Per què moren les llengües?
El programa 300 de TV3, a més de ser un fantàstic producte de divulgació i reflexió, constituïa al mateix temps una eina molt valuosa per a entendre molts dels reptes (i problemes) amb els quals s’enfronten els científics socials
En l’últim capítol de 300, la sèrie-documental de TV3 de divulgació històrica, el programa es preguntava per què la llengua catalana havia sobreviscut i no havia seguit la “sort” d’altres llengües sense estat de l’escenari europeu. En aquesta última entrega, la sèrie documental de divulgació, fantàsticament dirigida per Antoni Tortajada i Joan Gallifa, anava posant sobre la taula diferents hipòtesis sobre la supervivència de la llengua catalana i anava comparant la situació del català amb la d’altres llengües i països europeus, com el cas del gaèlic a Irlanda.
El programa, a més de ser un fantàstic producte de divulgació i reflexió, constituïa al mateix temps una eina molt valuosa per a entendre molts dels reptes (i problemes) amb els quals s’enfronten els científics socials, sobretot a l’hora d’explicar per què ocorren determinats fenòmens. Així, durant tot el programa, Tortajada s’anava endinsant en diferents explicacions alternatives i intentava localitzar el mecanisme causal que havia provocat la supervivència del català a diferència d’altres llengües europees. Els arguments que anava repassant són, de fet, els que s’utilitzen en política comparada per explicar les diferències entre fenòmens o entre països. Quins són?
Geografia i accidents històrics
Quan es tractava el cas irlandès, l’explicació que es posava sobre la taula, més enllà de la potència de la llengua anglesa, va ser la coneguda com la crisi de la patata. L’escassetat d’aquest producte bàsic per a la població va provocar la mort a gran escala i l’exili de molts irlandesos, sobretot cap a territori americà. Segons el programa 300, la pèrdua d’una gran part de la massa crítica que tenia el gaèlic com a primera llengua el va situar en una posició de feblesa terminal. Ara bé, el programa no aclaria algunes qüestions clau: significa que els grans desastres humans porten a la destrucció de les llengües? Si és així, per exemple, quin percentatge de la població s’ha de perdre perquè la llengua comenci el camí cap a la desaparició? O, dit d’una altra manera, quina massa social és necessària perquè l’ús social es conservi?
Paper de les institucions
El programa va dedicar una bona part del seu temps en conèixer l’impacte que l’educació en castellà va tenir sobre la població. Segons s’explicava, el castellà va tenir primer certes dificultats per imposar-se a les escoles però, a mesura que van passar les generacions, va aconseguir escolaritzar en castellà i imposar la diglòssia general (Tortajada ho mostrava clarament a través del seguiment d'una família de Vilafranca en diverses generacions). Darrera aquesta lògica hi ha la idea bàsica que les institucions (en aquest cas l’ensenyament) són un factor important a l’hora d’explicar diferents fenòmens socials. Així, l’ensenyament podia haver provocat que la població abandonés el català i es passés al castellà. De fet, en una línia semblant es troba l’argument que la politòloga Laia Balcells (Duke University) defensa per explicar les diferències en la identitat nacional de catalans i nord-catalans. Segons argumenta Balcells, la incapacitat de desenvolupar un sistema modern d’escolarització a l’estat espanyol (a diferència del francès) és el causant de les diferències en la identitat catalana a una banda i l’altra de la frontera catalano-francesa. El programa 300 però, sembla que descarti aquest factor com el causant de les diferències en l’ús social del català a una banda i l’altra de la frontera.
Les explicacions culturals
Finalment, el documental aposta per una altra explicació: el prestigi de la llengua catalana. “El català va estar a punt de desaparèixer; li va venir de poc”, diuen els historiadors que intervenen en el documental. Per tant, què fa la diferència? La resposta és la recuperació de la llengua com a mecanisme de cultura i de prestigi, factor aconseguit amb l’impuls del moviment de la Renaixença. Així, tot i no trencar la diglòssia (o fins i tot la substitució lingüística), el català va aconseguir recuperar espais de cultura i de prestigi, augmentat els incentius perquè les diferents capes socials el seguissin utilitzant.
Tot i els matisos, el programa sembla donar suport a l’última explicació i convertir-lo en el mecanisme que va fer que el català es mantingués. Tanmateix, els dubtes encara són nombrosos: per què altres societats que han fet un procés de recuperació lingüística i cultural semblant no han aconseguit recuperar la llengua? Importava més que la Renaixença es produís o el quan es va produir és el factor determinant? Si l’aspecte cultural és determinant, per què no va tenir el mateix impacte en d’altres latituds, com al País Valencià o fins i tot a la Catalunya Nord?
Vist el programa amb ulleres de científic social, 300 era un exercici fascinant per a valorar la multicausalitat i, sobretot, permetia veure subtilment la manera com interaccionen els fenòmens i provocava la reflexió sobre com es pot tractar i aïllar els diferents mecanismes que expliquen els fenòmens. Es tracta, lògicament, d’una tasca que va més enllà d’un programa de televisió i que només una bona i pensada metodologia ens ajudarà a seguir acumulant coneixement sobre la qüestió. Tot un repte fascinant.
