Els primers hotels a Ciutat, de la mà del Modernisme

El 1900, l’illa de Mallorca és famosa a tot Europa i molts viatgers il·lustres la fan popular arreu del món

El 1900, l’illa de Mallorca és famosa a tot Europa. Molts viatgers il·lustres la fan popular arreu del món. Les idees exposades el 1891 per Miquel dels Sants Oliver sobre la necessitat de millorar les infraestructures i la promoció turística es van fent realitat amb l’edificació del Gran Hotel i la creació de Foment del Turisme, liderat per Enric Alzamora. Amb la indústria turística es pretenia crear una alternativa a la crisi agrària i a la baixa industrialització que patia Mallorca. Després del Gran Hotel en vindrien altres d’inspiració modernista, com l’hotel Príncipe Alfonso el 1906 a Cala Major o l’hotel Alhambra, tots dos de Gaspar Bennàssar.

Joan Palmer Miralles, industrial del calçat mallorquí que es va enriquir a l’Uruguai, va ser el promotor del Gran Hotel. Volia aportar a Ciutat un luxós refugi per acollir l’incipient turisme. Va encarregar el projecte l’any 1901 a Lluís Domènech i Montaner, reconegut arquitecte català que ja havia fet l’Hotel Internacional per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. El pla empresarial va anar a càrrec d’un altre català, Antoni Albareda i Canals, que era un especialista en hostaleria, de gran prestigi a Barcelona.

Inaugurat l’any 1903, va ser considerat el millor hotel espanyol del moment. En el discurs inaugural, Miquel del Sants Oliver digué:

“Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolución pacífica desde la cual Mallorca puede, desde hoy, ponerse en contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilización universal.”

La història del Gran Hotel és molt interessant i curiosa. Va ser durant molt de temps l’hotel capdavanter del turisme de luxe a Mallorca. Després s’hi afegiren el Formentor i el Mediterrani. La idea original de fer un hotel de ciutat per a llargues estades de la burgesia industrial centreeuropea no va funcionar. Poc després de la mort del seu propietari el 1918, els hereus varen proposar al govern de Madrid instal·lar-hi l’oficina de Correus. Finalment, el 1944, després de la primera crisi turística provocada per la Guerra Civil, va acabar sent la seu de l’Instituto Nacional de Previsión, i actualment, ja rehabilitat, és la seu del centre cultural CaixaForum.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF