URBANISME

Per què el turisme de masses fa que totes les ciutats siguin iguals

El geògraf Francesc Muñoz alerta que la turistització genera espais homogeneïtzats que transmeten una sensació de repetició crònica

El turisme de masses, o més concretament la ‘urbanalització’, està generant a les ciutats espais homogeneïtzats que transmeten una sensació de repetició crònica, atès que, s’estigui de viatge a Palma o a Roma, els carrers comercials i les experiències que s’ofereixen són molt similars. Així ho assegura Francesc Muñoz, doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més de director de l’Observatori de la Urbanització de la facultat, que va participar divendres en la conferència Itineraris de la urBANALització: de BCN a PMI, feta al Museu Es Baluard i organitzada per l’entitat Palma XXI.

L’expert reivindica el que entén com a ciutat pòsit, o sigui: un model urbà que permeti oferir oportunitats inesperades tant al visitant com al resident, i que s’allunyi d’una concepció simplista i superficial de l’urbanisme. Això, segons Muñoz, “només es pot aconseguir preservant i potenciant la base que queda de la identitat de cada ciutat, la diferència, que en un món globalitzat té més valor”. El geògraf afegeix que fins ara no s’ha fet una bona anàlisi dels efectes del turisme massiu sobre l’estructura social i econòmica a l’entramat urbà de les nostres ciutats, però tampoc del tipus de turisme que tenim, i, per això, ara “cal fer-ho”, avisa.

Viatjar sense conèixer res

El fenomen turístic al segle XXI s’ha convertit, en paraules del doctor, en una “nació sense banderes ni territori”, ja que constitueix una població flotant en constant moviment per tot el món. En el cas de les Balears, a Palma i a altres zones de l’illa, el turista ha deixat de ser-ho per convertir-se en un visitant, perquè tot s’ha disposat per oferir-los els millors serveis, explica Muñoz, qui defensa que ja no són “turistes clàssics”. Aquest fet encara s’accentua més a Barcelona; un estudi que ha publicat aquest mateix professor demostra que el turisme creuerista no es pot dispersar per tota la ciutat i només ho fa per les zones del centre, tal com passa a Palma.

La transformació forçada del paisatge urbanístic al servei del visitant implica que aquest no arribi a conèixer res autèntic, només aproximacions adaptades al que suposadament es pensa que pot interessar-li, considera Muñoz. A més, destaca que tot això només es pot observar, perquè “no en tenim cap informació”, i recorda que aquests són processos que ocorren a moltes altres ciutats de la Mediterrània.

Posar fi a l’extractivisme

Un fet molt criticat pel geògraf és l’aprofitament que les grans empreses privades fan de l’espai públic. El sector turístic, en opinió seva, s’aprofita de les inversions públiques que han propiciat que un indret urbà concret sigui més atractiu, “com pot passar amb les terrasses, les places i carrers o en zones per als vianants on grups de ciclistes turístics dificulten el pas dels residents”. Es tracta d’un fenomen similar a l’efecte que causen els milers de creueristes a les artèries principals dels centres. “La gent del barri se’n veu molt afectada, malgrat que el turisme, ben gestionat, no hauria de suposar cap problema urbà”, defensa.

D’altra banda, Francesc Muñoz considera que aquesta indústria no pot continuar sent extractiva i, a més a més, creu que per frenar la pèrdua de llocs on es produeixen moments que expliquen la vida quotidiana, com bars emblemàtics i llibreries, “s’haurien d’entendre com a patrimoni ordinari”, explica. El director posa com a exemple el cas del barri londinenc de Notting Hill, molt atractiu pel seu valor distintiu i que, tot i estar a la perifèria, s’ha convertit en un barri més del centre gràcies a les bones connexions que té. El govern metropolità va decidir actuar per tal de no perdre’n les singularitats. “S’han inventat el concepte d’àrea patrimonial urbana” -precisa-“perquè no es puguin canviar els usos de les clàssiques llibreries que hi ha o la resta de botigues per convertir-se en perruqueries hípster o en un altre McDonald’s”.

Un espai de reflexió obert

Vertebrat com a cicle de conferències, als Encontres sobre turisme de masses hi participen experts que analitzen el sector des de diferents disciplines acadèmiques. Amb l’objectiu d’oferir un ampli ventall de ponents, les entitats Palma XXI i Tramuntana XXI, amb el suport de la Fundació Iniciatives de la Mediterrània, generen un espai de reflexió de la mà d’investigadors socials, tècnics de l’Administració, escriptors, membres d’entitats socials i polítics. D’aquesta manera, es permet obrir el debat sobre la ingerència del turisme sobre les societats més turistitzades, com és el cas de les Balears. Segons els organitzadors, la intenció és incentivar la connectivitat i crear una xarxa europea en la qual tinguin cabuda les regions que es trobin en una situació turística similar a les Illes. Aquest teixit té una vocació dinamitzadora, orientada a la cooperació entre territoris, l’intercanvi de coneixement i generar un espai de trobada entre entitats privades i públiques. El turisme, i més concretament el turisme de masses, s’ha convertit en un tema central per l’opinió pública i política, atès que té una gran influència sobre l’economia, l’àmbit social, el medi ambient i el territori, i encara més a l’Arxipèlag.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF