‘De re cibaria’

Les festes de Sant Joan han tornat amb força després de dos anys adormides per la pandèmia. Els que no hem tingut la fortuna de ser allà podem seguir passa per passa els actes més rellevants de cada dia gràcies als mitjans i coneixem el protocol, els elements i els estaments que conformen la festa.

Quan es publiqui aquest article faltarà poc perquè Ciutadella retorni a la calma inquieta de l’estiu, però he cregut oportú dedicar aquestes línies a Menorca parlant d’un dels seus llibres de capçalera i al qual m’he referit en diverses ocasions: De re cibaria. Cocina, pastelería, repostería menorquinas de Pedro Ballester Pons, publicat per primera vegada l’any 1923.

Pedro Ballester va néixer a Maó l’any 1856 en el si d’una família burgesa i il·lustrada. Exercí de misser i fou bon lector interessat en dret i en temes socials. Participà en la creació de l’Ateneu de Maó (1905), en el qual exercí diversos càrrecs. Col·laborà amb més de quaranta articles, tant de divulgació jurídica com de temes socials i antropològics, a la Revista de Menorca, editada per l’Ateneu des del 1906. Tal com esmenta Juan Hernández Mora en el pròleg de la tercera edició del receptari, una de les intencions de l’Ateneu era la de ser alguna cosa semblant a l’Institut d’Estudis Menorquins, on l’illa pogués ser estudiada des de tots els punts de vista. Per aquest motiu s’incentivà la publicació d’articles de divulgació i es promogueren estudis determinats i més extensos a partir de certàmens, amb premis i jurats qualificats. L’obra de Ballester es mou en aquest context, concretament en el tercer concurs que es dugué a terme i que es dedicà a la gastronomia.

De re cibaria és una interessant barreja de receptes de cuina, de descripció de tradicions i costums i una erudita mostra de cultura culinària. Una obra concebuda per a la recuperació i salvaguarda de la cuina menorquina. No es tracta tan sols de fórmules, sinó del coneixement de l’entorn social, de l’estudi dels aliments disponibles, dels costums per a la seva preparació. Tal com esmenta en el pla de l’obra, no es tracta de fer un manual més, amb receptes de tota procedència, sinó de recollir el que no es troba en els llibres coneguts. Per aquest motiu no és un llibre de cuina convencional.

La primera part del llibre es titula Provisions de tot l’any, o sigui, la recol·lecció i conserva del que es produeix i d’allò que és susceptible de ser guardat. S’hi descriuen els productes bàsics com el blat, patates, moniatos i faves, entre molts altres. Al següent capítol parla del règim alimentari, dels aliments més usats, i de les menjades més típiques segons l’hora dels dia. Als capítols que segueixen s’hi recullen les receptes pel tipus de producte i es distingeixen en diferents apartats segons la seva elaboració i de manera una mica il·lògica, cosa que pot semblar caòtica.

No vull acabar sense esmentar que De re cibaria és una curiosa mostra de bilingüisme actiu: el text base és en castellà perquè els membres forans de l’Ateneu el puguin entendre, però hi ha la reproducció literal, en menorquí, de les velles receptes de cuina per por de trair el sentit de la fórmula o de no trobar el vocabulari adient del tecnicisme. En tot es tracta d’una obra singular, un vertader tresor que cal conservar, rellegir i, sobretot, posar en pràctica.