Salut
Societat 21/04/2021

Un test amb plasma i un model que classifica malalts: els projectes de recerca catalans contra el covid

Les iniciatives van sorgir per una convocatòria d'urgència de la Generalitat fa un any

Clara López Alcaide
3 min
Un investigador amb un kit de proves de coronavirus al laboratori.

L'abril del 2020, quan el SARS-CoV-2 avançava amb força i castigava mig món, sabíem ben poc el comportament del virus. Va ser llavors quan la Generalitat va fer una convocatòria d'urgència amb 4 milions d'euros per finançar una vintena de projectes de recerca i innovació catalans que permetessin caracteritzar el covid-19 per ajudar a combatre'l. Van acudir a la crida 42 línies d'investigació enfocades en la prevenció i el tractament d'una malaltia, en aquells moments, molt desconeguda. "Ho vam demanar quan portàvem una setmana de confinament i la resposta va ser brutal. Necessitàvem eines per combatre la malaltia", explica el director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat.

Finalment, es van escollir 19 iniciatives, les més prometedores a nivell català, emmarcades en l'àmbit de les noves teràpies, vacunes i tractaments preventius i estudis genètics per predir la resposta dels malalts. "Es buscaven projectes de recerca que ens poguessin donar resultats i respostes d'una manera molt ràpida en una situació molt complexa", afirma Fabregat. La majoria d'aquestes línies de recerca neixen d'investigacions que ja s'estaven portant a terme en altres àmbits –com el càncer–, però que es van decidir aplicar a tractar el covid "quan es va veure que hi havia una urgència immediata". Aquest dimecres el departament de Salut ha presentat els resultats obtinguts pels projectes que van ser seleccionats.

Teràpia amb el plasma dels sanitaris

A l'inici de la pandèmia, el focus de la línia de recerca dels investigadors Sílvia Vidal i Josep F. Nomdedeu, de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau), era el personal sanitari. L'objectiu dels investigadors era identificar els professionals que havien estat infectats amb el virus i mesurar quin grau d'immunitat havien desenvolupat. Amb aquest objectiu, van recollir mostres de sang de més de 300 malalts per mesurar els diferents tipus d'anticossos que apareixen al plasma. Això els va permetre, a banda d'identificar qui havia patit la malaltia i qui no, detectar un grup de persones que havien desenvolupat una resposta immunitària persistent: aquelles que mantenen la resposta dels anticossos IgM+ passat un mes de la infecció.

"Les persones que tenien aquest tipus de resposta tenien unes característiques tant de simptomatologia com d'anticossos molt concretes que hem pogut associar", explica Vidal, que apunta que una altra de les troballes ha sigut detectar que els anticossos es redueixen de manera diferent segons el tipus. De cara a futures línies de recerca, els investigadors volen identificar quins anticossos són neutralitzants –és a dir, eviten la infecció dels virus– així com comparar els nivells d'anticossos entre la població vacunada i la que no ho està.

Classificar malalts a partir d'un algoritme

L'atenció primària també va ser el punt de partida d'alguns d'aquests projectes. Els investigadors Talita Duarte-Salles i Bonaventura Bolíbar, de l'Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), van voler classificar el malalt de covid a partir de la informació proporcionada per l'historial clínic dels pacients. D'aquesta manera, van vincular les bases de dades de l'atenció primària amb altres que inclouen les altes hospitalàries, dades de tests PCR o les dades de mortalitat, i van aconseguir dibuixar de manera "molt detallada" el perfil d'una persona afectada. Això els va permetre crear una calculadora de risc d'hospitalització, cures intensives i mortalitat, la COVER Tool, "que funciona com un model predictiu de les complicacions del covid-19 i permet establir factors de risc en aquells grups vulnerables", explica Duarte-Salles, infermera i epidemiòloga.

Per a Duarte-Salles, "la integració de les diferents fonts de dades ha sigut i continuarà sent fonamental per a estudis futurs de recerca que ens ajudin a entendre no només el covid-19, sinó qualsevol altre malaltia" i afirma que la intenció és continuar actualitzant les dades disponibles per continuar investigant sobre la malaltia. El cas del projecte de Duarte-Salles no és l'únic. Des del departament de Salut asseguren que si bé tots els projectes finançats ja han presentat els seus resultats, des que es van posar en marxa, la majoria han vist néixer nous dubtes i continuaran treballant. "Alguns han demanat pròrrogues durant uns mesos. Han vist noves aplicacions a les seves eines i demanen recursos", assegura Fabregat.

stats