La tafona de Son Mesquidassa
Juntament amb els olivars, és el resultat de la iniciativa de Cristòfol Rosselló
Aquest dissabte s’inaugura la tafona de Son Mesquidassa, a Son Mesquida de Felanitx. L’acte és important perquè representa la culminació amb èxit d’una forta inversió en el sector olivarer i olier de les balears. Els olivars i la tafona de Son Mesquidassa són el resultat de la iniciativa de Cristòfol Rosselló, propietari de l’empresa Conserves Rosselló de Llubí, que fa uns anys va adquirir Olis Balle, una altra empresa de llarguíssima tradició oliera que, entre altres coses, havia estat propietària de la possessió de Planícia. El projecte es va iniciar el 2013 i es va presentar el 2015. Ara arriba a la seva culminació, amb la presentació d’unes instal·lacions ja acabades que representen activar un gran potencial d’elaboració d’olis de qualitat que, de la mà de la xarxa de distribució de l’empresa, permetran que els olis locals guanyin posicions en el mercat.
La festa de la collita
La trobada dels pagesos productors de cereals es va dur a terme a Es Cruce
El passat dijous hi va haver una altra important trobada pagesa que va ser també una trobada de gent de molts d’indrets de Mallorca, convidats pels pagesos del Pla, els que es dediquen sobretot a la producció de cereals. La trobada va tenir lloc al restaurant Es Cruce de Vilafranca, amb desfilada de tractors i sega col·lectiva en una finca propera. Amb l’acte, al qual va assistir la consellera Mae de la Concha, es vol celebrar el final de la campanya de recol·lecció i a la vegada es manifesta la voluntat de continuïtat del sector, tot i les dificultats diverses que el condicionen. Les màquines, en aquesta diada, representen l’esforç de modernització i d’innovació que es produeix en l’activitat.
El Fogaiba
Una nova etapa formant part de l’equip de Mae de la Concha
L’autor d’aquestes cròniques del món agrari balear ha iniciat una nova etapa en l’equip de la consellera Mae de la Concha, treballant des del Fogaiba. És evident que aquesta experiència condicionarà la meva visió de les realitats pageses i agroalimentàries, però no afectarà l’esforç d’objectivitat imprescindible en una tasca que és d’informació, però que té també un component de valoració i d’anàlisi per facilitar l’acostament del lector a realitats que sovint estan invisibilitzades, i més encara en llocs on l’economia s’ha especialitzat fins a extrems exagerats. La pagesia, el camp, la terra, com la resta d’activitats econòmiques, el que amaguen és una experiència humana, i és aquest alè, antic però imprescindible per al futur, el que ens cal recobrar.
La rendibilitat de l’agricultura
La renda mitjana dels agricultors se situa en un 46,5% de la renda europea
El Consell Econòmic i Social Europeu ha presentat un dictamen sobre Agricultura i rendibilitat que posa de manifest que la renda mitjana dels agricultors europeus està situada en el 46,5% de la renda mitjana del conjunt de sectors econòmics europeus. El document valora les aportacions del sector primari a la seguretat alimentària i a la sostenibilitat ambiental, ara afectades pel canvi climàtic, la volatilitat dels preus, la competència ‘deslleial’ de zones de producció que no segueixen les mateixes normes i l’envelliment de la població pagesa. A partir d’aquí insisteix en la necessitat d’un pressupost sòlid de la PAC per al proper període, que també ajudi a finançar les inversions imprescindibles per adoptar solucions tecnològiques adequades i innovadores. El document, de fet, el que planteja sobretot és la necessitat d’un major suport públic al sector primari.
La incerta renda agrària
Molts agricultors ja són grans i la seva retribució és secundària
El dictamen posa en relleu que gairebé el 60% dels agricultors europeus tenen 55 anys o més, i que sols un de cada deu és un agricultor de menys de quaranta anys. Si tenim en compte que a l’agricultor sols li arriba un 25% del preu que pagam pels aliments, el 75% restant va cap a altres components de la cadena alimentària, com són ara els transformadors i els distribuïdors; veurem que això és possible perquè el mercat està a l’inrevés: primer s’asseguren els guanys dels agents més poderosos i la retribució del productor primari és absolutament secundària, ja que és possible substituir els seus productes per altres procedents de països on les condicions (i els costos) de producció són diferents. Sols un potent moviment de relocalització alimentària pot assegurar la supervivència de l’activitat agrària a Europa.
