Un refredat pot protegir del nou coronavirus?

Un estudi planteja que els refredats podrien donar certa immunitat davant del SARS-CoV-2

Com a situació insòlita, la pandèmia de covid-19 és una màquina de generar interrogants. Per què hi ha persones que passen la malaltia de manera lleu o fins i tot asimptomàtica i, en canvi, en d'altres es complica i pot arribar a ser mortal? Per què hi ha tan pocs casos, la immensa majoria lleus, entre els infants? Donada la magnitud de l'epidèmia, com és que l'estudi de seroprevalença fet per les autoritats sanitàries només ha detectat anticossos en un 6% de la població catalana i en un 5% de l'espanyola? Per què l'incompliment de les mesures d'higiene, seguretat i distanciament no provoca brots més grans?

Hi ha una hipòtesi que podria donar resposta, en part, a aquestes preguntes. La proposa un equip internacional d'investigadors encapçalat per l'immunòleg Alessandro Sette, de La Jolla Institute for Immunology, a Califòrnia, en un treball publicat recentment a la revista Cell. Els autors de l'estudi suggereixen que haver passat un refredat comú, la majoria dels quals estan provocats per altres coronavirus, podria conferir algun tipus d'immunitat davant del nou coronavirus. Aquest resultat, que a primer cop d'ull podria semblar sorprenent, no ho és tant per als experts en immunologia. "Els immunòlegs ho esperàvem del tot", confirma Manel Juan, cap del servei d'immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Limfòcits assassins

Els resultats de l'estudi publicat a la revista Cell mostren que, en cas de confirmar-se, aquesta immunitat no es manifesta en forma d'anticossos. De fet, tot i que els anticossos són una de les maneres que té el cos de combatre les infeccions, no són l'única ni la més important. Quan un virus entra al cos, es poden produir tres tipus de resposta. La inflamació directa o immunitat innata, basada en l'acció genèrica d'alguns tipus de glòbuls blancs, n'és una. Els anticossos, que bloquegen els virus i neutralitzen la seva capacitat per infectar les cèl·lules, en són una altra. La tercera resposta es basa en l'activitat dels glòbuls blancs coneguts com a limfòcits T, dels quals n'hi ha de diversos tipus: n'hi ha que col·laboren en la producció d'anticossos i hi ha els que s'anomenen assassins. Aquests últims detecten i destrueixen les cèl·lules infectades i, per tant, eliminen el virus que les infecta. "Ja fa uns 50 anys que sabem que la immunitat contra els virus se centra en aquests limfòcits", explica Juan. "Es tracta d'una de les vies més freqüents per generar protecció –afegeix–, més que els anticossos neutralitzants".

El 44% dels contagiats lleus o asimptomàtics no estarien protegits de la reinfecció, segons un estudi

Amb l'objectiu d'estudiar la immunitat de la gent que han passat la covid-19, els investigadors del centre de recerca californià van comparar mostres de sang d'aquests pacients amb mostres recollides entre el 2015 i el 2018, cap de les quals, com és evident, procedia de persones que haguessin estat en contacte amb el nou coronavirus. A l'hora de fer la comparació, es van adonar que prop de la meitat de les mostres antigues contenien limfòcits T, capaços de detectar fragments del virus que havien traspuat fins a l'exterior de la membrana de la cèl·lula infectada i destruir-la. Per investigar d'on havien sortit aquests limfòcits, els científics van fer proves per detectar anticossos de dos dels coronavirus que provoquen refredats i... bingo! Les mateixes mostres de sang també tenien anticossos contra els coronavirus HCoV-OC43 i HCoV-NL63. Com que aquests coronavirus són força semblants al SARS-CoV-2, hi ha fragments de les seves estructures que són idèntics. Si la infecció provocada per aquests coronavirus va donar lloc a limfòcits capaços de reconèixer aquests fragments a les cèl·lules infectades i destruir-les, és de suposar que també poden actuar contra les cèl·lules infectades pel nou coronavirus perquè hi podran detectar exactament els mateixos fragments. Aquest mecanisme de protecció és el que es coneix com a immunitat creuada.

