El Règim Econòmic Balear
Els anys donen perspectiva per calibrar els efectes de la insularitat
Les Illes Balears són unes de les poques illes europees que no reben un tractament adequat als problemes generats per la insularitat. Ara, que ja en podem parlar amb la perspectiva dels anys, tot es veu més clar i és possible quantificar els efectes devastadors d’aquesta situació sobre tots els sectors productius, excepció feta del turisme i el sector immobiliari, que es mouen en uns altres paràmetres. La situació dels ajuts de la PAC, si es comparen les Canàries amb les Balears, és de 10 a 1 a favor de les Canàries, i si es consideren altres ajudes és fins i tot superior. Amb això no se salva l’agricultura canària, sens cap dubte, però s’hi dona un bon suport. El problema es pot resumir així: a les Balears, tot el que es necessita per a produir costa més que al continent i vendre el que s’ha produït té costos afegits i, de vegades, un menor preu, a causa de les característiques dels mercats insulars. Si no s’ataquen aquests factors, no es fa front al problema.
Mae de la Concha
Cal aprofitar els recursos de la PAC per compensar costos i dificultats
La proposta de la diputada Mae de la Concha defensant un règim especial per a les Balears a la propera programació de la Política Agrària Comuna (PAC), aprovada en el Congrés dels Diputats, és una iniciativa que no es pot menysprear. Gens ni mica. La diputada ha encertat de ple en el contingut i en el moment, i ha encetat un tema que pot donar molt de si. Els termes de la proposta són mesurats i van en la línia de demanar un tractament de la insularitat per a les Balears similar al que tenen les illes gregues de l’Egeu. Molt lluny encara del que té Canàries. El que proposa la diputada, i s’ha aprovat, és aprofitar els recursos de la PAC, que passen pel criteri redistributiu del govern de l’Estat, per adoptar mesures concretes que compensin majors costos i dificultats productives deduïdes de la insularitat. Els costos d’aquestes mesures són reduïts, en el marc general del pressupost general de la PAC per a tot l’Estat, però molt importants per als pagesos i pescadors de les Balears.
XVI Festa del vi novell
Hi haurà jornada de portes obertes als cellers dissabte 24
A partir d’avui, amb el tall de les branques de pi, se celebra a Santa Maria del Camí la XVI Festa del vi novell. Enguany, les insígnies Brot de Pi es lliuren a Macià Capó, Joana Cabot i Andreu Oliver. El dissabte dia 24 hi haurà una jornada de portes obertes als cellers i, a partir de les 19 h, la celebració de la festa pròpiament dita, combinada amb la VIII edició de la Festa de la tapa, amb la participació dels bars i restaurants del poble. A la festa, organitzada per l’Associació de Cellers de Santa Maria i l’Ajuntament, hi participen els cellers Ramanyà, Sebastià Pastor, Son Crespí, Macià Batle, Jaume de Puntiró, Bodegues Àngel i 7103 Petit Celler. La diada assenyala l’arribada del vi novell, amb la col·locació de les branques de pi damunt els portals dels cellers i el seu tast festiu.
Blues i ombres al celler
S’oferirà un espectacle de teresetes a Jaume de Puntiró
En el marc d’aquesta festa, el celler Jaume de Puntiró, continuant una tasca de combinar art, cultura i enologia, presentarà el 22 de novembre l’espectacle de teresetes i ombres xineses de Pep Banyo, l’ encalçaombres xineses, Blues i ombres al celler. Aquest celler santamarier es manté en una línia cultural que ja té una llarga trajectòria i que s’ha mostrat molt productiva, amb l’organització de concerts, recitals, representacions de teatre i presentacions de llibres, en general tots ells amb qualque relació amb el món de la vinya i el vi, dins el propi celler i envoltats pels cups. Pep Banyo és prou conegut com a músic, membre del grup S’Estornell i impulsor del teatre de teresetes a Mallorca.
Suport als escorxadors
El Fogaiba els ha lliurat una ajuda de mig milió d’euros
Els escorxadors són una baula imprescindible entre la part productora, els ramaders, la part transformadora i comercialitzadora de productes carnis i els consumidors. Sense escorxadors no hi ha ramaderia, i sense ramaderia no hi ha agricultura. La cadena càrnia és una de les més complexes del sector alimentari, la que té més controls de tot tipus per tal de vetlar per la seguretat i la qualitat dels aliments i en la qual intervenen més agents. És per tot això que aquesta activitat, completament deficitària, reuneix del tot les característiques de servei públic. En l’actualitat tenim vuit escorxadors a les Balears (Maó i Ciutadella; Eivissa i Formentera; Palma, Felanitx, Manacor i Inca). Aquesta setmana el Fogaiba ha pagat prop de 500.000 € als escorxadors de totes les Illes per tal de donar suport a la seva activitat i permetre que puguin continuar prestant el seu servei.
