CRÒNICA
Societat 02/05/2020

"Les prostitutes hem perdut la por al coronavirus i a tot"

Les treballadores sexuals busquen ajuda de forma desesperada per la falta d'ingressos

Mònica Bernabé
4 min
Repartir menjar a les prostitutes

Barcelona"Arribo abans d'hora. Espero que no sigui un problema...", es disculpa l’Andrea, que es presenta a la seu de Lafede.cat, al barri del Raval de Barcelona, vestida de manera discreta i arrossegant un carro de la compra. S'acosta amb timidesa a la taula on dues voluntàries de Metges del Món Catalunya comproven la identitat de cada dona que arriba, i espera pacientment que li omplin el carro. S'emporta el que li donin, no té manies. Així de desesperada està, necessita menjar.

L’Andrea és una de les moltes dones que exerceixen la prostitució al Raval, alguns carrers del qual es caracteritzaven fins fa res per estar plens de dones lluint el cos a la recerca de clients. Ara no n'hi ha ni una, totes han desaparegut del mapa amb el coronavirus.

"Jo treballava al carrer Robadors, però ho vaig haver de deixar quan van tancar els pisos", explica l’Andrea, que està disposada a parlar-ne un cop ja té el carro ple. Ella captava els clients al carrer, aclareix, però després pujava a un apartament per mantenir les relacions sexuals. Els pisos no els van tancar quan es va declarar l'estat d'alarma, sinó dos o tres dies més tard, assegura. "No em fa por el coronavirus. Les dones que exercim la prostitució ja hem perdut la por a tot". Només hi ha una cosa, però, que sí que li fa pànic: no tenir res per donar de menjar a la seva filla. Té una nena de 4 anys.

Ni atur ni subsidis

L’Andrea, com tantes altres dones que exerceixen la prostitució, s'ha quedat a zero d'ingressos amb la pandèmia de coronavirus. I elles no poden reclamar ni atur ni subsidis i encara menys acollir-se a un ERTO. "Vam trucar una a una a 100 dones per saber com estaven, i les vam trobar angoixades", explica Raquel Morán, coordinadora de Metges del Món, que ja ajudava aquest col·lectiu abans de la pandèmia però ara ha redoblat el seu esforç. L'associació ha començat a repartir menjar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, el Banc d'Aliments, Mercabarna i Nutrició sense Fronteres. Convoca les dones que viuen al Raval a la seu de Lafede.cat, i a les altres els porta el menjar a domicili.

L’Andrea continua parlant. Sembla que necessiti vomitar en paraules tot el que li ha passat. Assegura que té 27 anys, tot i que, la veritat, ningú ho diria. N’aparenta molts més: té cara de cansada i alguna dent corcada. És originària de Romania i es va començar a prostituir amb només quinze anys. "No tinc pare ni mare. He crescut en un centre de menors", contesta quan se li pregunta com és que ningú va fer res per treure-la d’aquell pou.

Diu que va venir a Espanya perquè aquí dona la meitat del que guanya al seu xulo i a Romania li ho havia de donar tot. Assegura que no ha ensenyat ni una sola paraula de romanès a la seva filla perquè no vol que sàpiga res del país on ella va patir tant, i que, per descomptat, li agradaria treballar d'una altra cosa, però hi ha un inconvenient: no té papers. "Ara anava a fer un curs d'agent de salut, que m'interessava molt i també organitzava Metges del Món", afirma amb cara il·lusionada. Però això també s’ho ha endut el coronavirus.

Sense papers

La Blanca és del Salvador i tampoc té papers. Arriba a la seu de Lafede.cat després de l’Andrea i també amb un carro de la compra. És una dona gran i, a simple vista, sembla una simple mestressa de casa. De fet, això és el que era, diu, fins que el seu marit va morir fa quatre anys i ella va venir a buscar feina a Espanya. També està disposada a parlar i a explicar la seva història, però xiuxiuejant perquè no la sentin altres dones que fan cua per recollir el menjar.

Al Salvador ha deixat la seva filla de 39 anys que té una discapacitat. "La porto a un centre especial i costa molts diners", argumenta. Per això va fer el cor fort i es va ficar en la prostitució. "Vaig començar cuidant ancians però no m'arribava per a res". Ara el que li preocupa és que no té diners per enviar a la seva filla.

"Hola, Lorena, em sents?", diu un voluntari de Metges del Món, telèfon en mà i recolzat en un vehicle que està aturat davant de Lafede.cat, enmig del carrer Tàpies. "Estarem davant de casa teva en deu minuts, així que ves baixant", afegeix elevant una mica més la veu, a veure si així la seva interlocutora el sent. El cotxe està carregat amb bosses plenes de menjar. N'hi ha al maleter, al seient del darrere i al del copilot. Al darrere hi ha estacionat un altre vehicle igual, també carregat fins a dalt. Metges del Món comença la seva ruta casa per casa perquè cap dona es quedi sense menjar.

Malgrat això, la Gia es presenta al Raval amb el seu carro de la compra. Ve des de Badalona. Diu que tenia por de quedar-se sense res. Té 30 anys, és transsexual i originària de Veneçuela. Va perfectament maquillada i amb una mascareta a la boca. "Jo exerceixo al camp", afirma. O sigui que es prostitueix a les rodalies del Camp Nou del Barça. També va començar als 15 anys i, quan ho diu, sembla fer-li mal a l'ànima. Ella també és la primera vegada que ho deixa, encara que, com totes les altres, per desgràcia de moment no hagi trobat una altra feina.

stats