Quatre setmanes de permís per als pares són suficients?

PalmaCom passa sovint, la qüestió s’enceta amb la reclamació d’un particular, en aquest cas un pare, que va demanar a la Seguretat Social una ampliació del seu permís de paternitat a quatre mesos, el temps que tenia la seva companya per llei . Entre els arguments, esgrimia que es tractava d’un tracte discriminatori ja que les cures de l’infant han d’anar a càrrec dels dos progenitors.

El Constitucional ha admès a tràmit el seu recurs d’empar ja que “planteja una qüestió jurídica rellevant”. El recurs té, a més, el suport de la Plataforma per a Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció, la PPiiNA.

No és la primera vegada que es presenta una sol·licitud d’aquest tipus. De fet, l’alt tribunal té pendents de resoldre demandes similars de vuit pares més.

Actualment, el permís de paternitat per als pares és de quatre setmanes, en espera de l’ampliació a cinc, que depèn de l’aprovació dels pressupostos generals.

D’altra banda, la normativa actual, regida pel Real Decret 295/2009 del 6 de desembre, també estableix que es poden ampliar els permisos a dues setmanes en cas de tenir bessons o que l’infant pateixi algun tipus de problema de salut greu. Tot i això, aquesta ampliació només la poden demanar les mares.

La norma també permet que les mares cedeixin una part del temps de la seva prestació als pares, tot i que això succeeix en comptades ocasions.

Les comunitats autònomes amb major nombre de pares que varen acollir-se als permís de paternitat són Catalunya (11.945), Madrid (10.404), Andalusia (10.165) i el País Valencià (6.563).

El cas de Balears

Segons les dades recollides per la Seguretat Social, l’any passat es varen tramitar 6.928 permisos de maternitat i 6.164 de paternitat. Carlos Pascual Roca, de la prefectura de la secció en funcions de l’INSS, assegura que les xifres tendeixen a equilibrar-se tot i que encara s’hi registren algunes diferències. Declara que aquí, a les Illes, no s’ha registrat encara cap demanda de cap pare per equiparar els seus permisos.

Diverses persones vinculades al moviment de les noves masculinitats a les Illes, entre elles el psicòleg Miquel Far, consideren molt necessàries aquestes reivindicacions per aconseguir una igualtat real. Segons Far, el fet de no disposar d’un temps igual estructura el marc familiar tradicional i heteronormatiu, en què se situa l’home a l’àmbit públic extern i productiu i la dona a l’àmbit privat de llar i cures, perpetuant rols de gènere i impossibilitant que l’home s’incorpori al món íntim i de l’ètica de la cura.

Javier Abril, antropòleg feminista vinculat també a les noves masculinitats, explica que ell va haver de demanar-se dos mesos d’excedència. “L’equiparació vaig pagar-la de la meva pròpia butxaca”, afirma, i assegura que per a les persones que no tenen la família a prop, els actuals permisos de maternitat i paternitat són totalment insuficients. Abril considera també que l’equiparació dels permisos és necessària però que, en tot cas, ha de ser diferida i no simultània. Per una banda, perquè suposa més temps de permís per cuidar la criatura, i per una altra, perquè afavoreix que l’home es quedi sol amb l’infant i assumeixi la responsabilitat de la cura ja que, si es fa de manera simultània, normalment la mare assumeix la tasca.

Rosa Cursach Planas, directora de l’Institut Balear de la Dona, combrega amb la mateixa idea i aposta per l’ampliació dels permisos en diferit per tal de responsabilitzar els homes en la criança dels infants.

D’altra banda, Cursach considera que els permisos de maternitat continuen sent insuficients i que haurien d’ampliar-se a un any.