El repte de digitalitzar la Terra
La importància del relleu a l’hora d’estimar distàncies i superfícies en el territori
GeògrafA l’hora de representar el relleu d’un territori en un mapa disposam de diverses opcions: tal vegada la més comuna sigui a partir de corbes de nivell, definides com a línies sobre el mapa que uneixen tots els punts d’igual altitud. Una altra opció són els models digitals d’elevació, en aquest cas representats en el mapa per una malla de cel·les, normalment de forma quadrada, organitzades en files i columnes en què cadascuna d’aquestes cel·les representa un valor d’altitud.
Ambdues són prou utilitzades, i l’elecció d’una o l’altra dependrà més de la finalitat del mapa. Per exemple, a l’hora de practicar senderisme, resultarà més adient un mapa topogràfic amb corbes de nivell, però a l’hora de modelar el territori per definir una conca hidrològica, ens decantarem per la segona opció.
Els mapes que generam a partir d’aquestes dues tècniques, en què la teledetecció resulta adient per la seva capacitat de mesurar l’altitud, tenen la particularitat comuna de projectar els diversos elements del terreny, entre ells el relleu, sobre un pla, fet que ens convida a preguntar-nos si les distàncies o superfícies representades sobre el mapa són reals.
Imaginem un episodi de pluja persistent sobre una conca, fins al punt que la terra perd la capacitat d’infiltrar més aigua i que, per tant, la propera gota d’aigua sobre la capçalera recorrerà la totalitat de la conca per la seva superfície fins a la desembocadura: quina és la distància real que recorrerà l’aigua i quina serà la superfície total de la conca?
El primer cas el podem plantejar de la mateixa manera que es resol un triangle rectangle, en el qual la gota d’aigua recorrerà la hipotenusa -distància real-, mentre que la trajectòria sobre el mapa representarà un catet -distància horitzontal. La diferència entre la distància real i la distància horitzontal dependrà del pendent. Com us podeu imaginar, amb presència de relleu, la distància real serà superior a la distància horitzontal representada sobre el mapa.
Continuant amb l’exemple anterior, a l’hora de calcular la superfície total de la conca enfront de la superfície planimètrica representada en el mapa tenim diverses opcions. Una, utilitzada a l’exemple d’avui, és convertir el relleu en una xarxa irregular de triangles adjacents i no cavalcats, construïts a partir de coordenades amb valors de longitud, latitud i altitud. Un cop disposem dels triangles es provarà de calcular l’àrea de cadascun dels triangles per esbrinar la superfície total. Les figures 2 i 3 mostren un detall d’aquesta tècnica sobre una zona amb relleu de la serra de Tramuntana.
Imaginau que tenim una maqueta de Mallorca amb el seu relleu sobre una taula, que la tapam amb un llençol, el qual retallam per la línia de costa, que també dibuixam amb un llapis sobre la taula. Si després llevam la maqueta i estiram el llençol retallat sobre la taula, observarem que desborda el perímetre dibuixat de la costa. Aquest fet no ens haurà de sorprendre, atès que té la seva lògica, a partir de la contribució del relleu.
La figura 1 representa un mapa amb el conjunt de termes municipals de Mallorca amb la diferència percentual entre la superfície real -incorporant el relleu- i la superfície planimètrica -aquella representada en el mapa. Per exemple, Bunyola té una superfície real de 93,1 km2 enfront dels 84,6 km2 de superfície planimètrica; per tant, un 10% més. Com és d’esperar, la diferència serà major en aquells municipis amb més presència de relleu, com Escorca, amb un 18,4%, enfront dels de menor relleu, com Consell, amb un 0,04%.
Per acabar, imagineu que us fessin hereus de la part del llençol que desbordàs el perímetre de Mallorca. De quina superfície parlaríem? De fins a 137,8 km2, una superfície semblant a la del terme municipal d’Artà.
