Els presos que Franco obligà a fer carreteres, homenatjats a Campos
Gabriel Riera, el darrer supervivent conegut, va participar a l’acte organitzat pel Consell de Mallorca
Campos“Aquest homenatge és per als milers de presoners que varen patir això, no només per a mi”, digué ahir Gabriel Riera i Sorell (Sant Joan, 1919), el darrer supervivent mallorquí conegut que el desembre de 1936 va ingressar al primer camp de concentració de Mallorca, als Banys de Sant Joan de la Font Santa, Campos. Ahir divendres el Consell de Mallorca inaugurava allà mateix un espai d’homenatge a tots els presos del franquisme que foren obligats a construir carreteres.
Procedent de la presó de Can Mir, Riera arribà al camp de treball campaner amb devers 300 presos més perquè era membre de les Joventuts Socialistes Unificades. Hi va estar entre quatre i cinc mesos construint carreteres. “Si eres metge o advocat et donaven un pic, mentre que als treballadors els donaven eines més falagueres, això ho va ordenar un oficial per provocar”, explica Riera. Tot i les llargues jornades de feina “de sol a sol”, aquest testimoni assegura que allà no ho passaven “tan malament com a la presó de Can Mir”, al camp no els varen maltractar i es podien dutxar amb aigua termal. A més, Riera recorda que en aquell moment faltava menjar tant a dins com a fora del camp de treball.
Quan va sortir de la Font Santa, aquest santjoaner començà un periple per diversos camps de la Península, fins que després de passar sis anys com a esclau, ja que feien obra pública sense cobrar res, en sortí d’un que estava ubicat a Còrdova. “Va ser molt de temps, es diuen aviat sis anys; en vaig sortir pesant 40 quilos”, recordà durant la seva intervenció, que va concloure demanant que “tant de bo no torni a passar res d’això”.
Un deute pendent
A l’acte, també participaren diversos representants del Consell de Mallorca. “Tenim un deute amb la gent que va haver de construir carreteres com a presos, per això hem fet aquest espai, per reflexionar sobre els fets que varen ocórrer aquí i que no han de tornar a passar”, va dir Mercedes Garrido, que s’acomiadà amb un “salut i República”.
El conseller insular d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, va assegurar: “on ens trobam avui és un dels primers camps de concentració de tot Espanya”. Ell va ser qui va estudiar a fons el cas del balneari convertit en presó. En la seva intervenció llegí un document d’aleshores i que, en paraules del conseller, marcà l’inici de la “vergonya”. Per la seva banda, el president del Consell, Miquel Ensenyat, destacà: “avui, sense dubte, és un d’aquells dies que podem aixecar el cap ben alt i amb orgull, perquè avui es fa justícia”. Tot i això, lamentà que “aquest homenatge arriba, pot ser massa tard”, i per aquesta raó “és el moment d’agrair, reconèixer la lliçó d’humanitat, dignitat, amor i respecte que han demostrat les famílies de les víctimes a qui avui recordam.” També destacà que aquelles persones “deixaren somnis enterrats” i que el millor homenatge que es pot fer “és continuar la lluita que Gabriel Riera i tots els que patiren allò dugueren endavant”.
La creació de camps de treball forçat fou una simple aplicació d’una ordre dictada el 20 de juliol de 1936 pel general Francisco Franco, segons fonts del Consell. Aquests recintes concentracionaris mallorquins responien a la necessitat de pal·liar l’extrema aglomeració que patien les presons de l’Illa, i també a la nova política que consistia a establir una xarxa de bateries al llarg del litoral, per la qual cosa calia reforçar les comunicacions mitjançant l’anomenat circuit estratègic.
El projecte
El memorial s’ha bastit en una superfície de 1.032 metres quadrats. Per dur a terme el projecte, s’ha hagut d’excavar el terreny fins a una profunditat de dos metres i crear una solera amb materials procedents de la mateixa excavació. El resultat, un amfiteatre que pretén ser un espai de trobada i reflexió sobre els fets que es varen viure en aquest emplaçament, ara fa més de vuitanta anys. A l’espai central, amb asfalt, una mostra de la duresa que suposava per als empresonats aquest tipus de treballs. A més a més, s’hi han trasplantat tres garrovers, que superen els 50 anys, procedents d’altres carreteres de l’Illa, com a mostra dels presos que varen construir altres vies i no només la de Campos-Colònia de Sant Jordi. El projecte també compta amb una estàtua, rèplica del mural de l’escultor Andreu Pascual Frau, titulada Mural d’en Frau, que lloa les persones que foren privades de llibertat, i que simula la construcció d’una carretera en trinxera, com les que estaven obligats a fer amb treballs forçats. Altres actuacions han estat la rehabilitació del mur de pedra, la consolidació de la porta d’entrada a la parcel·la, la construcció d’un mur de pedra en sec a dues cares que serveix de separació entre les parcel·les i la carretera i, per últim, la col·locació d’elements addicionals, com bancs, graons, panells informatius, papereres i un aparcament per a bicicletes.
La visita al memorial té dos recorreguts possibles. El primer, adaptat a persones amb mobilitat reduïda, i que es pot resseguir pel traçat de l’antiga carretera. El segon, s’inicia a l’espai d’arribada, a l’ermita de Sant Joan, i s’hi accedeix a través del portal situat al costat de l’aljub.
