OPINIÓ
Societat 06/02/2016

I per què no posam les plaques damunt la Seu?

Jaume Perelló
2 min

PalmaRecord un debat de fa una dècada sobre el ‘land art’, que va enfrontar alguns creadors i els ecologistes. Resultava que alguns creadors, especialment immodestos, consideraven que la seva obra “millorava” el paisatge natural, i s’obsessionaven a aconseguir que el Govern els permetés plantar la seva creació al bell mig del camp. Serà que no hi havia llocs degradats i rotondes plenes de vulgaritats caríssimes per haver de posar ciment i ferro a la natura. Al final, la història es repeteix. L’home sempre troba que pot posar mà a la natura perquè el seu propòsit, sigui quin sigui, és noble, justificat, i aporta valor. Ara ens trobam que amb el pretext d’aconseguir incrementar el nombre de megawats de potència “neta”, la Direcció General d’Energia reobre la tramitació d’un megaparc a sòl rústic. No conec ningú que estigui en contra de posar més energia renovable a la xarxa, però crec que som molts els que ja començam a estar un poc cansats d’excuses absolutament injustificades per transformar i desfigurar el territori. Si fóssim a la Mallorca dels anys 60, segurament no hauríem de tenir aquest debat.

Sacrificar unes quantes hectàrees per treure profit al sòl seria una gran idea. Però dóna la casualitat que som al segle XXI i, per tant, la suposada “modernitat” que ens ha d’aportar la nova direcció general d’energia no és arrasar ni un metre quadrat més de terra verge, sinó trobar fórmules d’aprofitar els milions de metres quadrats d’aparcaments, grans superfícies, polígons, antigues pedreres, edificis públics, i posar-hi plaques. Està clar que és més fàcil maltractar el camp que anar porta a porta i solaritzar un polígon. Però clar, aquí a què hem vengut? A tramitar el que demana el capital estranger, que vol un retorn ràpid de la inversió, o a pensar en el futur? Perquè si la gran revolució que se’ns aporta és eliminar els quatre racons que queden sense urbanitzar, llavors ens haurem de demanar què feien durant dècades els avantpassats polítics de l’actual director general (llavors eren del PSM) lluitant dia i nit per salvaguardar el territori dels “dolents” encimentadors. A veure si ho entenem, que estic segur que no és tan difícil. A la natura, a l’escàs territori verge que queda a Balears, el que li aporta valor és respectar-lo, mantenir-lo, i ajudar a qui el conserva, perquè és l’actiu econòmic més important de les Illes, i el veritable generador de riquesa. Em deman si li posaríem plaques solars a la Seu (em fa por plantejar-ho, perquè mai se sap). Idò si no ho faríem, la terra és la seu de la bellesa i l’economia balear.

stats