Resistencia Balear perd pes a mesura que es radicalitza

Resistencia Balear, el grup fundat per Víctor Sánchez que va néixer intentant representar les queixes dels restauradors contra les restriccions pel covid-19, ha anat perdent pes a mesura que s'ha radicalitzat. Aquest dilluns ho tenia més fàcil que mai: era la quarta protesta, la primera en què la Delegació del govern espanyol havia autoritzat una manifestació a peu, els participants no s'arriscaven a acabar multats i es feia en dia festiu. Tot i això, el mateix grup que va arribar a aplegar devers 4.000 persones aquest dilluns no ha arribat a convocar-ne ni tan sols un centenar. 90 persones han protestat entre la plaça d'Espanya i el Consolat de Mar contra les restriccions i el Govern de Francina Armengol. Aquesta pèrdua de capacitat de mobilització ja es va començar a fer evident el 30 de gener, quan el col·lectiu no va arribar a convocar un miler de persones.

Què ha passat entre la protesta del 12 de gener i la d'aquest 1 de març perquè Resistencia Balear hagi perdut tant de suport? D'una banda, cal tenir en compte els més de 300.000 euros de multes en total que han rebut diversos activistes, que van dur Sánchez a dir que ho deixava, tot i que pocs dies més tard va fer marxa enrere i va tornar a l'activisme, i Resistencia Balear va convocar la protesta d'aquest dilluns. A tot això s'hi afegeix la radicalització creixent del moviment: dels insults al Govern i a la presidenta i el to crispat de la primera manifestació, passant pel vet als periodistes d'IB3 i l'ARA Balears a la primera roda de premsa, s'ha passat a la tolerància amb el neofranquisme d'aquest dilluns.

Mitja dotzena de manifestants s'han fet notar aquest dilluns onejant banderes franquistes, fent sonar amb megàfons himnes com ara el Cara al sol i El novio de la muerte, fent salutacions feixistes i passejant els escuts de la Falange. Durant el recorregut, de fet, els crits de "Viva España" han anat guanyant terreny als d'"Armengol, dimisión" i els que més els cridaven han arribat a encapçalar la comitiva. Els organitzadors de la protesta han tret ferro al to nostàlgic i neofranquista d'alguns dels manifestants. Un dels portaveus de Resistencia Balear, Alberto Jareño, ha afirmat que havia vist "un parell de banderes d'Espanya" i que ha sentit "l'himne d'Espanya", la qual cosa li ha semblat "correcta", atès que "som a Espanya". Sobre els símbols franquistes i feixistes, ha deixat anar: "Qui vingui es pot manifestar de la manera que sigui". Ha afegit que ells ho fan "sense polítiques i sense banderes".

Bé, després de dir que no duen banderes, Jareño ha afegit que Resistencia Balear "du banderes d'Espanya i de la comunitat autònoma de les Balears", i ha requerit que qui continuï del seu costat "ho ha de fer d'aquesta manera". "Si algú vol boicotejar la festa o la sortida, per a això hi ha les forces de l'ordre", ha rematat. Els mateixos manifestants que duien banderes franquistes eren els que cridaven "Visca la policia".

Cal tenir en compte que Resistencia Balear va anunciar també fa dies que s'integrava al partit polític d'extrema dreta Sumam, que lidera l'expopular Aina Aguiló. Jareño ha parlat sobre aquest mateix fet, contradient-se: "No hem fet cap passa a la política, però sí que és cert que som al partit Sumam, d'Aina Aguiló", ha amollat. Tot seguit ha afegit, per acabar-ho d'embolicar: "Ara mateix no representam cap partit".

Víctor Sánchez, l'altre portaveu del moviment -el mateix que havia anunciat que ho deixava-, ha reclamat una resposta contundent contra les restriccions per frenar el covid-19 i ha demanat "obrir tots i obrir ja ja", amb referència al tancament de bars, restaurants i negocis. Tot seguit, però, ha matisat: "Amb les mesures que considerin [el Govern] necessàries". No obstant això, el seu col·lectiu rebutja mesures com ara "haver de tancar a les 18 h o els caps de setmana". Sánchez ha denunciat també que amb la flexibilització de les terrasses només pot obrir "un 15% dels que tenen llicència de bar o restaurant", la qual cosa equival a uns 2.000 establiments.

Sánchez va ser qui va fer pública la retirada de Resistencia Balear a través d'un comunicat de Facebook, però aquest dilluns ha puntualitzat que varen fer "una passa al costat" perquè creien que els negocis podrien tornar a obrir prest. Malgrat l'evident pèrdua de pes del moviment, el portaveu ha mantingut que les mobilitzacions "serveixen de molt". "Ha estat la primera vegada en la història de les Balears que un poble s'ha unit i ha despertat per demanar el que és seu", ha afirmat.