PANDÈMIA

Un prototip de vacuna protegeix micos del coronavirus

Els experiments podrien indicar el camí cap a una vacuna efectiva en humans
CARL ZIMMER, The New York Times

Un equip d’investigadors va informar dimecres que un prototip de vacuna ha immunitzat macacos rhesus contra el coronavirus, una descoberta que reforça l’esperança de trobar vacunes eficaces per als humans. Tot i que ja s’estan provant vacunes contra el coronavirus en humans, els primers assajos estan dissenyats per dilucidar-ne la seguretat, no l’eficàcia. Aquests nous resultats aporten informació sobre com es pot aconseguir que una vacuna sigui eficaç i com mesurar-ne l’efectivitat. “Al meu parer, són dades convincents que indiquen que és possible trobar una vacuna”, afirma el doctor Nelson Michael, director del Centre de Recerca sobre Malalties Infeccioses de l’Institut Militar de Recerca Walter Reed, un organisme de recerca nord-americà.

La comunitat científica està immersa en una cursa d’abast mundial per trobar una vacuna contra el nou coronavirus. El doctor Dan Barouch, viròleg del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston, i el seu equip han iniciat una sèrie d’experiments amb primats amb l’objectiu d’obtenir una imatge més global dels efectes del coronavirus en els primats i esbrinar si les vacunes combaten el patogen en aquests animals. L’article en què el grup informa sobre els experiments s’ha publicat a la revista Science.

Els científics van començar estudiant si els primats adquireixen immunitat davant del virus després d’haver-se’n contagiat. Per comprovar-ho, l’equip va infectar nou macacos rhesus no vacunats amb el nou coronavirus. Els primats van desenvolupar símptomes semblants a un cas lleu de covid-19, entre els quals hi havia una inflamació pulmonar que els va provocar una pneumònia. Els primats es van recuperar al cap d’uns dies i el doctor Barouch i el seu equip van constatar que els animals havien començat a generar anticossos contra el coronavirus. Alguns d’aquests anticossos van resultar ser neutralitzants, els quals impedeixen que el virus penetri a les cèl·lules i les infecti.

Trenta-cinc dies després d’haver-los inoculat el virus, els investigadors van reinfectar els animals amb una segona dosi de coronavirus, que els van aplicar al musell en forma d’aerosol. A l’organisme dels primats es va produir un increment notable de la concentració d’anticossos neutralitzants protectors. El coronavirus va aconseguir provocar una petita infecció al musell dels micos per un breu període de temps, però de seguida va ser erradicat.

Aquests resultats no impliquen necessàriament que els humans també desenvolupem una immunitat potent i duradora davant del coronavirus. Tot i això, Barouch i altres experts opinen que són prometedors. “Si haguéssim fet l’estudi de reinfecció i no hagués funcionat, tots els esforços per trobar una vacuna estarien condemnats al fracàs -explica-. Hagués sigut una pèssima notícia per a 7.000 milions de persones”.

Sis variacions d’una vacuna

En un altre experiment, l’equip del doctor Barouch va provar prototips de vacunes en macacos rhesus. Es van administrar fragments d’ADN a tots els primats i les cèl·lules dels animals van transformar-los en proteïnes víriques dissenyades per entrenar el sistema immunitari en el reconeixement del virus. La majoria de vacunes contra el coronavirus estan concebudes per enganyar el sistema immunitari de manera que produeixi anticossos que s’adhereixin a la proteïna S i destrueixin el virus. L’equip del doctor Barouch en va provar sis variacions. Els investigadors van administrar cadascuna de les vacunes a quatre o cinc micos. Van deixar que els animals desenvolupessin una resposta immunitària durant tres setmanes i després els van aplicar el virus al musell en forma d’aerosol.

Algunes de les vacunes només els van proporcionar una protecció parcial. El virus no va desaparèixer del tot dels pulmons o el musell dels animals, tot i que els nivells eren inferiors que els que presentaven els micos no vacunats. Altres vacunes, però, van obtenir millors resultats. La que millor va funcionar va ensenyar el sistema immunitari a reconèixer i atacar la proteïna d’espícula del coronavirus en el seu conjunt. Els científics van ser incapaços de detectar el virus en vuit primats. “Em fa l’efecte que, en general, es considerarà una molt bona notícia per als esforços per aconseguir una vacuna”, comenta Dan Barouch. Florian Krammer és viròleg a l’Escola de Medicina Icahn de l’Hospital Mount Sinai de Nova York i no ha participat en l’estudi. Al seu parer, els nivells d’anticossos observats en els primats són prometedors. “Et protegirien d’emmalaltir -assegura-. No és perfecte, però és indiscutible que s’observa una protecció”.

El nou estudi aporta una visió aprofundida de la protecció que ofereixen les vacunes als primats i que potser oferiran en un futur als humans. Barouch i els seus companys han constatat l’existència d’un fort vincle entre els anticossos neutralitzants i l’eficàcia de les vacunes: les que proporcionaven una millor protecció desencadenaven la producció d’una quantitat superior d’anticossos neutralitzants. Pamela Bjorkman, una biòloga estructural de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia que no ha participat en l’estudi, diu que aquesta correlació li ha inspirat més confiança en les conclusions del doctor Barouch. “Crec que és molt reconfortant”, afirma.

La incògnita de la immunitat

El doctor Michael afirma que aquest vincle podria resultar útil als científics que duen a terme assajos per comprovar la seguretat de les vacunes en humans. Podrien donar-los indicis primerencs sobre la seva eficàcia. Quan es comença a provar una vacuna, la primera ronda d’assajos està dissenyada per avaluar-ne la seguretat. Només quan se sap del cert que és segura es passa a provar-la en assajos més grans pensats per determinar si protegeix contra una malaltia. Durant els assajos clínics de seguretat, els dissenyadors de vacunes solen provar dosis diferents en busca de la dosi més baixa que ofereixi una protecció òptima. De l’estudi del doctor Barouch es desprèn que els nivells d’anticossos neutralitzants poden indicar si una dosi és prou potent per proporcionar protecció.

Malgrat tot, Malcolm Martin, un viròleg dels Instituts Nacionals de Salut nord-americans que no ha participat en l’estudi, adverteix sobre l’existència de diferències importants entre els primats i els humans. Els macacos rhesus no vacunats de l’estudi no van desenvolupar cap dels símptomes greus que presenten alguns pacients infectats pel coronavirus. “És com si agafessin un refredat”, explica.

Lisa Tostanoski, investigadora postdoctoral que col·labora amb el doctor Barouch i coautora del nou estudi, apunta que el treball només aporta una primera estimació de l’eficàcia de la vacuna tres setmanes després d’administrar-la. Tant pot ser que les vacunes immunitzin els primats durant molts anys com que la protecció desaparegui molt abans. La durada de la immunitat davant del coronavirus podria determinar si n’hi haurà prou amb una dosi de la vacuna o, al contrari, caldrà administrar-ne més. És possible que, de tant en tant, s’hagi de posar una dosi de record per reforçar les defenses i mantenir a ratlla la pandèmia. “Seria imaginable que fos cada tres anys -comenta el doctor Krammer-, però això no significa que la vacuna no sigui eficaç”.

Traducció d’Ignasi Vancells

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF