La requisa de cànnabis es dispara un 500% en només cinc anys

PalmaLa Policia Nacional espanyola requisa ara a les Illes Balears cinc vegades més cànnabis que fa tot just cinc anys. L’Arxipèlag fa més d’una dècada que viu un autèntic boom d’aquesta substància, segons Antonio Suárez, cap de la Unitat de Drogues i el Crim Organitzat (UDYCO). Parla d’un increment “brutal” de la quantitat de plantacions intervingudes durant els últims anys. Les últimes dades li donen la raó. Segons les xifres de la unitat que lidera, el 2017 es varen confiscar prop de 400 quilos de cànnabis i unes 5.000 plantes. El 2016, se’n requisaren 4.200, i, a més, 783 quilos de cabdells de marihuana.

El boom de la marihuana va començar fa entre 15 i 18 anys, recorda Suárez. Li queda poc per jubilar-se i, amb 13 anys d’experiència en la lluita contra el narcotràfic, és una de les persones que coneixen millor el mercat il·legal d’aquesta droga a les Balears. “Vint anys enrere descobríem puntualment una plantació, però actualment se’n decomissen quantitats altíssimes”, explica el policia. I afegeix que, sobretot, ha notat un augment de les plantacions d’interior, dins naus industrials o fins i tot dins habitatges de diverses habitacions.

Com s’explica aquest increment? Suárez assegura que el cànnabis ofereix un “negoci fabulós” per als narcotraficants, que no estan disposats a fer grans inversions inicials perquè amb poques plantes d’interior es poden obtenir uns “enormes beneficis”. Assegura que “el mercat de la marihuana mou moltíssims doblers” a l’Arxipèlag.

Una planta de cànnabis pot arribar a produir entre quatre i sis collites anuals, i cada gram de marihuana es ven per prop de cinc euros. Suárez afirma, sense dubtar-ho, que “és la droga més consumida a les Balears i a tot el món” i que són “milers de quilos els que es mouen cada any”, unes quantitats que superen “molt de llarg” les que mou qualsevol altra droga.

A les Balears, segons Suárez, hi ha sis clans que acaparen gairebé tot el mercat d’aquesta substància. El cap de la UDYCO recorda un desplegament històric contra l’anomenat clan del Pablo al barri de la Soledat de Palma, l’any 2015. Hi localitzaren 27 plantacions, varen fer més de 40 escorcolls i varen arrestar més de mig centenar de persones. Amb aquest dispositiu es descobriren fins a 38 immobles que havien utilitzat els membres de la banda per blanquejar els beneficis del tràfic. Algunes d’aquestes propietats eren fora de Mallorca i totes juntes sumaven un valor aproximat de sis milions d’euros.

No, el consum no és legal

La majoria d’operacions policials per tràfic de marihuana no són tan espectaculars. Recentment també han entrat en alguns clubs cannàbics que, segons Suárez, no complien la normativa. Això pot passar si revenen la droga i permeten que els socis se l’enduguin, si actuen com una mera botiga o si al local s’hi consumeix qualsevol altra substància il·legal.

Una de les “llegendes urbanes” més esteses, segons Suárez, és que algunes formes de consum i producció de la marihuana -més enllà de les medicinals- són “legals”. Ho desmenteix rotundament. I el secretari de la Federació d’Associacions de Cànnabis de les Balears (FACIB), Toni Homar, li dona la raó. De fet, un dels 40 clubs cannàbics que hi ha a les Balears -28 dels quals són a Mallorca- ha tingut greus problemes judicials. Un membre de la federació s’enfrontarà la setmana que ve a una petició de cinc anys de presó, per un presumpte delicte contra la salut pública i per organització criminal. Malgrat tot, Homar es mostra tranquil: “Cap membre d’una associació de característiques similars a les de la FACIB ha entrat mai a la presó”.

La il·legalitat del consum i l’ús de la marihuana és indiscutible, segons la legislació vigent; però segons Homar hi ha “diferents graus d’il·legalitat”. Diu que, davant d’una possible sanció, no és el mateix fumar-la, ingerir-la o vaporitzar-la -consumir-ne, vaja-, que plantar-la o produir-la. La legislació “és poc clara i sembra confusió”, assegura Bernardo Soriano, un advocat especialitzat en la matèria i defensor, com Homar, de la regulació d’aquesta droga.

L’etern debat de la regulació

A les Balears, el 90% de la gent que consumeix marihuana l’adquireix al mercat negre, assegura Homar. “Volem lluitar pels drets dels consumidors i oferir-los un mínim de qualitat, una qualitat del tot absent al mercat negre, on ningú no supervisa la quantitat de pesticides o l’existència de metalls pesats”, explica Lewis González del Valle, el coordinador de la federació.

La legislatura que acaba ha estat la més prolífica pel que fa a les iniciatives legislatives, tant al Congrés dels Diputats com a la cambra autonòmica. ERC va plantejar una regulació dels clubs i de l’autocultiu. Ciutadans es va posicionar a favor d’una regulació del cànnabis per a ús medicinal. Podem i el PSOE varen instar el Congrés a abordar el debat i fer una ponència d’estudi sobre les drogues. A les Illes fins i tot es va fer una ponència d’estudi impulsada per MÉS per Mallorca i membres de la FACIB, com Homar mateix. El Parlament català va aprovar una llei fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP) amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris -excepte el PP- però el Tribunal Constitucional la va acabar declarant nul·la per invasió de competències.

“Al final, hi ha hagut molt de renou per no res perquè cap iniciativa ha cristal·litzat”, lamenta Soriano. “La prohibició del cànnabis pretenia limitar l’oferta, la demanda i l’adulteració de la substància”, afegeix l’advocat, “però s’ha comprovat tot just el contrari: hi ha més oferta, més demanda i productes més nocius”, diu. Considera, a més, que una regulació integral deixaria d’alimentar les xarxes mafioses, una visió que Suárez no comparteix en absolut: “El ciutadà no percep el risc del consum d’aquesta substància il·legal”, alerta. Admet que pot tenir certs usos terapèutics, però explica que la intenció dels grups polítics que defensen la legalització li genera molts dubtes: “Sovint actuen amb una motivació partidista i just volen guanyar-se l’electorat més jove”.

Suárez sosté, a més, que davant una possible legalització, les organitzacions dedicades al tràfic no desistirien de comercialitzar droga: “Simplement, els canals guanyarien complexitat i no resoldríem res”, conclou.

El cert és que a Espanya hi ha un milió de persones que consumeixen cànnabis cada dia, segons l’Enquesta Nacional de Drogues. “És un milió de persones que trenquen la llei cada dia a Espanya”, diu Soriano, i afegeix que “és la llei que funciona més malament, després de les normes del trànsit”. “Qui vulgui fumar cànnabis, ho farà igualment”, conclou l’advocat.

El tràfic de la marihuana, en xifres

5.000

El 2017 es confiscaren 5.000 plantes. Són 800 més que les decomissades el 2016. Els experts parlen d’un autèntic boom de la substància des de fa uns quinze anys.

90%

Segons la FACIB, un 90% de la gent que consumeix marihuana l’adquireix al mercat negre, on ningú supervisa el nivell de metalls pesants o pesticides que conté.