"Els refugiats de l''Aquarius' s'estan adaptant al centre de Son Rapinya, al barri i a la ciutat"

El director del centre explica la situació dels 17 immigrants a Mallorca, encara en la primera fase del Programa de refugiats del Ministeri

Dia 17 de juny les 623 persones a bord del vaixell ' Aquarius ' arribaren a port. La llarga  travessia , que va topar amb la negativa d'Itàlia i Malta a permetre l'entrada del vaixell, s'acabava a la fi amb l'arribada a València després que el govern espanyol accedís a la seva acollida. Quina és la seva situació  gairebé  dos mesos després? La travessia  continua, tot i que ara ho fa per terra.

En aquests moments, es troben a la primera fase del Programa de refugiats del Ministeri, que té una durada de 18 mesos i està dividit en tres processos diferents  de  sis mesos. A les Illes Balears, és la Creu Roja l'entitat responsable d'aplicar aquest programa al centre de Son Rapinya. Del total de rescatats a l ' ' Aquarius ', a aquest centre de Palma n'arribaren 16 el 25 de juliol i un altre dia 18 d'agost que provenia de València. Tots ells provenen de  països  subsaharians, com Sudan, Níger o  Camerun .

Tot i que  fa poc temps que són  a les Illes, s'han anat adaptant, segons el director i coordinador del centre, Tomeu Estarelles, qui assegura que "han pres consciència dels objectius marcats i s'estan posant les piles. S'estan assentant al centre, a la barriada i a la ciutat".

"Al principi va ser difícil. Quan varen arribar, estaven molt desconcertats i cansats. Durant els dos primers dies l'única cosa que varen fer va ser dormir", explica. Per aquest motiu, al principi no se'ls va marcar cap tipus d'horari ni normativa, però, un cop es varen trobar recuperats, es va començar a informar-los. Varen tenir les entrevistes amb els treballadors socials, amb els advocats i amb la Policia Nacional, que és qui fa les valoracions de la seva estada.

Estarelles explica que inicialment eren més flexibles, però progressivament han marcat els horaris, els procediments i les normatives. Durant tot el procés es fa un seguiment de cada un i s'estudia cas per cas la seva evolució. L'inici de la segona i la tercera etapa es pot avançar o retardar segons les necessitats de cada persona.

El coordinador destaca que la responsabilitat de seguir les indicacions marcades per la Creu Roja és exclusiva del refugiat. Així, explica que quan un immigrant arriba a Espanya i vol sol·licitar la Protecció Internacional, té dues opcions: acudir a la via administrativa i adherir-se al programa de refugiats, que és totalment voluntari.

A Son Rapinya, que és un centre d'acollida temporal amb 25 immigrants actualment, es cobreixen durant la primera fase les necessitats bàsiques, com l'allotjament, l'alimentació i la higiene personal. Així mateix, es donen ajudes per al transport, el vestuari, l'escolarització dels menors, la compra dels llibres i la formació a través d'acadèmies i del  SOIB . Les quantitats que reparteix el Ministeri per a les ajudes són les mateixes a tot el territori.

La formació té l'objectiu de preparar-los per ser més independents passats els sis primers mesos perquè en la segona etapa també continuen sota la supervisió d'un treballador social, però ja no la tenen les 24 hores del dia.

Assistir als cursos és també voluntari, però la majoria dels usuaris del centre aprofiten aquesta opció. La seva principal prioritat és aprendre el castellà per poder-se comunicar. Els que ja parlen aquesta llengua, com és el cas dels llatinoamericans, opten per aprendre català. Els cursos d'idioma són intensius. Aquest setembre, per exemple, s'imparteixen durant dues hores tots els dematins de dilluns a dijous i també poden practicar amb els voluntaris durant el capvespre.

Altres tipus de formacions són classes per conèixer el context, la ciutat i el funcionament del transport públic. Es fan sortides presencials als centres i institucions de Palma. També aprenen com funciona el sistema de salut, els temes de medicació i els primers auxilis. Per a menors, hi ha tallers d'habilitats parentals. Com cercar un habitatge i els drets i deures del lloguer és un altre tema important. Per trobar habitatge, també s'ensenya com aprofitar els avantatges de les xarxes socials, com per exemple cercar associacions d'immigrants amb qui compartir dubtes i experiències.

Quant a les ajudes, Estarelles explica que els donen uns doblers mensuals per a la seva pròpia butxaca, per gastar amb el que vulguin sense necessitat de justificació. Per als altres tipus d'ajudes es necessita una prèvia valoració de l'equip tècnic i una justificació administrativa, per la qual cosa han de presentar les factures.

Son  Rapinya està llogat pel Govern durant dos anys. L'Executiu ha posat el centre a disposició del programa de refugiats del Ministeri, gestionat per la Creu Roja a Mallorca. En total són 15 treballadors: un director i coordinador, dos treballadors socials, un administrador, un auxiliar administratiu, set monitors, una persona de manteniment, una persona de neteja i una persona d'idiomes. També compten amb altres professionals, però que no són propis del centre, sinó que acompanyen l'immigrant durant tot el procés, com és el cas de dues psicòlogues.

El programa funciona per subvencions, que es renoven cada any. La darrera data de l'1 de setembre i ja hi ha garantit un any de gestió. Estarelles creu que per la prèvia experiència, en acabar-se la subvenció, el Ministeri en traurà una altra, que és el que ha passat amb el centre que gestionen a la Platja de Palma des de fa més de dos anys.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF