Els protagonistes d’enguany

Darrers dies de juliol. L’estiu ja ha imposat la seva calorosa llei en uns camps que es van engroguint i assecant de manera inexorable. La canícula és el que cerquen molts dels visitants que aterren a casa nostra mentre els pagesos han canviat els hàbits, ja que és pràcticament impossible treballar al camp durant l’infern dels migdies, no només per les altes temperatures i un sol que crema el cul a les llebres sinó per la sensació d’ofec produïda per aquest excés, que anomenam basca. La setmana passada reflexionàvem sobre la pagesia i el poc coneixement que molts dels nostres compatriotes tenen del seu dia a dia, de la feina i de les cabòries, per això avui em fa ganes explicar, encara que sigui un petit tast, el treball que han fet els vinyòvols durant aquesta primavera i estiu per tal de tenir uns bons raïms per aconseguir elaborar vins que continuïn sent un regal per a la nostra gola.

Segurament us haureu fixat, i si no aviat ho podreu descobrir, que a l’inici de la verema els enòlegs i els cellerers expliquen a través dels mitjans de comunicació que hi ha una previsió de collita bona, molt bona o excel·lent. És la dictadura de la comunicació Twitter, que ha instal·lat la idea que la gent només llegeix el titular, el subtítol i alguna frase de menys de 140 caràcters; per tant, missatges positius, clars i contundents que eviten explicacions massa llargues o tècniques perquè no hi hagi equívoc que faci dubtar el consumidor. Encara és d’hora per saber com anirà aquesta anyada, jo encara no he trobat la bolla de vidre per endevinar el futur, però recoman que faceu una xerradeta amb algun vinyòvol i descobrireu que la comunicació Twitter encara no ha entrat dins la seva lògica, us explicaran que aquest any ha estat ben dur, una feixuga feina a les vinyes per controlar la maleïda tríada fúngica que cada any apareix (cendrada, mildiu i podridura) i que enguany ha esclatat amb força i no s’ha aturat de treure el cap i empipar les tendres plantes.

Un dels verds més bells i jolius que podeu observar quan passegeu per fora vila és el de les vinyes i, enguany, encara que hi ha hagut mildiu, podreu admirar la brillantor verda dels pàmpols. Molts raïms estan canviant de color, el verol ja ha arribat i les varietats blanques passen d’un rígid verd a unes tonalitats groguenques difícils de distingir a la llunyania; a les varietats negres l’alteració és més clara, del verd cloroplast a les coloracions vermellenques fins a les obscuritats blavosa, violeta o rogenca. Falta poc per collir els primers raïms, no sembla que enguany s’avanci la verema com l’anyada passada, però segurament les primeres castes que rebran el tall de les tisores seran el moscatell de gra menut, el chardonnay, el sauvignon blanc i el pinot noir -només amb el nom un s’adona que són d’aquestes varietats que anomenam foranes.

Després d’uns mesos de febrer i març ben freds, que foren fantàstics per fer net, arribà una primavera excessivament plujosa, que és meravellosa per al creixement de les plantes però també per als fongs que conviuen amb nosaltres. Tinc el convenciment que, passi el que passi, els grans protagonistes d’aquesta verema i els responsables que tinguem uns bons fruits són els pagesos, els vinyòvols que s’han esclatat a fer molta feina per prevenir i aturar els maleïts fongs. El mildiu ha afectat les fulles i ha fet que moltes perdessin la capacitat fotosintètica que tant es necessita i també ha assecat alguns raïms i ha perdut producció. També hem tingut cendrada, que s’ha instal·lat a la pell de les varietats més sensibles. Si l’atac ha estat fort els grans s’aniran cruiant i obrint a mesura que s’inflin amb la possibilitat d’entrada del tercer i destructiu fong anomenat ‘botrytis’, que provoca la podridura. Això obligarà a fer una bona tria per evitar que el raïm perjudicat entri dins el cup. Enguany, hi haurà molta feina de prevenció per fer: podar bé, esbrostar diverses vegades, enfilar vinya, despampolar, llaurar en moments puntuals, evitar l’excés de vigor, anar cada dia a la vinya per detectar els primers símptomes i, sobretot, fer més tractaments fitosanitaris que els habituals i en hores més aviat intempestives.

Hem viscut unes condicions climàtiques adverses que els nostres pagesos han sabut superar i, com he dit abans, passi el que passi la sacrificada feina dels nostres vinyòvols serà la gran protagonista de la verema del 2018.

Vi recomanat: Àn 2015 Celler Ànima Negra (Felanitx)

S’han escrit moltes pàgines d’un celler que començà com un petit projecte de tres amics i ha acabat sent el més conegut i reconegut de les nostres illes. És difícil afegir més coses. Cal destacar la sobrietat, serietat i els grans coneixements sobre la vinya de Pere Obrador; la força, l’alegria i la manera tan excepcional de relatar de Miquel Àngel Cerdà; i ara fa pocs anys s’hi ha unit un dels enòlegs més prestigiosos de l’estat espanyol, Xavier Ausàs. Un vermell ben clàssic de garriga i herbes aromàtiques de Mallorca amb sensació de fruites i mentolats; apetitós, llarg i de taní ben suau.