De regidor a presoner dels camps nazis

PalmaLa neta de Miquel Navarro, Margalida Navarro, recorda el seu avi com una persona compromesa que xiulava La Internacional i que els seus darrers dies va declarar “l’únic que em fot en aquesta vida és anar-me’n abans de Franco”.

La resta de la seva història, l’embolcalla el silenci propi dels testimonis de la guerra.

El febrer de 1939, unes 450.000 persones compromeses amb el bàndol republicà varen travessar els Pirineus per tal de fugir de la repressió franquista. Polítics, militants, intel·lectuals, pagesos, obrers, gent anònima de totes les edats i condicions abandonaven les seves llars per un futur incert. Entre ells hi havia Miquel Navarro, regidor socialista de l’Ajuntament de Palma entre els anys 1931-34 i 1936 durant el mandat d’Emili Darder, i que va haver d’exiliar-se i creuar la frontera a peu.

Com molts espanyols, Navarro va ser detingut per l’exèrcit francès. El seu passaport en documenta el pas pels camps de treball de França i el posterior ingrés als camps alemanys. No apareixen, però, cap dels noms d’aquests camps, tot i que se sospita que podria haver estat deportat a Mauthausen.

Se sap que 9.328 espanyols varen ingressar en els camps de concentració nazis, només 3.809 dels quals varen sobreviure. Miquel Navarro va ser un dels que varen dur sort, tot i que el pes d’aquesta experiència va marcar-lo fins al final dels seus dies.

Després de l’alliberament, l’any 1945 va viure a Tolosa (Guipúscoa) i posteriorment, el 1953, va tornar a Palma. És tot el que se’n sap. Quan Margalida demanava al seu avi detalls sobre la guerra, son pare li demanava alhora a ell que no li encalentís el cap.

El seu nom ha sortit a la llum arran d’un projecte promogut pel col·legi Monti-sion i que pretén saber més sobre la seva biografia, com també la dels altres espanyols que passaren pels camps nazis.

Segons les investigacions realitzades fins ara per David Ginard i Féro a El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil: 1936-1939 i Antoni Marimon Riutort i Manel Santana Morro en el seu llibre Les emigracions forçades del franquisme. Refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la Guerra Civil del 1936-1939, es compten fins ara deu noms entre els presoners deportats als camps de concentració alemanys. Són Eugenio Balduz Asensio, Manel Molina Martí, Gabriel Mora Mas, Miquel Oliver Socies, Pasqual Pomar Bellafont, Guillem Torrens Sastre, Rafel Xamena Moll, Jaume Rabassa Garcies, Josep Roy Rivas i Miquel Navarro.

La majoria varen ser deportats entre els anys 1941 i 1943. Rafel Xamena i Josep Roy ingressaren en el camp de Mauthausen el 1941. Ho devien fer amb el darrer comboi, que transportava uns tres-cents republicans procedents de l’ stalag XVII-B, situat a la ciutat austríaca de Krems. Tots dos varen ser assassinats.

Pel que fa a Miquel Navarro i a Eugenio Balduz varen ser alliberats; d’alguns altres, com Jaume Rabassa, se’n desconeix el parador.

Les plaques Stolpersteine

A iniciativa del col·legi Monti-sion, l’Ajuntament de Palma instal·larà unes plaques commemoratives en record dels presoners palmesans que varen viure l’experiència dels camps nazis. Durà a terme aquesta acció en el marc del projecte Stolpersteine, impulsat per l’artista alemany Gunter Demnig.

Les plaques de bronze Stolpersteine es col·loquen davant la darrera adreça de les víctimes del nacionalsocialisme. Actualment hi ha plaques Stolpersteine a més de 610 llocs d’Alemanya i també d’Àustria, Hongria, Holanda, Bèlgica, la República Txeca, Noruega i Ucraïna. Les primeres plaques a Espanya varen ser les de Navàs l’any 2015 per recordar cinc deportats republicans del municipi.

L’Ajuntament ha fet una crida per recollir informació d’altres noms que haguessin pogut passar pels camps nazis.