En l'article, però, els investigadors es mostren prudents. Sobre la presència d'aquests limfòcits T a les mostres antigues de sang, escriuen que "pot ser el reflex d'algun grau d'immunitat preexistent contra el SARS-CoC-2". I continuen: "No se sap si aquesta immunitat pot tenir una influència rellevant en l'evolució clínica [dels pacients de covid-19], però és temptador especular que aquestes cèl·lules poden proporcionar immunitat protectora, tal com indiquen estudis anteriors fets en ratolins amb el virus de la SARS". A parer de Manel Juan, "es tracta d'un resultat lògic i rellevant, molt més sòlid que moltes altres hipòtesis que s'estan fent servir en aquests moments". A més, afegeix, "lliga amb el que veiem, que és que hi ha gent amb resultats positius en els tests PCR que no tenen anticossos però sí que tenen aquests limfòcits".

Una hipòtesi explicativa

Xavier Solanich, especialista en immunodeficiències del servei de medicina interna de l'Hospital Universitari de Bellvitge, matisa aquests resultats: "Si el 50% de la gent tenia aquests limfòcits i el brot ha sigut brutal, podria ser que no protegissin gaire". Per altra banda, Solanich argumenta que "estem fent bé el desconfinament, però el podríem estar fent millor, i si no estan havent-hi rebrots podria ser que fos perquè hi hagués més gent immunitzada de la que ha donat positiu en els tests serològics". Segons Solanich, la presència d'aquesta immunitat creuada "també explicaria que la gent que ha passat la malaltia sense símptomes no tingui anticossos". Senzillament, no els hauria calgut generar-ne perquè els limfòcits T haurien fet la feina bruta de destruir totes les cèl·lules infectades fins a exterminar el virus.

A banda d'explicar l'absència de rebrots durant el desconfinament, la hipòtesi de la immunitat creuada té la virtut de respondre altres incògnites de la pandèmia. "Les dades de mortalitat feien pensar que la presència d'anticossos del SARS-CoV-2 havia de ser més alta que el 6%", explica Juan, segons el qual l'existència d'immunitat creuada "podria amagar un percentatge de gent immunitzada que no s'ha detectat, perquè només s'han buscat anticossos" i no la presència d'aquests limfòcits.

Alguns pediatres qüestionen que els nens siguin grans transmissors del covid-19

Pel que fa a la poca afectació de la covid-19 en infants, Juan pensa que la immunitat creuada "és una explicació molt raonable, però que s'ha de demostrar". Una explicació que és coherent amb el fet que els infants es refredin més sovint que els adults, tal com assenyalen nombrosos estudis. Segons l'Stanford Children's Health, un hospital pediàtric vinculat a la Universitat de Stanford, els infants es refreden entre sis i vuit vegades a l'any, mentre que els adults ho fan entre dues i quatre vegades. Segons l'immunòleg, "és probable que el col·lectiu de mestres, els pares i fins i tot els avis que cuiden nets habitualment també presentin immunitat creuada".

A més, en general, tal com explica Juan, "les persones que estan habitualment en institucions amb molta gent tenen més facilitat per agafar refredats més sovint". Això també indicaria que els ancians que viuen en residències es refreden més sovint. Malgrat haver-se refredat, l'edat podria fer que els limfòcits T es mantinguessin menys temps actius i, per tant, les persones d'edat avançada podrien perdre ràpidament aquesta immunitat creuada.

Tant Juan com Solanich coincideixen que, en cas de confirmar-se, la immunitat creuada seria una molt bona notícia. "Si es confirmés i s'analitzés aquest tipus d'immunitat, es podria saber el percentatge real de gent que ha passat la covid-19", explica Solanich. De fet, tal com apunta Juan, "podria ser que gran part de l'evolució de la covid-19 depengués d'una variable que no s'ha estudiat".

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF