PalmaEls experts asseguren que falten plans de prevenció, conscienciació i actuació en cas de torrentades. Els que hi ha, falta que la gent els conegui. A l’hora d’establir cinc mesures per no sumar riscos i minorar els danys d’un fenomen extrem, el professor Miquel Grimalt, autor de Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions, no dubta a indicar les següents:
Afinar al màxim les alertes a temps immediat
“Per les seves característiques, a Mallorca no es poden fer alertes hidrològiques amb massa antelació. A la Península és més fàcil. Aquí s’han d’afinar al màxim les alertes a temps immediat”, diu el professor Grimalt, qui, com altres experts consultats, lamenta que en el cas de Sant Llorenç “l’Aemet va elevar el nivell d’alerta quan el desastre estava fet. Cap a les 17 h ja hi havia una cella negra sobre la zona nord de les serres del Llevant. Cal mirar més el cel”.
Educació i transmissió dels fets
La necessitat d’educació és la que més apunten els experts. Segons Grimalt, “la cultura que teníem s’hauria de transmetre. No podem oblidar els fets, perquè tornen a passar. S’ha de mantenir la por a acostar cases i béns a un torrent. Si la gent té por, encara que uns constructors edifiquin i l’Ajuntament ho permeti, no comprarà la casa. I de la mateixa manera que un infant japonès sap què ha de fer si la terra es mou, aquí hem de saber què cal fer davant una aiguada”.
El paper clau de la prevenció urbanística
L’ordenació urbanística és clau per evitar els mals d’una torrentada. “S’ha de ser molt conscient de les particularitats de la zona a l’hora d’ordenar el territori i definir-ne els usos. A més de la construcció a les voreres dels torrents, cal evitar les estructures que creen riscos innecessaris, que sumen danys, com són les autopistes i autovies elevades, les barreres sòniques que es construeixen arreu, segons quins ponts o elevar les vies del tren”, afirma el doctor Grimalt.
Fer cirurgia d’emergència, si no hi ha més remei
Detectar els riscos per poder adoptar una solució és la quarta mesura que proposa Grimalt. “Una vegada detectats, si no hi ha més remei, s’ha de fer cirurgia d’emergència o obres de canalització o desviació ben fetes”. El professor posa la Riera de Palma com a exemple d’obra ben feta: “A la Riera es va aconseguir fer un llit de profunditat i capacitat suficient perquè respongui. Això es va aconseguir el 1850, després de 250 anys de fracassos”.
Valorar què és el que convé més a la societat
“Així i tot, amb les quatre mesures proposades anteriorment, cal dir que la seguretat total no és assolible”, diu Miquel Grimalt. Per això, com a darrera mesura, el professor de Geografia Física de la UIB proposa “fer un bon càlcul del que és més convenient per a la nostra societat. Qualsevol decisió implica renúncies. Hem de saber quins riscos volem córrer i quins volem evitar o prevenir. En tot cas, cal tenir en compte que la prevenció és més barata que el remei”.
