Les fruites i hortalisses resisteixen
El consum ha augmentat un 55% a Europa en els darrers cinc anys
Segons les dades publicades per la Unió Europea, el consum de verdures i fruites ha augmentat els darrers anys a Europa fins a arribar als 364 grams per persona i dia, amb un creixement d’un 55% en relació amb la mitjana dels darrers cinc anys, i amb un major increment en fruita que en hortalissa. Les Illes Balears, però, duen una tendència inversa. El model turístic i social afavoreix un empitjorament general del consum alimentari. La FAO, amb bon criteri, ha declarat el 2021 com l’Any internacional de la fruita i l’hortalissa. La crisi sanitària, mentrestant, ha afectat també la comercialització dels productes de l’horta. En un primer moment es va aguantar bastant bé l’impacte de la pandèmia, però ara cada vegada és més difícil. L’organització de la producció, el comerç minorista i el funcionament dels mercats locals han ajudat a fer front a les males condicions.
Productes ramaders
El mercat s’ha paralitzat i les vendes han baixat molt
El gener i el febrer, amb la clausura de les activitats de la restauració i l’aturada de la demanda que hi ha sempre en aquestes dates, s’ha arribat a una paràlisi quasi completa del mercat dels productes ramaders locals. Fa dues setmanes va deixar de posar-se preu a la porcella a la llotja de Sineu i la setmana passada va seguir el mateix camí el xot. La debilitat de la demanda local ha paralitzat el mercat i ha provocat que les vendes hagin baixat molt. Per acabar d’ensofronyar els pagesos, el temps s’ha tancat i no cau ni una gota d’aigua, amb un molest panorama de sequedat per a una part del Migjorn de Mallorca. La possibilitat de vendre animals vius a la Península està actuant com un mecanisme de regulació molt efectiu que ajuda a reduir el problema, però no a resoldre’l.
L’Oli d’Eivissa va endavant
La nova identificació pitiüsa és sòlida i supera les dificultats
L’any 2020, en els censos de la indicació geogràfica protegida Oli d’Eivissa, hi havia inscrites 197 hectàrees d’oliverar i 49.920 oliveres. El 40% de l’olivar eivissenc és de la varietat arbequina; un 32%, de la varietat picual; un 12%, de la varietat koroneiki, i el 16% restant, d’altres varietats. Les quatre tafones de la IGP varen moldre 142 tones d’oliva i es varen elaborar 22.188 litres d’oli destinat a la IGP Oli d’Eivissa, la qual cosa és una quantitat similar a la producció de l’any anterior, quan encara no era possible la comercialització sota l’empara de la indicació geogràfica. El rendiment mitjà de campanya va ser d’un 15,6%. La nova identificació de qualitat pitiüsa, que té productors amb experiència, demostra solidesa i capacitat de superar les dificultats sobrevingudes per la situació sanitària.
El Ramon Llull al sector primari
El guardó reconeix l’esforç que ha fet per respondre a les necessitats
El Govern balear ha volgut concedir els premis Ramon Llull de l’any 2021 als sectors i col·lectius que han tingut un paper essencial en la gestió de la pandèmia i han aconseguit respondre a les necessitats de la ciutadania en un moment difícil, i també a la ciutadania en general pel seu esforç i la seva capacitat d’adaptació a una nova situació. Entre els premiats hi ha el sector primari en el seu conjunt, per tot l’esforç que ha fet des del primer moment de la pandèmia per poder mantenir el subministrament alimentari, essencial per als ciutadans i ciutadanes de les Illes. El premi fa justícia a l’esforç de continuïtat de molta gent en unes condicions gens fàcils, perquè si ja és difícil produir aliments en les nostres condicions d’insularitat, la nova situació encara ho dificulta molt més.
Una cadena alimentària justa
Els preus percebuts pels productors no poden ser inferiors als costos
Les organitzacions agràries i l’Administració estan fent un gran esforç per regular les relacions comercials entre els agents de la cadena alimentària d’una manera més justa. El 2013 es va aprovar l’obligatorietat de la contractació escrita i ara la nova regulació aprovada el 2020 ha reforçat el contingut de les mesures. L’objectiu és arribar a garantir un preu just als productors. Arran d’aquesta iniciativa, s’ha fixat normativament que els preus percebuts pels productors no poden estar mai per davall dels costos de producció, a partir de la convicció que la cadena alimentària ha de ser justa per ser sostenible. Els agricultors demanen que l’aplicació de la llei ajudi a equilibrar els poders de negociació entre les diferents baules de la cadena i a millorar el funcionament del mercat per garantir la sobirania alimentària, la gestió del territori i l’atenció al medi ambient.
