Com pot afectar la primavera el Covid-19?

Diversos estudis apunten a una relació amb el clima que no tindria efectes immediats

Una de les grans incògnites de la crisi de la Covid-19 és què passarà quan arribi la calor. Se sap que la transmissió d'altres virus com el de la grip és sensible als canvis d'estació, però ningú sap a hores d'ara si això serà també així amb el nou virus. Malgrat tot, alguns informes exprés que estan apareixent en les últimes setmanes suggereixen que efectivament aquest virus també es podria veure afectat pels canvis de temperatura i, sobretot, pels canvis d'humitat.

És el cas, per exemple, d' un estudi publicat fa pocs dies per experts del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, segons el qual fins ara un 90% de les transmissions del virus s'han produït en un ventall de temperatura d'entre 3 i 17 graus, i amb una humitat absoluta d'entre 4 i 9 grams de vapor d'aigua per metre cúbic d'aire. L'estudi també exposa una altra dada significativa en aquest sentit: els països on la mitjana de temperatura de gener, febrer i març és superior als 18 graus, i la humitat se situa per sobre dels 9 g/m3 d'aire, acumulen només un 6% del total de transmissions del virus.

Hi ha una gran diferència entre el gran nombre de casos que s'han produït en regions ubicades a latituds mitjanes, entre els 30 i els 50 graus de latitud, i el nombre molt més inferior que hi ha hagut entre l'equador i els 30 graus de latitud. Tot i que els mecanismes de transmissió encara no són clars, els experts del MIT estan convençuts que la humitat absoluta juga un paper en la velocitat de transmissió del virus.

Estem acostumats a sentir a parlar de la humitat relativa, per mesurar com de saturat està l'aire que ens envolta, però en aquest cas el més interessant és la humitat absoluta, és a dir, la quantitat total de vapor d'aigua que hi ha a l'aire. La temperatura és sobretot important en aquest aspecte, ja que com més fred és l'aire, menys humitat pot contenir. Per exemple, a 30 ºC i amb una humitat relativa del 50% la quantitat total de vapor d'aigua que contindria l'aire serien 15 grams per cada metre cúbic d'aire. A 10 ºC i un 50% d'humitat relativa la quantitat de vapor d'aigua baixa fins a 3,7 grams per metre cúbic d'aire.

L'estudi dels experts del MIT augura que si realment aquesta humitat absoluta de 9 g/m3 d'aire és un llindar en el qual la humitat comença a ser un factor que dificulta la transmissió del virus, els seus efectes en moltes regions d'Europa o dels Estats Units no es començaran a notar fins al juny, ja que per sota dels 20 graus cal una humitat relativa molt alta perquè l'aire arribi a contenir 9 grams de vapor d'aigua per metre cúbic d'aire. A Barcelona la temperatura mitjana del juny són 21 graus, la del maig 17. L'estudi conclou, per tant, que la capacitat de factors com la temperatura i la humitat per ajudar a contenir el virus durant els mesos immediats serà limitada a la major part d'Europa i dels Estats Units.

Altres estudis que han aparegut aquestes últimes setmanes van en una línia similar. Un d'ells està signat en part per l'investigador del CSIC Miguel B. Araújo. Aquest treball suggereix que una pandèmia de caràcter global és improbable, que és molt més probable que el virus experimenti talls estacionals com passa en altres malalties respiratòries. Segons aquest estudi, hi ha evidències clares que el clima va tenir efectes en la transmissió del predecessor del SARS-CoV-2, el SARS-CoV, i les dades preliminars del nou virus suggereixen un comportament semblant.

La calor no arribarà aviat

L'inici de la primavera a Europa està sent fred, i a Catalunya encarem un tram central de la setmana fins i tot amb neu a cotes baixes. Els mapes del temps a mitjà termini no fan pensar que la calor hagi d'arribar prematurament: els models del Centre Europeu de Predicció (ECWMF) auguren que la setmana que ve també serà més freda del que tocaria a bona part d'Europa, sobretot a l'oest del continent. Si intentem anar més enllà, les previsions mensuals de l'ECWMF sí que fan pensar que en conjunt l'abril podria ser més càlid del que tocaria, però en proporció la temperatura seria més alta a l'est d'Europa que no pas al Mediterrani occidental. Els models de previsió mensual de l'agència americana NOAA van en una línia semblant: si la temperatura s'ha de disparar aviat aquesta primavera, és més probable que passi a l'est d'Europa que a l'oest del continent. Per ara no hi ha indicis que a Catalunya la calor hagi d'arribar aviat aquesta primavera.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF