SOCIETAT

Els residus es disparen un 24% a Palma en cinc anys

El turisme ha estat un dels principals culpables de l’increment: a Ciutat els fems provocats per aquesta activitat econòmica tripliquen la mitjana espanyola

La situació d’emergència climàtica que sacseja el planeta es fa més evident cada dia que passa, però els nostres residus no deixen d’augmentar. Només a Palma, del 2013 al 2018 la crescuda de les deixalles ha estat del 24%. Però el 2019, l’any de Greta Thunberg i del moviment estudiantil Fridays for Future, va pel mateix camí ascendent que els anteriors: fins al setembre la quantitat de tones recollides ha estat de 237.500, molt propera a la total de l’any 2018, de 245.885. Juntament amb el creixement de població i de l’economia, el turisme és un dels grans culpables d’aquest augment. A la capital balear, la quantitat de residus provocats per aquesta activitat triplica la mitjana espanyola.

El regidor de Medi Ambient i Benestar Animal i president de l’empresa municipal Emaya, Ramon Perpinyà, reconeix que “anunciar una crisi climàtica no té cap efecte immediat en la producció de residus, sinó que tenen una relació directa amb el consum”. En aquest sentit, assenyala que “si bé cada vegada hi ha més gent conscienciada -especialment en el tema del plàstic-, el sistema de producció no ha canviat: els productes estan cada vegada més empaquetats i són de menor durada”.

És aquí “on es veu clarament que el que causa la reducció de residus és la crisi econòmica”, diu el regidor de Cort, que recorda que “el 2007 es va arribar a un màxim que va anar davallant fins al 2013, però el 2014 es va experimentar una remuntada per tornar a nivells del 2007”. La realitat és que la pujada de la renda per càpita del 27% entre el 2013 i el 2018 es correspon de manera quasi directa amb l’augment del 24% en la generació de residus que hi ha hagut durant aquests cinc anys.

Un altre efecte que va tenir la crisi va ser “la reducció de les arribades turístiques”, la qual cosa va fer minvar també els residus, apunta Perpinyà. En aquest sentit, “el canvi de tendència a l’alça ha estat igualment causat pel lloguer turístic, lligat a un increment de residus per renovació de mobles, electrodomèstics i reformes”. Les dades sobre turisme de l’INE també donen suport a aquesta afirmació: des del 2015 -punt d’inflexió per al sector-, Palma ha sumat una mitjana de 50.000 turistes per any.

De fet, les dades de l’Eurostat assenyalen que Palma és molt més sensible a l’impacte que provoquen els visitants que la resta d’Espanya. Mentre que els residus generats pel turisme varen disminuir un 8% en la mitjana estatal entre el 2011 i el 2016, a Ciutat aquesta dada va augmentar un 4%.

Factures més cares

Les dades de recollida de fems del 2019 no fan més que confirmar aquesta tònica. Entre els mesos de juny i setembre es varen recollir el 35% dels residus dels tres primers trimestres de l’any, temporada que coincideix amb la de més arribades als aeroports. No obstant això, qui paga els costos de la recollida de fems són els residents de Ciutat. Emaya va informar el mes de novembre que preveu apujar un màxim d’1,7 euros per mes la tarifa de recollida de residus, la qual cosa suposarà uns 3,4 euros més en la factura bimensual.

Per tal de revertir aquestes conseqüències, el setembre de 2018 es va aprovar en el ple de l’Ajuntament de Palma el Programa local de prevenció de residus municipals. Amb aquesta iniciativa es pretén combatre els “productes efímers”, com ara els paquets de menjar ràpid per emportar, les càpsules de cafè i els mobles de baixa qualitat, que obliguen a renovar-los cada cop més aviat.

Arran d’això, es va elaborar un procés participatiu que va desembocar en diferents propostes, la majoria de les quals estan adreçades a reduir els envasos i bosses d’un sol ús, com per exemple dispensadors de begudes sense tassó i fomentar el consum a granel. Els bolquers reutilitzables, fomentar el compostatge i fer pagar a qui contamini varen ser algunes altres de les propostes rebudes per part del Consistori. A banda d’aquestes mesures, l’Ajuntament ha engegat una estratègia per potenciar l’aigua de l’aixeta i els mercats de segona mà.

Tot i això, Palma encara és lluny de complir amb les directrius europees. El Parlament de la Unió Europea va fixar el 2008 per mitjà d’una directiva que el sostre de residus havia de situar-se en les 190.468 tones per a l’any 2020. Si en només nou mesos ja s’han produït 235.500 tones, per arribar al llindar establert s’hauria de reduir més de 45.000 tones la producció mitjana anual.

La bona notícia és que les dades de recollida selectiva -és a dir, les deixalles aptes per ser reciclades- també pugen, mentre que la resta del rebuig “descendeix o es manté”. Aquesta és la tendència que han observat des de Tirme, el parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca. Fonts internes assenyalen que entre el 2013 i el 2018 la recollida de matèria orgànica va augmentar un 86% i els envasos, un 69%. Al mateix temps, el rebuig -matèria no reciclable- s’ha estabilitzat. Per aquest motiu, afirmen, durant els darrers tres anys s’han vist obligats a ampliar les instal·lacions de tractament tant de residus orgànics com de plàstics.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF