Els productors defensen el control “ferri” de l’oli d’oliva verge extra

BarcelonaEls productors de Catalunya defensen els seus olis. Després que l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) denunciés que la meitat de les marques espanyoles que venen oli d’oliva verge extra en realitat no ho són, el president de la DOP Siurana, Antoni Galceran, i el productor dels olis Oleum Flumen, Martí Terés, garanteixen que l’elaboració del producte alimentari està sotmesa a un “control ferri”.

L’oli d’oliva verge extra, la màxima categoria entre els olis d’oliva, “és l’únic producte alimentari que passa fins a tres o quatre controls de qualitat”, asseguren Galceran i Terés. Probablement “aquest control tan ferri es deu a fets històrics que han marcat la història de l’oli, com l’enverinament per culpa de l’oli adulterat de colza”, afegeix Galceran.

Encara després dels controls, els productors afirmen que el producte alimentari s’ha de conservar amb rigor. “Nosaltres sempre indiquem a les etiquetes que a l’envàs no li ha de tocar la llum directa del sol ni tampoc ha d’estar exposat a altes temperatures”, diu Galceran. Tant un cas com l’altre poden tenir lloc als punts de venda o a les llars. “Aquests dos elements poden alterar la qualitat de l’oli d’oliva verge extra, de manera que si llavors es fes un control podria ser que ja no n’obtingués els resultats de la categoria extra”, comenta Terés.

Sigui com sigui, un oli d’oliva verge extra es produeix amb processos únicament mecànics, que vol dir que l’oliva s’esprem sense la intervenció de cap producte químic. Un cop espremuda, comença el primer control, el sensorial, fet per tastadors qualificats. “Jo mateix m’he format a Itàlia per obtenir-ne el títol, i, a part, contracto tastadors oleòlegs perquè certifiquin els olis que produeixo”, explica Terés a Vinaixa (les Garrigues) mentre enllesteix els preparatius per a la collita de les olives.

En el tast sensorial, observa el president de la DOP Siurana, es certifica que l’oli d’oliva verge extra “no té cap defecte”. Si en tingués, “voldria dir que té un gust deficient, com ara oxidat o metàl·lic, que són dos atributs negatius que els tastadors poden trobar a l’oli d’oliva verge extra”. Per contra, els atributs positius poden ser el gust afruitat, picant o amarg.

El control posterior és el fisicoquímic, que controla l’acidesa o les ceres, entre altres paràmetres. “Si l’oli d’oliva verge extra és ecològic, també passa pel control del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, el CCPAE”, diu, al seu torn, el productor d’Oleum Flumen. De fet, el productor assegura que, en el seu cas, els seus olis d’oliva passen per un total de quatre controls: el sensorial, fet per ell; el que certifiquen els tastadors-oleòlegs; el fisicoquímic, i, per acabar, el del CCPAE. I si l’oli d’oliva pertany a una denominació d’origen protegida, com és el cas de la DOP Siurana, “encara hi ha el control propi del segell DOP”, comenta Galceran.

Passats els controls, l’oli d’oliva es podrà etiquetar amb la màxima categoria, la més preuada i elevada en preu al mercat, la verge extra. “Nosaltres posem la mà al foc que l’oli d’oliva etiquetat amb verge extra ho és”, afirma contundentment Antoni Galceran, que també és responsable de l’oli d’oliva en la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Per acabar, sobre les afirmacions de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) que indica haver analitzat 41 marques que s’anunciaven com a oli d’oliva verge extra, i un total de 20 no ho eren, els productors Terés i Galceran coincideixen a repetir que “no hi ha cap producte alimentari que estigui tan ben controlat”.