Actiu agrícola de la patata
El mercat britànic ha estat el primer i més important per a la patata de Mallorca
El sector de la patata, un dels més importants àmbits de la producció agrària de les Balears i el que té una perspectiva més enfocada a l’exportació, veu amb certa preocupació el brexit imminent, però no hi ha un sentiment de desesperació, ni prop fer-hi, davant els esdeveniments que es puguin produir. Quan s’han fet bé els deures, es pot fer front amb solvència a les dificultats que compareguin. Les empreses pobleres no tan sols estan introduïdes dins molts d’altres mercats europeus, sinó que tenen capacitat suficient per continuar treballant, amb brexit o sense, en el mateix mercat britànic, que històricament ha estat el primer i més important per a la patata de Mallorca. I tot això és possible pel treball d’uns agricultors professionals i que no han deixat d’invertir en la millora de les seves explotacions.
El camp abandonat
Recuperar el potencial agroramader de Balears ha de ser un objectiu prioritari
Passejant per Mallorca, tant pel Pla com pel Raiguer o la Muntanya, es percep la realitat agrícola i les pressions immobiliàries que rep el sòl agrari. El que s’observa és que els conreus i les activitats ramaderes són presents Al territori, en proporció variable segons els indrets, però en clara regressió. Un cop d’ull sobre el nostre paisatge ens mostra l’enorme quantitat de terres que s’han deixat de llaurar i que estan sense vegetació o amb processos de degradació. L’espectacle és més lleig a les zones d’ametlerar abandonat i arbres morts. El que sí que es veuen un poc per tot són espais encara conrats, combinats amb una ramaderia ovina persistent, configurant secans que s’aguanten amb dificultat. Recuperar el potencial agroramader de les Balears ha de ser un objectiu prioritari si no volem que en pocs anys els danys siguin irreversibles.
Recuperar el terreny perdut
Aconseguir un Règim Especial Agrari que minvi els costos de producció és possible
L’agricultura no s’escapa de les lleis que regulen totes les activitats econòmiques: si no hi ha rendibilitat, no hi ha futur al davant. Treballar en aquest sentit és una tasca que s’ha de fer des de molts de caires: impulsant la innovació, millorant la comercialització i aconseguint més qualitat, però també disminuint les despeses de la producció, que a les Illes són molt més importants que a la Península. Aconseguir un Règim Especial Agrari que minvi els costos de producció, augmentats per la insularitat, i que afavoreixi les produccions locals és possible i és una manera com es poden obrir possibilitats per a cultius i produccions ramaderes que ara tot ho tenen costa amunt i mancaben per moments.
Agricultura ecològica
La producció agrària ecològica és una realitat amb gran potencial que augmenta
El premi Siurell de plata a la iniciativa mediambiental s’ha concedit, aquesta setmana passada, a l’Associació de Productors de la Producció Agrària Ecològica (Apaema). El premi, completament justificat, reconeix una trajectòria i una feina feta per aquesta associació a favor de l’agricultura ecològica. La producció agrària ecològica és una realitat amb un gran potencial que va en ascens de manera continuada, i això es nota tant en l’àmbit de la producció com del consum. En la mesura en què la població és més receptiva cap a l’alimentació ecològica es produeix un augment de la demanda que obre noves possibilitats. Atendre aquestes demandes exigeix que els productors s’organitzin per poder oferir, des de la producció local, la quantitat i la qualitat necessària com per ser competitius enfront de l’allau d’aliments transportats des de llargues distàncies que troben a les Illes bons mercats de consum.
La sobirania alimentària
Té la virtut de combinar producció, comercialització, consum, nutrició i salut
La sobirania alimentària ha aconseguit una presència institucional a través de la nova Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària. Aquesta perspectiva té la virtut de combinar, entre altres coses, producció, comercialització, consum, nutrició i salut, i en conseqüència, plantejar un treball multidisciplinari que pivoti sobre el dret de la població a consumir aliments de qualitat, saludables i produïts de manera local. El treball de sensibilització que s’està fent a les escoles, les possibilitats de replantejar les compres públiques d’aliments (menjadors escolars, residències, hospitals...) sobre bases saludables i sostenibles, millorar la capacitat comercial dels productors i la potenciació dels mercats locals són algunes de les iniciatives que s’estan posant en marxa.
