La realitat oblidada de les dones i nines en la guerra del Iemen
La UIB acull, des d'aquest dijous fins dissabte, un seminari que reflexiona sobre el paper de les dones en els moviments sociopolítics del país més desigual del món en termes de gènere
PalmaAl Iemen cada dues hores hi moren una dona i sis nadons, segons Unicef. La guerra, que va començar el 2015, ha deixat més del 80% de la població amb necessitat d'ajuda humanitària immediata per poder sobreviure, la crisi humanitària més greu que hi ha actualment al món. Aquesta realitat afecta especialment les dones i els infants, perquè són els que més dificultats tenen per accedir als recursos i serveis bàsics.
Per visibilitzar aquesta situació, la Universitat de les Illes Balears ha organitzat, des d'aquest dijous fins dissabte, el seminari 'Dones i nenes iemenites, conflicte i oblit: pràctiques situades, pensament transfronterer i feminismes' per reflexionar sobre el paper de les dones en els moviments socials del Iemen, el país més desigual del món en termes de gènere. S'hi han programat conferències, presentacions de llibres i debats, en què participaran les investigadores Ewa K. Strzelecka, Leyla Hamad i Anne-Linda Amira Augustin, entre d'altres.
Strzelecka va anar per primer cop al Iemen l'any 2007 i des de llavors investiga el paper de les dones en la societat iemenita, abans de la revolta, durant i ara en guerra. "Quan vaig arribar al país, vaig veure que les dones tenien molt poques oportunitats i pràcticament una representació nul·la al poder polític", explica. Així i tot, afegeix: "Eren molt dinàmiques i tenien una gran implicació en els moviments socials, un paper que no es reflectia en les estadístiques en termes de gènere". Era en el tercer sector, en entitats, associacions i ONG, on elles "podien exercir un petit poder polític", precisa Strzelecka.
Abans d'esclatar la revolució –explica la investigadora–, cada setmana hi havia protestes davant el Parlament "i les dones eren allà, organitzades, per primera vegada articulant les seves pròpies demandes d'una manera més clara". A les places preparaven el menjar (sovint amb missatges revolucionaris), moltes feien d'educadores i també de voluntàries com a metgesses o infermeres per curar els ferits de la repressió. "Van participar en tots els nivells, van trencar molts de tabús culturals, i aquesta realitat no va ser mostrada pels mitjans de comunicació occidentals", detalla.
A la mesa de diàleg posterior a la revolució també van tenir un paper important: el 28% de la mesa de negociació van ser dones, i les seves demandes van aparèixer a l'esborrany de la constitució, que es va quedar en això –esborrany– per l'esclat de la guerra. Durant el conflicte, les dones també han estat clau en el diàleg: "Mentre que les Nacions Unides no varen aconseguir alliberar cap presoner, una associació de mares de desapareguts va aconseguir alliberar-ne més de 300. És un nombre impressionant", recalca Strzelecka.
Leyla Hamad: "El Iemen s'ha convertit en una ratera"
El de Iemen és un conflicte que, tot i la seva magnitud, no aclapara grans portades als mitjans de comunicació occidentals. "Jo encara ara em deman per què", diu Leyla Hamad. Apunta com a principal causa el fet que "el Iemen ha estat sempre el pati de darrere d'Aràbia Saudita". Ella explicarà com s'ha arribat fins al punt al qual es troba el país avui dia: "Com es pensava que el Iemen aconseguia una transició democràtica del poder el 2012 i hem arribat a la situació d'avui dia, amb la quantitat de morts i patiment de la població", apunta Hamad.
Els refugiats iemenites no arriben a Europa i la investigadora creu que aquest fet també ens allunya del conflicte i ens condiciona la perspectiva vers ell: "Hi ha 3 milions de refugiats i 2,2 són desplaçats interns, perquè no poden sortir d'allà; ara mateix, el Iemen és una ratera". Només es pot sortir del país pel sud i el bitllet d'avió costa uns 1.700 euros. "No és el mateix que es morin els refugiats a la mar on estiuejam, que els refugiats quedin al lloc de conflicte", reflexiona Hamad.
