Un nou protocol antiracista registra 13 demandes a Palma

El regidor de Cort Aligi Molina explica per primer pic els insults, les amenaces i els atacs que ha rebut fins ara

En només cinc mesos de funcionament, el protocol Stop Racisme, que serveix per coordinar la resposta a situacions de discriminació, de racisme i de xenofòbia a Palma, ja ha registrat 13 demandes d’atenció.

Jerònia Arbona, que és una de les persones que en du la coordinació des de l’àrea de Drets Cívis de l’Ajuntament de Palma, destaca la important passa que això significa. “Abans no teníem cap dada registrada i es produïen duplicitats. Ara podem atendre el cas concret amb el recurs adient”, diu.

Agressions verbals, actituds xenòfobes, discriminació per entrar en un espai, dificultat per aconseguir un habitatge... són alguns dels casos atesos. Des de la xarxa d’atenció sempre se cerca la resposta més beneficiosa per a la víctima. Jerònia Arbona explica el cas d’una dona discriminada a la feina per part dels companys i de l’encarregat. “Es va valorar el que ella volia i es va mitjançar. Finalment, l’empresa li va oferir una altra ubicació”, apunta. Un altre cas que varen gestionar va ser arran de l’anunci d’una immobiliària que deia: “No volem persones estrangeres”. Després de contactar-hi, varen llevar-lo.

Diversitat

Entre les persones que han rebut assistència, hi ha tres espanyoles del col·lectiu gitano, tres del Brasil i la resta de l’Índia, Itàlia, el Marroc i Nigèria. El protocol s’articula a través d’una xarxa anomenada Stop Racisme, en la qual participen de manera coordinada onze serveis diferents de les quatre administracions, juntament amb el servei d’assessoria jurídica de Càritas i el centre d’informació a persones estrangeres de CCOO.

De les 13 demandes, dues són col·lectives, 9 són d’homes i només 2 són de dones. Això crida l’atenció, ja que la majoria de persones que fan ús dels serveis d’aquesta regidoria solen ser dones. “Un motiu podria ser que els homes estan menys avesats a tolerar les agressions”, diu. El regidor de Drets Cívics, Aligi Molina, coincideix amb el que diu i afegeix que també té a veure amb “la cultura de la violència dels homes davant un conflicte”.

Agressions quotidianes

Aligi Molina no havia volgut parlar de les agressions racistes que ha patit per no visibilitzar-se com a víctima aprofitant el seu càrrec. Però, davant les demandes d’aquest diari, ha explicat que pel carrer gent que no coneixia de res, abans de ser una persona pública, l’insultava dient-li “sudaca de merda”. També ha sofert agressions i amenaces racistes com a regidor. “A les xarxes, la gent es permet, des de l’anonimat, respondre a idees polítiques amb insults racistes”. També recorda que no el varen deixar entrar a la discoteca Caramelo quan era adolescent i que l’aturen per norma en el control de l’aeroport. Fins i tot a la biblioteca de la UIB, una vegada, quan a ningú li demanaven el carnet, Aligi Molina es va haver d’identificar.

Afirma que quan deixi el càrrec -en finalitzar la legislatura- “assumiré un rol més actiu amb la denúncia. No és només al carrer, el racisme institucional és innegable”.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF