"Som la primera que s'assabenta de tot abans que surti als diaris"

PalmaApol·lònia Serra (sa Pobla, 1952) es jubilà el passat 30 de juny i va rebre el reconeixement no només del Consell de Govern, on ha fet feina els darrers set anys, també de la presidenta Francina Armengol, qui li va agrair la feina en públic des de les xarxes socials. A més d'aquesta legislatura, ha vist passar Francesc Antich (PSOE) i José Ramón Bauzá (PP) pels passadissos del Consolat. És una ordenança del palau presidencial, però també una dona tenaç i amb sort.

A quina edat començàreu la feina?

A 39 anys, quan ja tenia les tres filles petites surades. Ara ja en fa 29 i mig que faig feina.

I què us agrada d'aquesta etapa al Consolat?

El divendres és el dia més divertit perquè hi ha la roda de premsa posterior al Consell de Govern. Veia els periodistes i n'aprenia molt. La feina és molt distreta i m'agradava tot el que feia. Som la primera que s'assabenta de tot abans que surti als diaris.

Recordau alguna anècdota?

Una vegada es va acabar la pila del micròfon que utilitzen els periodistes durant la roda de premsa i vaig tenir tothom pendent de mi mentre la canviava.

Com és un dia laboral?

M'aixec a les cinc del matí, començ a les set i mitja. És tan prest perquè deix arreglada la mamà, que va en cadira de rodes, i passejat en Bach, que és el meu ca, per després venir a la feina.

Quin camí us va dur fins aquí?

Era professora de tall i confecció i ensenyava a cosir, però poc després em vaig casar i vaig quedar a casa per tenir les tres filles. Però, a més de ser professora i cosir per als altres, vaig pensar que a mesura que les nines creixien hauria de tenir més feina.

I per on començàreu?

Allò primer va ser treure'm el carnet de conduir de camions, per si de cas. El mateix va passar amb el certificat de català o les oposicions. M'anava proposant coses, me les preparava i ho anava traient. Sempre per si de cas. Ho he anat aprovant tot. Però ho feia per 'hobby'. El millor és que no t'encalcin, que no et sentis cohibida, i així vaig anar aprovant tot al que em presentava. Si tingués deu anys menys, potser m'hauria plantejat una altra feina, però m'agrada tant aquesta que no ho he pensat.

Us fa pena deixar-la?

Molta. Sobretot pels companys. Em varen fer una festa a la capella i va ser la primera vegada que, després d'anys de passar el micròfon a la gent, el vaig haver d'agafar jo per dir unes paraules.