FILOSOFIA
Societat 11/01/2020

El problema del mal

Un dels debats filosòfics més importants entorn del mal es proposa aclarir si el seu origen és natural o cultural

Miquel àngel Ballester
5 min
El problema del mal

Qualsevol persona és capaç de percebre per si mateixa el mal que ha provocat o rebut i d’expressar públicament la indignació i l’horror davant la seva presència. Però l’experiència adquirida a la vida quotidiana, diferenciant coses bones i dolentes, és insuficient per adquirir un coneixement universalment vàlid que expliqui allò què és la maldat en un sentit general, el seu origen o la seva existència. La comprensió del sentit profund del mal, com a fenomen universal i realitat material, es fa possible a través de la reflexió filosòfica. La filosofia tradicionalment ha entès la maldat de manera negativa, com a absència de bé, i ha definit el mal pel seu caràcter fàctic i material i els danys i perjudicis que causa; també ha considerat el mal des d’un punt de vista pràctic, com un conjunt d’accions impròpies que contradiuen les normes socials i s’oposen a la legalitat. La filosofia ha parlat del mal essencialment en sentit metafísic, físic, natural i moral. El mal metafísic fa referència a la imperfecció i el pecat; el mal físic té a veure amb el dolor i la mort causats per malalties, desequilibris psíquics, crims i guerres; el mal natural es correspon amb fenòmens naturals que escapen al control humà, com terratrèmols, tsunamis o inundacions, i, finalment, el mal moral remet als judicis sobre les accions resultants d’exercir la llibertat de la voluntat.

Què han dit els filòsofs sobre el problema del mal? Sòcrates identifica el bé amb el coneixement i el mal amb la ignorància. Conèixer el que està malament durà a rebutjar-lo. Plató, seguint l’intel·lectualisme moral del seu mestre, considera que el bé és el coneixement més elevat que es pot assolir. Des de la posició hedonista d’Epicur bo és tot allò que proporciona plaer i felicitat, i dolent, aquells actes que produeixen dolor. L’ètica d’Epicur convida a cercar el plaer i evitar el dolor. Sant Agustí tracta el problema del mal amb la finalitat d’explicar com és possible que Déu, un ésser absolutament bo i omniscient, hagi permès l’existència del mal. L’explicació cristiana per reconciliar mal i fe és que el mal neix amb el pecat original, a partir de la desobediència humana a la voluntat divina. I, per tant, el mal és obra humana i es deu al lliure albir. El cristianisme defensa que el mal ha de ser justament perseguit i castigat. Els filòsofs cristians s’oposen a altres visions metafísiques del mal, com la defensada pel maniqueisme, segons la qual el bé i el mal són dos principis universals que regeixen l’univers i s’enfronten eternament. Leibniz, a la Teodicea, maximitza la presència del bé en el món, afirmant que “vivim en el millor món dels possibles”, encara que el mal sembli més abundant a causa dels límits de la percepció humana. Voltaire ridiculitza de manera magistral l’optimisme de Leibniz i el seu intent de justificar racionalment el mal, al seu Càndid, denunciant que centrar-se a explicar per què Déu permet el mal contribueix a desviar l’atenció de l’opressió i la crueltat existents, a la vegada que impedeix alçar-se contra el despotisme. Montaigne, als Assaigs, adverteix contra els intents d’erradicar el mal perquè en qüestions de salut i política, el bé no se segueix necessàriament del mal. També opina que és millor el mal més vell i conegut que el que encara no s’ha experimentat. Caldrà esperar fins a la filosofia moderna i Kant per trobar una reflexió ètica sobre el mal deslligada de les creences religioses. D’acord amb Kant, els subjectes són agents lliures, autònoms i responsables dels seus actes. El mal, per tant, s’origina en la voluntat humana i el seu caràcter lliure.

Origen natural o cultural?

Un dels debats filosòfics més importants entorn del mal es proposa aclarir si el seu origen és natural o cultural. Per a Rousseau el mal té un origen social, la bondat és natural i està representada per la figura del bon salvatge. Així, l’ésser humà és bo per naturalesa i són la societat i l’educació les que transformen i corrompen la naturalesa humana. Hobbes, en canvi, considera que l’home és egoista i dolent per naturalesa, que el mal té un origen natural que es pot combatre a través de l’educació i les lleis. Kant introdueix el concepte de mal radical per referir-se a la tendència humana a actuar ignorant les màximes morals, però aquesta propensió universal a ‘tenir mal cor’ no impedeix que cadascú exerceixi individualment la seva llibertat i desenvolupi bones accions. Kant no pot justificar la raó per la qual els individus elegeixen actuar bé o malament perquè si pogués explicar aquesta elecció negaria la llibertat humana. Nietzsche situa les accions humanes més enllà del bé i el mal, és a dir, més enllà de la moral cristiana i els seus valors. Concretament, defensa viure d’esquena a la culpa, el remordiment i la mala consciència.

La presència del mal en el món es radicalitza en el segle XX amb Auschwitz, l’holocaust i els crims contra la humanitat i obliga els filòsofs a repensar el sentit tradicional del mal des d’una nova perspectiva més radical. El mal radical definit per Kant és repensat en termes polítics per Hannah Arendt, per explicar la maldat absoluta, un tipus de mal extrem capaç d’eliminar qualsevol rastre d’humanitat en les víctimes i que es fa present en la posada en funcionament per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial d’una maquinària tecnològica i burocràtica al servei de l’extermini total de la població jueva. El mal radical identificat amb el genocidi ha tingut continuïtat històrica a Ruanda i l’antiga Iugoslàvia, cosa que ha impedit la reconciliació amb la dignitat i la condició humana.

L’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York de l’11 de setembre de 2001 contribueix decisivament a definir el terrorisme com a nou paradigma del mal global. Després de l’11-S es traça una línia moral que divideix el món entre aquells que combaten el terrorisme i els qui l’emparen o practiquen. Aquest maniqueisme vulgar duu a identificar qualsevol intent d’anàlisi racional del fenomen terrorista amb la seva justificació. Els estats occidentals han declarat la guerra al terrorisme islàmic a través d’una guerra preventiva que no respecta drets, ni llibertats, ni fronteres, ni tampoc les normes morals. Els enemics, identificats amb el diable i el mal absolut, són destruïts de manera violenta, usant els mitjans tecnològics més avançats, com ara els drons.

Instints violents

El mal és una realitat irradicable, que no es pot superar amb cultura ni educació. Únicament es pot aspirar a reprimir temporalment els instints més violents, amb l’esperança que no es produeixin les circumstàncies que els facin aflorar. El mal es resisteix a una comprensió definitiva i última. Cada època té els seus mals característics. La filosofia haurà de pensar i combatre els mals que aniran apareixent, en si mateixos, amb independència dels anteriors. Sobre el sentit del mal i la seva existència encara no s’ha dit la darrera paraula.

stats