ARXIPÈLAG INFLAMABLE
Societat 19/07/2019

Més de 7.000 arbres caiguts augmenten el risc d’incendi a Menorca

La majoria de pins arrabassats pel cap de fibló continuen formant part del paisatge menorquí després de vuit mesos

Iván Martín
4 min
Més de 7.000 arbres caiguts augmenten el risc d’incendi a Menorca

MaóEls Bombers i l’Institut Balear de la Natura (Ibanat) coincideixen en una de les principals preocupacions amb vista a la prevenció d’incendis a Menorca: que no s’hagin retirat els 7.000 arbres que varen caure a causa del cap de fibló de l’octubre. Després de més de vuit mesos, la majoria de pins tomats continuen formant part del paisatge menorquí. El responsable del cos insular de Bombers, Joan Gorrías, no amaga que això el fa sentir incòmode. “Els arbres caiguts són un combustible que pot facilitar la ràpida propagació d’un incendi, perquè parlam de material sec i amb un grau baix d’humitat”, alerta. Gorrías considera que els propietaris dels terrenys i el Govern haurien d’actuar amb celeritat. “És incomprensible, perquè en el cap de fibló que afectà la zona de Macarella es va aclarir bastant aviat. Per ara, només s’han retirat els arbres que impedeixen l’accés a finques i camins”, remarca el cap dels Bombers.

Però, a més, tal com passa a totes les Illes Balears, la massa forestal a Menorca cada vegada és més extensa i alhora està més abandonada. L’activitat forestal i també l’aprofitament de la llenya han anat desapareixent, i això eleva el risc d’incendi. D’altra banda, el responsable dels Bombers adverteix sobre la manca d’espai per actuar en determinats complexos hotelers. “Els que es varen construir fa anys no preveien la intervenció dels Bombers, els exteriors són ara jardins i piscines, i en cas d’incendi en edificis d’altura, no tenim prou accés per actuar-hi”, explica, alarmat. Gorrías, a més, denuncia la manca de franges de protecció forestal -tallafocs- en urbanitzacions turístiques. Aquests nuclis, pròxims a zones boscoses, registren una considerable densitat de visitants. Entre les que tenen un risc més alt, s’hi compten Cala Morell, Son Bou, Cala Galdana, Serpentona, Sant Tomàs, Son Parc i l’Arenal d’en Castell.

El paper dels propietaris

L’Ibanat confirma els temors dels Bombers pel que fa al risc que suposen els arbres caiguts pel cap de fibló. La tècnica de l’Ibanat Mireia Vidal reconeix que les restes “poden augmentar el risc d’incendi, especialment les ubicades als vorals de la carretera”. L’Ibanat entrà en primera instància en la retirada d’aquella fusta que comportava un risc greu de foc o afectava vies o accessos, una feina en la qual també varen participar Bombers i Emergències. El problema és a la part interior de les finques, ja que els propietaris són els responsables de netejar els seus propis terrenys. L’Ibanat assessora i atorga les autoritzacions quan se sol·liciten. A més, s’han tramitat ajudes procedents del Fogaiba, tot i que en molts casos s’han entregat els papers i s’hi han realitzat les pertinents visites, però el procés no s’ha finalitzat. Mireia Vidal anuncia com a mesura immediata l’encàrrec de la retirada dels arbres a Tracsa “a les zones de més risc, com els vials o carreteres, a més de les parts més afectades del Parc Natural de l’Albufera del Grau”.

L’aprofitament del bosc per fer llenya ha anat minvant amb l’augment de l’ús del petroli, el carbó i el plàstic. Aquests elements han desvirtuat la llenya, fet que ha provocat un èxode del camp a les ciutats. Això, per la seva banda, també ha reforçat la tendència a l’abandó dels terrenys rurals. Segons Vidal, a Menorca, “en els darrers 50 anys, la superfície forestal ha crescut un 25%, una xifra elevadíssima”. La tècnica de l’Ibanat ho té clar: “Volem que torni una gestió correcta i sostenible, que la gent pugui tornar a viure del camp, de les pastures agràries, que es recuperi el cultiu. És així com ajudarem a prevenir incendis. Una massa [forestal] ben gestionada permet atacar un foc amb més seguretat i es pot arribar fins i tot a extingir-lo”.

Així mateix, Vidal comenta un segon vessant en la prevenció d’incendis: la importància de fomentar el consum del producte local. “La defensa del producte autòcton, de la terra, és una necessitat per part de les administracions. Consumir oli, carn o formatge significa potenciar que la gent torni al camp a cultivar, fer ramaderia i, en definitiva, gestionar correctament les finques”, subratlla.

L’aprofitament de la biomassa com a font d’energia renovable “el tenim a casa, no cal cercar-lo fora”, explica Vidal. L’aposta per les energies renovables hauria de facilitar que les administracions públiques agilitassin les explotacions, creu. I afegeix que “els boscos menorquins tenen un potencial brutal; per tant, fer aquesta gestió activa ens permet treure un producte que a la vegada ens serveix per escalfar-nos”.

La tècnica de l’Ibanat assegura que des de l’administració es potencia la implantació de calderes de biomassa per abastir grans infraestructures, com pavellons, centres educatius, geriàtrics i, en l’àmbit particular, diversos agroturismes. Aquest servei, segons Vidal, “s’amortitza ràpidament i permet reduir considerablement la despesa en la nostra factura elèctrica”. Menorca, com a Reserva de la Biosfera, hauria d’encapçalar iniciatives d’aquestes característiques i, de retruc, afavorir la creació de llocs de feina que revertirien en l’economia local. La biomassa és “una solució bona, factible i primordial”, sentencia Mireia Vidal.

stats