ENERGIA
Societat 03/06/2013

La pròrroga de Garoña marcarà el futur d'Ascó i Vandellòs

La planta de Burgos és a un pas de rebre el permís per guanyar un any més de vida

Anna Flotats
3 min
Marxa de protesta de diferents grups ecologistes per exigir el tancament immediat de la central nuclear de Santa María de Garoña.

MadridEl Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha donat el vistiplau perquè la central nuclear de Santa María de Garoña, a Burgos, continuï oberta un any més. A l'espera que el govern central renovi el permís per fer efectiva la pròrroga, els grups ecologistes qüestionen la seguretat de la central més antiga d'Espanya i acusen l'empresa propietària, Nuclenor, d'haver negociat en secret amb el ministeri d'Indústria. La decisió sobre el futur de Garoña pot marcar el camí de les centrals d'Ascó i Vandellòs, que hauran d'afrontar el mateix debat d'aquí vint anys.

El que vol fer Nuclenor amb aquesta pròrroga és guanyar temps per veure si li surt a compte continuar operant. El factor decisiu serà la reforma energètica que prepara l'executiu de Mariano Rajoy, que ampliaria la vida de les centrals nuclears de 40 a 60 anys. Garoña en fa 42 que està en funcionament i, si el govern estatal no li renova el permís, hauria de tancar el 6 de juliol. Això és el que va establir el govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2009, però amb l'arribada del PP al govern les regles del joc van canviar. El juliol del 2012 Rajoy va modificar el decret del tancament i va concedir a Nuclenor (formada per les elèctriques Endesa i Iberdrola) l'oportunitat de sol·licitar la pròrroga d'activitat.

Tot i així, l'empresa va deixar passar els terminis oficials per demanar aquesta moratòria. Al·legaven que, amb l'entrada en vigor de la llei de mesures fiscals de sostenibilitat energètica, que graven el combustible gastat i els residus radioactius, no els era rendible continuar operant. "I ara, de cop i volta, sembla que sí que els surt a compte. Per què ara sí i abans no? És evident que Nuclenor ha estat negociant condicions avantatjoses amb el ministeri d'Indústria i el més vergonyós és que el CSN, que estava treballant precisament en el desmantellament de la central, s'hagi plegat a les pressions del ministeri", denuncia Paco Castejón, membre de la comissió d'energia d'Ecologistes en Acció.

Desconnectada de la xarxa

De fet, per estalviar-se els 153 milions d'euros d'impostos que hauria d'haver pagat per tal que la central seguís funcionant a partir del 2013, Nuclenor va desconnectar Garoña de la xarxa elèctrica el desembre del 2012. Des d'aleshores, el combustible no s'introdueix al reactor sinó que es transfereix a la piscina d'emmagatzematge. Si el govern aprova la pròrroga d'un any concedida pel CSN, la central s'haurà de mantenir en aquest estat d'aturada freda. Aquesta mesura va ser votada per tres dels cinc membres del Consell: el president Fernando Martí (PP) i els consellers Fernando Castelló (PP) i Antoni Gurguí (CiU). Les dues representants del PSOE (Cristina Narbona i Rosario Velasco) van rebutjar la proposta.

Raquel Montón, responsable de la campanya antinuclear de Greenpeace, recorda una frase del comitè d'experts que va investigar la catàstrofe de Fukushima: l'accident nuclear ha estat el resultat evitable de la connivència entre el govern, els reguladors i l'operadora de la planta. "Garoña i Fukushima tenen el mateix reactor, una antiguitat similar i ara el govern central està actuant amb la mateixa irresponsabilitat que el japonès", denuncia Montón, que titlla de "rocambolesc" el procés de Garoña.

Si la central de Burgos vol seguir funcionant, ha d'afrontar modificacions per millorar la seguretat que el CSN va establir l'any 2009 i que suposarien una inversió de més de 100 milions d'euros per part de Nuclenor. A banda de mantenir les modificacions de disseny derivades de l'accident de Fukushima, l'empresa hauria d'inspeccionar l'atuell, bessó del de la central belga de Doël 3, on s'han detectat fissures. Ecologistes en Acció creu que Garoña no seria segura ni tan sols amb aquests canvis. "El problema principal de l'atuell és la corrosió, i això no té remei", assegura Castejón.

stats