Bacete no ha deixat d'atendre els mitjans i aparèixer en capçaleres digitals de renom. De 'Nuevos hombres buenos' ja se n'ha fet la tercera edició i ara se'n prepara la quarta. I és que el tema de les noves masculinitats és sucós, d'actualitat i no deixa indiferent ningú.

Quina és la idea del títol? Perquè associau les noves masculinitats amb la bondat?

Jo diria que és una picada d'ullet per deixar entreveure el contingut del llibre. La masculinitat tradicional s'associa a la violència, al poder i a l'explotació. Hi ha homes que, en canvi, practiquen la bondat i les cures però que no són representats ni visibilitzats pels mitjans de comunicació. Aquest llibre és una aposta ètica per posar en el centre d'atenció la reivindicació masculina de la bondat, del pacifisme i les cures. Cal un reconeixement públic de la vulnerabilitat masculina, als homes ens cal poder dir que no som perfectes.

Hi haurà qui pugui pensar que tot això són generalitzacions i que cada persona, home o dona, és diferent.

La potència dels models rau en els clixés i beu de fonts excessivament simples, per això és tan eficaç. Si ens preguntam com són els homes, normalment recorrerem a aquests clixés. Les pel·lícules, els mitjans de comunicació, la televisió presenten un model d'home valent, poderós, ambiciós i que practica la violència. Després, la societat funciona amb aquests models i associa la masculinitat a totes aquestes característiques.

Quins són els avantatges de rompre amb la masculinitat tradicional?

En xifres està demostrat. Hi ha avantatges tant en l'àmbit personal com en l'àmbit econòmic i de despesa social per als mateixos estats. D'una banda, els homes que cuiden, els 'cuidadors', augmenten la seva esperança de vida, la seva salut millora, generen actituds més pacífiques i menys violentes i mantenen relacions de parella menys tòxiques i més igualitàries.

A més, també veim els efectes i els perjudicis socials que genera aquesta violència masculina, ja que, mundialment, el 96% dels assassinats són comesos per homes, el 93% de les persones empresonades són homes, així com el 90% de les persones que provoquen morts a la carretera.

Quin nivell d'assimilació d'aquestes noves masculinitats hi ha a Espanya en relació amb altres països?

Vivim en un país asimètric i és diferent a cada comunitat. Però, segons el CIS, les dones dediquen cada vegada més temps a la formació, l'oci i el treball i els homes en dediquen més a la llar i a les cures. S'està produint una tendència a la inversa i això és molt positiu. De totes maneres, segons les enquestes, els homes creuen que ja estan assumint un 45% de les responsabilitats de la casa i de les cures, quan en realitat només s'arriba al voltant del 20%. Un dels elements claus perquè una parella sigui igualitària no és tant la ideologia dels seus membres com el fet que la dona treballi i estigui apoderada.

Creis que l'auge del feminisme i els canvis en els rols tradicionals està creant rebuig i pot augmentar la violència en l'àmbit familiar i social?

Quan una situació de desigualtat s'evidencia i es qüestiona sempre es passa per un procés de crisi. Hi ha homes que es consideren legitimats a mantenir el seu poder i això, a vegades, provoca reaccions violentes com a respostes d'autoafirmació. Han après que la violència, sigui del tipus que sigui, és eficaç, i continuen exercint-la.

Recentment, hem realitzat una investigació a Ruanda en què s'ha demostrat que quan els pares cuiden més els seus infants tenen menys tendència a exercir la violència contra la seva dona o els seus fills.

El fet de cuidar els infants connecta amb una part molt profunda i alhora vulnerable dels homes. La majoria dels qui hi varen renunciar per motius professionals reconeixen que s'ho varen perdre i actualment hi ha molts homes que volen gaudir de la criança i l'educació dels seus fills com ho varen fer les seves mares.