Societat 08/05/2019

15.000 presos de la Guerra Civil varen fer 200 quilòmetres de carreteres a Mallorca

Segons una investigació, els primers anys de la dictadura els presoners comuns i polítics varen fer treballs forçats

Ara Balears
2 min
Imatge d'un camp de concentració de Mallorca./ BIBLIOTECA DIGITAL HISPÁNICA

PalmaUns 15.000 presos que varen treballar en més de 20 camps de concentració durant la Guerra Civil i en els primers anys de la dictadura, varen construir 200 quilòmetres de carreteres a Mallorca, segons calcula la investigadora i estudiant d'Història de la UOC Maria Eugenia Jaume en el seu treball de fi de màster.

En els camps de Mallorca es varen concentrar presos comuns i polítics, que eren mallorquins o arribats de la Península. Durant els primers anys de la guerra varen tenir com a objectiu buidar les presons, que estaven plenes, i constituir un lloc on "reeducar" i adoctrinar els presos opositors al règim, explica Jaume.

Els primers anys, els presoners es varen dedicar a construir carreteres. Segons la investigadora, "Francisco Franco, el 1933, havia estat comandant militar de Balears, coneixia perfectament la precarietat de les carreteres en aquesta illa i que dificultaven un moviment àgil de les tropes en cas d'atac enemic".

Entre 1940 i 1942, varen canviar els interessos "a causa d'un nou temor: l'inici de la Segona Guerra Mundial", per l'amenaça d'atac d'un país aliat per a l'amistat del règim amb els països de l'Eix, per la qual cosa, segons Jaume, a partir d'aquest moment, les construccions es varen centrar en la defensa i es varen construir nius de metralladora en el litoral de l'illa.

A Mallorca, a diferència d'altres llocs, es creu que només es va construir un camp de concentració, situat a la zona muntanyenca d'Artà, en les "possessions" de Son Morey i Ferrutx. Per a la resta, es varen habilitar espais de terra en cases senyorials, on tancaven els presoners, envoltats de filferro d'arç. En altres camps, com el de Regana (Llucmajor) o el de Sota n'Amoixa (Manacor), es fabricaven barracons de fusta que es desmuntaven i es portaven a uns altres com el de Formentera o Tetuan.

Per a què serveix la memòria històrica avui?

L'autora d'aquest treball sobre els camps de treball de Mallorca, que recull fonts fins ara inèdites, serà una de les participants en la jornada 'Per a què serveix la memòria històrica avui?', a la seu de la UOC a Palma aquest dissabte, segons ha informat la Universitat Oberta de Catalunya en un comunicat.

La investigadora considera que "recuperar la dignitat és recuperar els noms de les persones que varen treballar en els més de 20 camps de concentració de Mallorca". Jaume, que publica aquest mes 'Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca 1936-1942', ha recuperat 3.000 noms, "però encara en queden molts més", afegeix.

En la jornada de dissabte, mitjançant dos diàlegs, es debatrà sobre els efectes jurídics, democràtics, cívics, historiogràfics i artístics d'un millor coneixement i reconeixement del passat.

Segons el coordinador de la jornada, Jaume Claret, director del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art de la UOC, l'interès creixent pel franquisme respon a un comportament habitual en societats que han viscut successos traumàtics com una guerra civil o una dictadura. Ha afegit que, com a Alemanya amb l'Holocaust o en les repúbliques del sud d'Amèrica "els avis callen, els pares comencen a parlar tímidament i els nets exigeixen saber".

A Espanya, "el moviment entorn de l'anomenada memòria històrica respon a aquesta voluntat de saber, no per reobrir ferides, sinó per suturar-les, per recuperar la dignitat, per construir un relat integrador del passat i per evitar repetir determinats passatges de la història".

stats